Contemplàvem l'altre dia la televisió com aquell qui no contempla res, que de sobte ens envaí, com diu el poeta, "una picor sense motiu".

-En la programació d'avui hi trobo a faltar alguna cosa- ens vam dir.

La picor es transformà en coïssor, i la coïssor en desfici, i el millor remei per al telespectador en aquests casos de malestar il·localitzable és distreure's, o llegir un llibre.

"Hitler era monòrquic", diu el llibre. Ja està!! La coïssor desficiosa desapareix de cop un cop n'hem localitzat l'origen: a la programació d'avui hi falta la commemoració d'un dels fets decisius del Règim actual, la pedra de toc com si diguéssim: avui -aquell dia- feia vint-i-cinc anys que el Dictador, per voluntat pròpia i sense d'altra sanció, va decidir i proclamar que Juan Carlos I, un príncep de la casa de Borbó, seria el seu successor, i que a més duria el títol de rei.

Com que les televisions, ni oficials ni privades, ni centrals ni descentralitzades, no en deien res, d'un fet tan transcendental, tan significatiu i tan carregat de futur -del futur d'ahir i del futur d'avui-, en vam deduir que els nostres monàrquics no gosaven. Que els faltava valor. Que els feia vergonya.

També Hitler era monòrquic. El monorquisme és una falla biològica per la qual a alguns mascles els falta un testicle: diòrquic, dos testicles; monòrquic, un testicle.

Van ser els soviètics els qui van ocupar el búnker de Berlín on Hitler s'havia enverinat, fet rematar d'un tret i fet cremar el 1945. Van ser doncs metges soviètics els qui van fer l'autòpsia de les restes del col·laborador de Franco. Ho explicava Lev Bezimenski, periodista soviètic, amb permís dels seus, en un llibre publicat a l'Alemanya Occidental, La mort d'Adolf Hitler. Documents desconeguts d'arxius soviètics. L'autòpsia la van fer el 8 de maig de 1945 a l'Hospital Buch de Berlín cinc metges: Hitler era monòrquic. I el 1992 es va saber a Londres que Stalin, no prou satisfet, havia ordenat una segona autòpsia. Confirmat: Hitler era monòrquic.

La monorquia no exclou l'activitat sexual. Per això hi ha monàrquics que diuen que no són monàrquics sinó juancarlistes, i per això les televisions no van dir ni mu sobre els vint-i-cinc anys de l'activitat juancarlista del dictador Franco.