Idò, malgrat la visceralitat tornada a constatar en els mitjans de comunicació espanyols contra Catalunya amb motiu del 15% i les normes d'ensenyament, el quotidià serbi tracta de fer-nos veure garses per perdius, simètric del cavernícola, com sempre i inevitablement. No debades ell mateix és tot en si mona vestida de seda, mona al cap i a la fi: diu que l'objectiu dels darrers atacs no és contra Catalunya, sinó contra un possible acord entre Pujol i el govern espanyol. Vols dir? Que no teniu hemeroteca, fonoteca i videoteca? En negar el sobretot evidenciat per la documentació, amaga el tot. I hi insisteix: ''No hi ha més, políticament, que l'intent de llençar el país a una inestabilitat que aboqui a l'avançament de les eleccions''! I hi torna: ''L'altre temps perseguit idioma català''; com si avuiet mateix el català ja es trobés en situació sociolingüística normal: com si sortís a la Constitució; com si la llei no dificultés decisivament la televisió, privada i oficial, en català; com si no existís l'Instituto Cervantes i la seva enya, carpetovetònic l'un i l'altra; com si la llengua catalana no fos sistemàticament, i normativament, bandejada de les institucions estatals... a Catalunya mateix!

Potser es deu referir, l'ABC serbi, a la presència del català al Senat, a les pàgines de l'edició de Barcelona i a altres paranys per a homoeròtics.

No cal dir que el Llengua i pau de l'actualitzador de la ''conyebància'' acaba ensenyant explícitament -massa línies dissimulant la mona sota la seda- la cua: ''per què forçar un model quan el procediment pot ser acurat?'' Amb qui ha de posar-se d'acord el govern de Catalunya per a legislar sobre la llengua catalana? Amb els instigadors del bilingüisme, és a dir de la substitució d'A per B? ''S'han d'adoptar mesures automàtiques per a garantir el dret a les minories''; doncs que comencin per casa seva: mesures automàtiques per a les minories catalana, gallega, basca, àrab, portuguesa a Madrid i sucursals.

És el seu territori, i ja s'ho faran. Si es refereix a Catalunya, ja ens ho farem; o bé haurem de pensar que Sèrbia, amb la feinada que té a casa, intenta de solucionar els problemes de Croàcia, Bòsnia i altres indrets, a la manera sèrbia.

És inútil. Llengua i pau acaba ensenyant les vergonyes, i apareix Guerra i pau: ''Perquè Catalunya té i vol dues llengües. I una pau. Encara que a alguns els sàpiga greu''. Ordena i mana el quotidià serbi, sent l'altra llengua el serbi, i sèrbia la pau contra natura -vid. Sociolingüística- dels bilingües.