Ah, les lleis, els reglaments, les normes establertes! Tal com diuen les lleis olímpiques, els idiomes oficials dels Jocs Olímpics són l'anglès, el francès i el de la ciutat dels Jocs. A Barcelona, segons les lleis amb dues llengües oficials, les llengües oficials dels seus Jocs han de ser, doncs, l'anglès, el francès, el català i l'espanyol. Notícies d'alguns diaris a mig any del començament de la provincianada: "Televisió Espanyola estudia si oferir a TV3 la transmissió dels Jocs en català".

La cosa és més llefiscosa que no sembla: TV3 és TVE3 oficialment, tot i que, lògicament, els responsables de TV3 ho amaguen tant com poden i, estranyament, TVE evita de reivindicar-ho -si no és per la via dels fets. Ens trobem en un cas de lluita interior, íntima: TVE estudia si oferir-se a ella mateixa una retransmissió en català dels Jocs. Més encara: TVE, tan considerada amb la seva Constitució, estudia si emetre els Jocs en català, llengua que segons aquella Constitució és oficial a Barcelona, seu dels Jocs. Més llefiscós encara: TVE no sap si permetre o no que es transmetin els Jocs Olímpics en una de les llengües oficials dels Jocs Olímpics.

El malaguanyat ministre espanyol de Sanitat i actual rector d'Universitat, sector turístic, Menéndez Pelayo -qui no s'aconsola és perquè no vol-, quan hi va haver la bavosa qüestió dels productes etiquetats en català, va contestar a uns del seu exfeu de Girona: es pot etiquetar en català, mentre s'etiqueti simultàniament en espanyol. ¿És possible que hàgim empitjorat, de l'època de l'il·lustre expert en cataplasmes ençà? Com que altres símptomes demostren que hem millorat -Solé-Tura, emplastre Sor Virgínia-, aleshores potser hem de despolititzar la qüestió, i deixar-la en els seus exactes termes.

Que són: Espanya transmetrà els Jocs Olímpics per la seva segona cadena (24 hores al dia) en espanyol. Ara: la segona cadena té espais en català per al Principat. Doncs, durant els Jocs les càmeres espanyoles haurien de dur doble equip de locutors en les ocasions que volguessin que al Principat ho sentíssim en català, per mantenir la imatge de "català també a TVE". Ara bé: resulta que entre els millors locutors esportius de què disposen hi abunden els catalans, els quals volen per a ells és a dir en espanyol, i llavors haurien de posar per al català locutors no tan coneguts: tenen por que així se'ls vegi el llautó de deixar a segona les transmissions en català. La mare dels ous: si a Catalunya els Jocs es veuen a estones en català i només en català, la flor i nata de l'esport mundial, situada aleshores a Catalunya, podria assabentar-se que existeix la llengua catalana i que Espanya li té consideració. Per evitar aquesta pèrdua d'imatge, Espanya està disposada a treure's el català del damunt i deixar que TV3 emeti en català les imatges que TVE vulgui; aleshores, TV3 seria això: una emissora pobra d'imatges, d'idioma corresponent pobre: local.

Al president Pujol aquesta solució de TVE, òbviament, no li agrada mica. I ha dit que ell és el representant de l'estat, per tant de la solució TVE, a Catalunya.

¿Sortida? Una que no ha de desmerèixer, modèstia a banda, al costat de les acreditades sortides solé-lluchianes: un sol micròfon per a dos locutors simultanis, el català i l'espanyol.