Les pistes anunci d'Un tomb per la vida d'aquest vespre (l'altre dimarts per al lector) són clares: nat el 9 de desembre del 1911; amb De Gaulle a l'Àfrica durant la II Guerra Mundial; al judici de Nuremberg contra els nazis; al casament de Balduí de Bèlgica amb Fabiola de Mora el 1960; a l'enterrament del president dels EUA John F. Kennedy el 1963; quan el 28 de juny de 1977 el president Tarradellas va de Saint Martin-Le-Beau a Madrid, ell hi és; i hi és, al Congrés dels Diputats, durant el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981.

Carles Sentís Anfruns, periodista i polític. Les pistes són evidents; i no es pot demanar que en un anunci hi surti tot.

En un bon anunci només l'essencial i, en la propaganda, ni tan sols l'essencial; de manera que el comentarista fa llista de material complementari: fotocòpia d'un requadre amb fotografia de la revista Destino, número 134, 10 de febrer del 1940, pàgina 2, que resumeix on era el personatge triat per Joaquim Maria Puyal en un tomb crucial de la seva i de la nostra vida -inclosa la de Puyal-: del 18 de juliol del 1936 a 1'1 d'abril del 1939; un exemplar de Seixanta any d'anar pel món, d'Eugeni Xammar, periodista, testimoni directe del mateix personatge en la mateixa època; notes de l'escriptor espanyol però republicà J. R. J. sobre l'espoli del seu pis de Madrid en acabat aquest susdit tomb crucial; les memòries d'Ortínez sobre Tarradellas i Madrid; i, havent el convidat presidit els periodistes catalans del darrer franquisme fins fa quatre dies, una nòtula del Time Out de Londres sobre la classe periodística catalana i els Jocs Olímpics de Barcelona.

Hi faltarà la columna del personatge negant afirmacions sobre ell fetes a les memòries del periodista Manuel Ibàñez Escofet, prudentment escrita un cop mort Manuel Ibáñez; no prou tard: un obituari amb atac és baixesa fàcil d'evitar, imperdonable doncs.

Em falten coses, per a l'hora del programa; per res del món no hi faltarà el vídeo: per a no veure ni sentir algunes de les coses que hi sortiran, i per a tornar a veure'n i sentir-ne unes altres.

I amb l'esperança, desesperada, de descobrir que Sentís no hi és convidat. Que hi ha estat imposat -com Porcel a Tres senyores i un senyor-.