Dóna el tipus, Xosé Manuel Beiras, cap del Bloque Nacionalista Galego? La temptació per als mitjans audiovisuals espanyols és de voler creure que no. I de considerar fàcil de trivialitzar la realitat que Beiras representa: Beiras va amb barret de Castelao, l'històric; gasta abrigalls que recorden els de Castelao; gasta molt de pèl, com Castelao; és fumador ostensible, i les caricatures de Castelao ens el presenten amb un tabac, potser un Fàrias, tabac gallec, la nostra fària.

Ja l'endemà mateix que comencés a imposar-se la lògica d'un estat de les autonomies, que un partit gallec comencés a comptar a l'autonomia gallega entre els partits espanyols fins ara sense rivals allà, els acèrrims partidaris de l'estat de les autonomies ja qualificaven Beiras de pintoresc, extravagant, original, foc d'artifici; i al BNG de curiós, irreal, impossible, foc d'encenalls. Contradicció? Por.

Els experts espanyols en audiovisuals han tornat a menystenir l'àudio. Quan Beiras va sortir a la televisió la nit electoral, el telespectador va veure-hi un personatge original, potser no tan pintoresc, de vestimenta no gens ordinària, sense l'uniforme obligatori dels polítics a la televisió: vestit fosc amb camisa clara i llibertat en la corbata, o bé discreta o bé de moda.

L'àudio duia un altre missatge, més preocupant: Beiras no va parlar d'independència ni del rei; preguntat astutament per la ideologia, revolucionària, del Bloque, va dir que havien examinat la realitat de tots els sectors gallecs i que s'havien adreçat a tots: que havien localitzat l'orella per no parlar al clatell, ja que no hi ha més sord que aquell a qui s'adreça el missatge lluny de l'orella. A veure si l'encertem: Beiras es presentarà com es presenta mentre el principal és que el coneguin -no es vota a qui no es coneix-. Els espanyols han passat d'ignorar-lo, que és el pitjor per a Beiras, a parlar-ne malament, que és l'ideal.

Ja vist per tothom mercès al vídeo, deixarà de distreure el personal i que aquest es fixi en l'àudio, en allò que diu. I en l'àudio, poca broma; els espanyols socialistes van donar la mà a l'espanyol Fraga, i l'endemà viceversa: contra l'enemic comú, el gallec Beiras.