Una mica de soroll sí que n'ha fet, la declaració d'un tal Sánchez Bornós, a París. Aquest funcionari dirigeix l'Instituto Cervantes. Una còpia tardana del British Council, Institut d'Estudis Nord-americans, Liceu Francès, Institut de Cultura Italiana, organismes estatals destinats a dur a l'estranger la llengua i, potser, la cultura dels estats respectius.

Ja es pot suposar què li van preguntar, a Sánchez Bornós a París, que si s'hi ensenyaria basc, català o gallec, i què va contestar ell: que si havia demanda "sostinguda" de qualsevol d'aquestes llengües, sí, però que, si no, no es "detraurien" diners de l'espanyol. Deuria voler dir recursos dels espanyols, és a dir, segons ell mateix, de bascos, catalans i gallecs.

L'home va dir el que sent, i bé que ho va dir. Després de l'experiència d'una Espanya democràtica de dretes, d'una d'esquerres i d'una de dictatorial, a qui se li acut de preguntar si l'estat espanyol s'ocuparà a l'estranger -al seu, d'estranger- de les llengües no espanyoles, si a l'interior -al seu, d'interior- si se n'ocupa és per matar-les lentament: llegiu, si us plau, la Constitució vigent, i les llengües que no siguin l'espanyola ni tan sols s'hi esmenten (s'hi insinuen sense dir-ne el nom, com els pecadors).

Sánchez Bornós tot el que ha fet ha estat aplicar la Constitució espanyola. Tampoc no cal fer escarafalls que, en l'acte de la inauguració de l'espanyolíssim organisme a París, hi assistís el ministre de cultura espanyola, Solé Tura: si tenim en compte que el seu nom ben escrit és Soler, que li van malescriure els espanyols i que no se'l toca de tal com està, amb falta d'ortografia a la catalana i correctament a l'espanyola, ¿per què hem d'esperar que no en faci, de faltes d'ortografia mentals, que a diferència de les gramaticals, no depenen de la voluntat?

El logotip, la marca que identifica l'Instituto Cervantes (per cert, pobre Cervantes, ¿què els ha fet que li facin fer aquests papers?) resulta que està inspirat en la lletra enya, que els europeus els volen liquidar de tan típicament, purament, únicament espanyola: l'Instituto, nova Numància, nou Cid, nou Cascorro, nou Alcázar de Toledo, estableix de bon començament que no vol tenir res a veure amb nosaltres i altres cultures europees, que per al mateix so gastem dues lletres: ny, gn, nh.

El que els pot passar, als espanyols, és que d'aquí a uns decennis aquesta enya, i doncs el logotip, se l'hagin de guardar, vist que complica els teclats d'ordinadors, fets per a la interrelació de les llengües i de les cultures i poc aptes per als folklorismes carpetovetònics. És clar que quan això passi qui sap on pararà l'Instituto Cervantes: al mateix lloc que la totpoderosa Acadèmia de Ciències de l'URSS.

Deuen estar molt fotuts si, per perdre una ratlleta fàcilment substituïble, temen perdre la identitat: com aquells catalans que sense Madrid es troben que no són ningú.

No ens convé perdre'ns amb ells, dependre de la seva enya, fer el Solé Tura. Al qual, no obstant-hi això, felicitem, i par coeur com sempre, per la nova pica en Flandes que ha col·locat: "que en tal dia haga un ano".