Miquel Solans, espanyol malgrat el nom, és el nou virrei del Principat de Catalunya. Succeeix l'anterior, Martí i Jusmet.

Jusmet deu ser un dels virreis que més s'ha gastat en informació, en passar informació de Catalunya a Espanya. N'hi hauria prou de dividir el nombre de notes de premsa que feia públiques la seva oficina pel de periodistes que hi treballaven: en sortiria a milions la línia. No és pas que fossin ganduls, ni parlar-ne, treballaven com a desesperats, el que passa és que la informació ens la passaven no pas als ciutadans que els paguem el sou, sinó als arxius com més confidencials millor de Madrid, la Gran Berta i interconnexions.

Va treballar tant, l'equip de recollida d'informació confidencial sobre els catalans que va organitzar Martí i Jusmet, que hi deu estar fitxat ell mateix i tot: autor, ho jurem sobre la Bíblia, d'un llibre progressista, Barcelona, on vas? No passa res, tots n'hem estat de joves, encara que en aquest cas també això sembli mentida.

Quan Martí i Jusmet fa uns dies va plegar, el president Pujol va dir que ho havia fet molt bé. Ho va dir en plena discussió del preu en l'operació de compra-venda amb Madrid. Del president Pujol se'n poden dir molts penjaments però no pas que no diu allò que més li convé en cada moment.

Bé, el successor de Jusmet, Miquel amb cu Solans, no en sap tant com el seu antecessor, si més no per les seves primeres, ingènues declaracions. Un peix d'aquesta mida, virrei de Catalunya (més poder que el president de la Generalitat, que no és gran cosa) s'hauria de saber dur l'oli.

Encara no en sap. Per exemple pretén que ens creguem que és "partidari del desenvolupament de la policia autonòmica". Fins aquí no podem objectar res, però de seguida, referit a la policia de veritat, diu: "Sóc partidari que les forces de seguretat de l'Estat continuïn depenent del Ministeri de l'Interior". Home, Solans, tan fàcil com hauria estat de callar.

Xerra massa aquest Solans. Després de reconèixer que "sempre hem sabut que ell (Pujol, ¿qui si no?) té com a nord Catalunya i que per a ell Catalunya és la prioritat", se li escapa que "davant la situació delicada que travessa el país (Espanya, ¿quin si no?) en tots els sentits, l'important és que la prioritat la tinguin els interessos d'Espanya". Oidà.

Però el que és massa és la següent relliscada: quan Solans, suïcida, presumeix de ser, primer, una persona civilitzada (el responsable de la violència, per més legalitzada que estigui, no ho pot ser mai de civilitzat, nano); i després, i encara pitjor, de conèixer la psicologia del president Pujol. Mare de Déu, ¿d'on l'han tret, aquest xitxarel·lo? Per si cal recórrer a la informació confidencial a l'hora de trobar-li un epitafi, vet aquí la solanada literalment transcrita: diu el tal Solans referint-se a ell i al president Pujol: "És lògic que entre persones civilitzades, i cadascun coneixedor de la psicologia de l'altre...".

L'epitafi haurà de ser una cosa així: "Aquí jau el virrei Miquel (Miquel-Miguel) Solans, finalment civilitzat. Coneixedor de la psicologia del president Pujol, morí víctima dels seus coneixements, també finalment recuperats".