El senyor Àlex Carreras, de l'Hospitalet de Llobregat, diu a propòsit de l'Aplec nacionalista a Xàtiva: "Si el més important és fer una bona política, correcta i honesta, ¿què importa ser de dretes o d'esquerres?".

Francesc Cambó, fa una setantena d'anys, va fer la mateixa frase: "¿Monarquia? ¿República? ¡Catalunya! No li'n van fer cas, perquè ni Monarquia ni República no eren conceptes innocents, neutres; i encara menys intercanviables. Si els conceptes Àustries, Borbons, Habsburgs, Savoies, Barcelona, Trastàmara no són innocents, neutres, "irresponsables", intercanviables, ¿com ho havien de ser els conceptes monarquia, amb el Cametes al davant; república amb Macià al darrere? Als primers dies de la revolta contra la República, els militars facciosos duien, és cert, la bandera republicana: que en un no dir res van substituir definitivament per la monàrquica (l'espanyola per antonomàsia, doncs).

Fa setanta anys darrere el concepte Monarquia expressat per Cambó hi havia de fet la dreta, i darrere el concepte República expressat per la mateixa persona hi havia de fet l'esquerra; si se'n va arribar a equivocar, de vegades, Cambó: fins al punt que per defensar la seva única afirmació "¡Catalunya!", va acabar ajudant, materialment i moralment... el gran enemic de Catalunya de l'època: el Heneralísimo Franco: ¿Monarquia? ¿República? ¡Franco!

I res no ens fa pensar, ni res no obsta, perquè l'afirmació de Cambó fos feta amb correcció i honestedat. En canvi, òbviament, de "bona política", no en tenia res. Ho deu fer que en política no n'hi deu haver, de conceptes neutres, i que quan un diu qualsevol cosa, dictadura del proletariat per exemple o bé democràcia orgànica, vejam què hi ha a sota, si un organisme o la democràcia; i això val per federació i estatut, autonomia i independència, solidaritat i descentralització, constitució o comunitats autònomes.

Així que, tal com va demostrar, si us plau per força, el senyor Cambó, monarquia no equival a república. Doncs, dreta no equival a esquerra, se'n digui avui com convingui de dir-ne.

Més avall de la carta, el senyor Carreras fa la llista dels partits nacionalistes a unir, i se li escapa això: a la llista, no li surten enlloc ni Convergència ni Unió, ni Unió Mallorquina ni Unió Vvalenciana.

Ben fet, potser finalment estarem d'acord: ¡si n'ha arribat a treure CiU de suc, del progrés d'ERC a les darreres autonòmiques del Principat! Força més que no pas quan CiU tenia el govern i ERC la presidència del Parlament. I és que, si és del màxim realisme identificar i treure's del damunt l'enemic, seria del màxim angelisme ignorar la inevitabilitat de l'adversari... el qual els bons polítics solen utilitzar per posar fi a l'enemic.