|
Els eximis i clàssics barcelonistes
Vicent Martí i Ferran Torrent demanen el meu
punt de vista sobre el Barça vinent: què
passarà al Barça després de guanyar
tres lligues seguides, què
farà el Barça l'any vinent.
En realitat, com a barcelonistes clàssics
que són, allò que volen saber és
què els passarà, a ells, després
d'haver guanyat tres Lligues, i tot i així no
creure-s'ho encara-. I quina mena de patiment els espera,
als culés inguaribles com ells, l'any vinent.
No en fem cas, d'ells, és clar,
com no n'hem fet mai dels culés clàssics,
dels culés tòpics, dels culés que,
en comptes de veure el Barça i gaudir-ne, el
somien, i si poden, fan tots els possibles perquè
el somni sigui un malson. I farem cas del que hem fet
sempre, és a dir de les dades exactes.
Exactament: l'any vinent, ja ens serà
absolutament igual que el Barça guanyi la Lliga
com que no la guanyi. Després de tres Lligues
seguides, és precís, exacte i científic
manifestar que la Lliga ja no tindrà cap mena
d'importància; si no la guanya ni ens n'assabentarem,
i si la guanya ens limitarem a sumar-ne una més.
I van...
Tampoc, l'any vinent, no ens morirem,
si el Barça deixa de guanyar la Copa d'Europa,
competició francament important, que el Barça
va guanyar fa dues temporades -quan arribi l'any vinent
ja seran tres-.
¿Què ens passarà
de seriós l'any vinent, en què estarem
completament concentrats els simpatitzants del Barça
l'any vinent? Doncs els que vivim el Barça sense
somiar-lo, els qui ens estimem més de veure'l
en la realitat que no pas d'introduir-nos-el en els
nostres malsons, ens ocuparem del que és òbviament
la propera etapa d'aquest club centenari. Matemàticament,
el que correspon al Barça la temporada vinent,
el que es mereix i per tant el que ha de fer, és
encapçalar l'organització, per fi, d'una
Lliga decent, d'una Lliga a la seva mida, d'una Lliga
que es correspongui amb el moment que vivim. La temporada
vinent, i l'altra, i l'altra, i potser una altra més:
el Barça s'ha d'ocupar de la Lliga europea. El
Barça ha de ser el capdavanter de l'única
Lliga decent, normal i condigna en què té
el dret, i sobretot l'obligació, de participar.
La Lliga d'Europa com a superació de la caduca,
periclitada, arnada, tronada, polsegosa i sobretot ensopidíssima
Lliga espanyola.
Números canten: tan car resulta
el desplaçament a les Canàries, a Galícia,
a Andalusia, a Astúries com el desplaçament
a Marsella, a Milà, a Roma, a Baviera. Amb l'enorme
diferència que, en aquests darrers llocs, s'hi
troben equips de futbol condignes del Barça,
cosa que ens permetria, per fi, tornar a veure futbol
de veritat. Que, al cap i a la fi. és la principal
de les finalitats essencials del FC Barcelona. I, políticament,
és evident que resulta més moderna, engrescadora
i amb futur la política europea que no 1'arqueològica,
superada política carpetovetònica.
(NB per al secretari
del secretari d'organització d'ERC. Confondre
un simple exercici de pràctica teòrica
sobre les eleccions, amb la dura realitat de la realitat,
explica per què el país pot confiar més
en els votants d'ERC que no en els militants del partit,
i més en els militants que no en la seva cúpula.
I sobre la ciutadana Rahola, efectivament, també
a Badalona van pujar els vots. És a dir que ni
al seu poble no la coneixen).
|