Els Gal encara belluguen: és a ells que devem un dels millors espectacles que mai ens hagin ofert les televisions a l'abast, l'espectacle dels detentors del poder maldant per no afonar-se en el no-res, arrossegats per la inèpcia de no saber-se organitzar ni el propi terrorisme: ell, l'estat!

Les cares a televisió, el to de les veus, la manera de caminar, de córrer i de fugir dels més alts dirigents de l'estat, responsables de la increïble xarlotada, tot això no solament és implanificable, sinó que, si s'hagués planificat, no ho haurien deixat sortir. Però han decidit que la televisió només sigui espectacle -sobre la transformació en espectacle de tot plegat, vegeu l'imprescindible llibre de Debord La société du spectacle, que té trenta anys i la setmana passada poetitzava Segarra-, i donen en forma d'espectacle l'afer: l'estat espanyol no sap organitzar-se ni el seu propi terrorisme. Deu ser un cas únic al món.

Dos d'entre els números de l'espectacle, referits al fins ara suposat botxí del govern central: el responsable oficial del Partido Popular ("Charlotín" per als seus contraris, quina casualitat), que no volia "xerradetes de cafè" amb el col·lega González, hi va compartir un rebentat, segur que de salfumant, immediatament de començada la imprevista segona part dels afers GAL. Segon número, l'endemà la seva esposa Ana Botella, comentarista de Tele 5, anunciada als diaris per al dia 20, Diada de Barrionuevo i Álvarez, ni hi comenta res, ni hi apareix, ni Tele 5 no en va donar cap explicació.

Quan s'organitza el terrorisme d'estat, que tots els estats organitzen, i no es fixen que el nom de l'organització, "Mando Único de la Lucha Antiterrorista", té per sigles MULA, que pleguin l'estat. Avall la mula: en el primer segrest els terroristes de la bòfia s'equivoquen de persona, pobre Marey. I avall la mula: com que no tenen preparat un jutge per si de cas, ve el cas Amedo i toca a un soci del Barça, un tal Garzón. I avall la mula: per controlar-lo el polititzen i a continuació el deixen sol; a ell, a un egòlatra fred i descontrolat! I avall fins a l'espectacle descontrolat d'aquests dies.

Encara no han presentat la dimissió, del rei en avall. Només som dimecres 21. Tenen una carta a favor: tot allò que nosaltres no fem, tot allò que hauríem de tenir-los preparat d'ençà que es fan el demòcrata, ara fa vint anys.