El llibre es diu Una vida entre burgesos. Malgrat el títol, és de lectura, i sobretot d'estudi, imprescindibles. Són unes memòries del senyor Manuel Ortínez.

I el senyor Manuel Ortínez deu ser la persona que més en sap, de les parts efectives d'aquest país, i qui més clarament ha sabut explicar-les i qui, a continuació -o mentrestant, perquè hi ha gent així: que mentre fa aprèn i que allò que aprèn li guia el fer, i tot alhora-, ha decidit de millorar-les. És el llibre d'una persona situada entre burgesos, un burgès i en el més positiu sentit de la paraula: urbà, convençut que el moviment dels diners és el moviment del món i, amb la mateixa intensitat, convençut que tot el que es paga amb diners ja és barat; hereu directe de la ideologia de la revolució francesa, que va ser la revolució dels burgesos: llibertat, igualtat, fraternitat.

En aquest llibre tot és tall. L'os, per als amics de les emocions fortes, té forma de puntades de peu perfectes, professionals, fenomenals, dirigides a la barraca; i de punxots esgarrifosos clavats a enormes, immensos globus que, mercès a la força dels burxots, queden reduïts a les seves dimensions reals: simples cassigalls; i d'ironies perfectes: clarament, educadament assassines, i adreçades indistintament, i amb efectes doncs contraposats, al cervell de lectors i víctimes. Mai gratuïtes, aparentment si més no: el senyor Ortínez en sap moltíssim més que no pas nosaltres.

És tot el que podem dir del llibre: que si fa molt de mal no té cap importància, perquè va adreçat a fer el bé. I en fa moltíssim, segurament massa per a la majoria de persones conegudes que hi surten. Un bé necessari i que ara, en sortir aquest llibre, començàvem a oblidar que necessitàvem. Perquè aquest gran burgès imprescindible ens hi assenyala dues coses bàsiques, que començàvem a no saber que no sabíem, per la imperdonable culpa del pacte de silenci de la Transició: fins on, en els anys del senyor Ortínez, l'han ajudat a omplir o a buidar els diversos agents socials i persones que l'han administrat.

No creiem que, a partir d'ara, desapareguin de les elucubracions d'historiadors, periodistes i intel·lectuals les interessades mentides, veritats, exageracions, disminucions i en general trampes de tota mena posades en circulació pels agents socials i persones que han dominat els temps del senyor Ortínez, i fins ara. No ho creiem perquè continuen essent els mateixos que, amb les seves ocultacions, ens han ocultat les veritats del senyor Ortínez.

Ara, si d'aquí a un quart de segle, quan aquestes animetes, homenets i detentors de fum ja no controlin l'escena, algú s'ocupa d'aquesta seva, i en gran part també nostra, època, el senyor Ortínez serà nota sovintejada a peu de pàgina.