Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
29 de febrer
Novetats  
   
Sang fa sang
Ramon Barnils
   
 

Les televisions, múrries i molt malvades, no han fet massa sang amb el cas dels dos nens anglesos que en van matar un altre. ''Murris i molt malvats'', va dir dels dos nens el jutge que els va condemnar. No se sap que aquesta bèstia ignorant hagi estat objecte de cap condemna.

El conjunt dels fets, de la condemna i de la majoria de reaccions sembla basat en dues falsedats, que els nens són innocents, o sigui ''bons'', i que la culpa, pobrissons, l'ha tinguda la ''societat''. Els nens són innocents només si entenem per innocent l'incapaç de moure amb tots els cinc sentits; per definició, els nens encara no els tenen, tots cinc sentits, de manera que facin el que facin no en poden ser plenament responsables, per impossibilitat material i física. Ara, que siguin ''bons''... Per a ser bo fan falta igualment tots cinc sentits.

I els nens encara no els tenen. Precisament perquè encara no disposen de totes les armes amb què la naturalesa dota la persona, aquesta mateixa naturalesa fa que els nens tinguin aguditzades les ''propietats'' purament animals que ens són pròpies, i en aquelles edats gairebé exclusives: són egoistes; no fan cas de la raó -no en poden fer, no la tenen madura-; es deixen governar pels instints -per què més es poden deixar governar, si gairebé no tenen res més?-; no tenen personalitat -i per això copien les altres personalitats: les de la família, els companys de parvulari, els amics del carrer, la televisió, el cinema, els còmics, els contes a la vora del foc.

Les informacions han anat desgranant trets de les famílies i parents dels dos nens: més aviat poc adients perquè una criatura vagi creixent adquirint trets mínimament ''humans''. Pel que fa a companys d'escola i amics de carrer, de còmics i contes de la vora el foc, n'hi ha per a tots els gustos.

De jutges que considerin ''murris'' i ''molt malvats'' dos infants submergits en aquella hipòcrita -com la nostra- societat, doncs resulta que també n'hi ha. Potser un dia aquell pobre jutge, savi i molt bo deu ser o no seria jutge, descobrirà que sí que hi ha jutges, astuts i molt malvats, capaços de monstruositats com la que ell ha perpetrat amb aquells dos nens.