Llegeixo al darrer número d'aquesta revista que dono suport a la insubmissió. Que, concretament, he abonat la declaració d'insubmissió a la Prestació Social Substitutòria del secretari d'organització de les Joventut d'Esquerra Republicana, Camil Ros.

No dic que no: em va telefonar Tània Alaix, del servei de premsa del partit actualment malbaratat, convidant-me a un acte públic i ad hoc en un bar de la Gran Via de Barcelona. Li vaig dir que d'acord, i que no sabia si hi podria anar -no hi vaig poder anar, naturalment; l'altra raó és que aquell bar precís em duu records d'una melositat excelsa, i qualsevol afegit hi ha de sobrar.

D'acord, doncs, que es declari insubmís a la Prestació Social Substitutòria Camil Ros, jove polític d'una futurible Erc amb cara i ulls, que triga massa a arribar. I tant com el necessitem, ara mateix, un partit d'esquerres laic, decent, professional, intel·ligent, per a no deixar a mans espanyoles el relleu d'una moderada, decent, professional, múrria Ciu que perd la virginitat vertiginosament -Casinos, Cullell, Subirà, Alavedra... la punta de l'iceberg: què ens pensàvem? Si som un país com un altre, els nostres polítics no són diferents.

D'acord amb l'acte i l'actitud, perquè un jove polític sempre ha de fer el màxim per arribar a la notorietat pública, a l'heroisme ètic i a l'estètica del gest. És el que solen fer els polítics seriosos joves de tot arreu.

I, igualment, d'acord que optin pel mal menor, la prestació social substitutòria, els joves súbdits que ni els seus projectes professionals ni la sublimitat de la seva consciència no obliguen a actituds tan públicament enèrgiques. I més d'acord encara si, en aprofitar-se de la prestació social substitutòria, eviten de perdre el temps i la dignitat fent el soldat a l'exèrcit espanyol o, heroicament, caient a la presó; i d'acord si s'aprofiten en benefici propi, individual, i si s'escau de la comunitat, de la necessitat de l'estat i d'Espanya de passar per tolerants demòcrates.

Dit d'una altra manera: de segar cadenes, quan convé; de segar espigues d'or, convé sempre.