El moment és importantíssim i, ferits a part, engrescador: els darrers esdeveniments mostren al públic en general que ara i aquí els principals partidaris de totes les llibertats són els partidaris de les llibertats nacionals.

Les detencions indiscriminades i les tortures realitzades pels espanyols han estat fetes a l'empara de la llei antiterrorista, o llei Corcuera: una llei ideada pels socialistes, inclòs Joaquim Nadal i si no que dimiteixi, i aprovada amb els vots de CiU inclòs Duran i Lleida, que tampoc no va dimitir.

Més encara: el diari Avui, òrgan oficial de CiU, pitjor, fatalment òrgan de l'esmentada coalició, perdut el cap ja definitivament ha volgut passar per independent, i després que Pujol i Duran i Lleida diguessin vols dir, emana un editorial d'ingènua indignitat a favor de la filosofia de les detencions.

Així que la situació és engrescadora, si les organitzacions i els mitjans de comunicació afectats no es posen, estúpidament, a la defensiva i no es consideren, cegament aïllats: perquè, passades més de dues setmanes de l'onada corcuerista beneïda per l'Avui -finalment a l'altura d'El País, de res, figures- la ciutadania mínimament conscient dels seus drets i deures com a ciutadà al marge d'ideologies, no està d'acord amb l'operació ni comparteix les opinions informatives favorables al patafi. Es nota en articles d'opinió i en mítings, en actes públics i cartes al director, i en les diarrees que han afectats precipitats gossos de companyia que, dient blat abans d'hora van avançar-se al primer xiulet de l'amo: quan l'amo en va canviar el to què fas ara, petener? Cacona líquida, vés què.

Això ha passat: que la ciutadania sense color definit però no estúpida, sense deixar de jugar amb diversos graus d'entusiasme amb els Jocs, al mateix temps es manifesta discretament i clarament disconforme amb la corcuerada i els seus avaladors.

No és temps ja d'anar a la defensiva i de protestar per la continuada i secular agressió ara disfressada d'etcètera etcètera. És moment de continuar fent via cap a la llibertat, per les llibertats; sabent, a més, que en el terreny de les llibertats d'expressió, inviolabilitat de domicili i d'altres de conculcades per la llei social-convergent de Corcuera, la massa ciutadana va veient, i que continuï, que les úniques organitzacions polítiques tan partidàries com ella de totes les llibertats són les especialment dedicades a les llibertats nacionals.

Llibertats nacionals com a garantia de les llibertats individuals, llibertats individuals com a companyes inseparables de les llibertats nacionals. Vet aquí la imatge que ara, de cop i volta i mercès a l'enorme error de les detencions de Corcuera, pot haver entrat amb força amb grups considerables de votants apolítics -en la majoria ciutadana.

Un altre salt endavant, si se sap aprofitar.