| |
Vegeu aquest primer paràgraf,
absolutament anodí, ensopit i desproveït
del mínim interès, a més de fals:
"Ahir es van reunir Jordi Pujol de CDC, Antoni
Duran Lleida d'UDC, Àngel Colom d'ERC, Rafael
Ribó d'IC, Josep Maria Obiols del PSC (PSC-PSOE),
Jorge Fernández Díaz del PP i un representant
del CDS per intercanviar opinions sobre la coordinació
dels Ferrocarrils de la Generalitat amb els de la RENFE
a Catalunya".
Les majúscules serveixen per
donar importància. En conseqüència,
amb els criteris habituals d'aplicació de les
majúscules, es dóna més importància
a CDC, UDC, ERC, IC, PSC (PSC-PSOE), el PP, el CDS i
la RENFE que no pas a Jordi Pujol, Antoni Duran i Lleida,
Àngel Colom, Rafel Ribó, Josep Maria Obiols,
Jorge Fernández, un representant i als Ferrocarrils
de la Generalitat i Catalunya. Amb la rutina ortogràfica
es fa més important l'extinta URSS que no pas
els Estats Units, que són més importants
que no pas la desarticulada Unió Soviètica.
¿Què són més
importants, les persones o bé les organitzacions?
A qui consideri més importants les organitzacions
que no les persones, la rutina l'afavoreix. Els monàrquics
i el personal al seu servei escriuen Rei en majúscules
perquè si el Rei és mort visca el Rei,
per la mateixa lògica amb què els necessitats
de col·lectivisme han d'escriure URSS i no Urss,
RENFE i no pas Renfe.
En canvi no sembla lògic que
les persones que posen les persones per damunt de tot
i que consideren que la persona és la mesura
de totes les coses i que les organitzacions, institucions,
fins i tot les Institucions, i tots els organismes en
general són al servei de la persona en particular
i de la Humanitat en general, gastin la mateixa rutina
en l'ús de les majúscules. Per lògica
hauríem d'escriure: "Ahir en van reunir
Jordi Pujol de Cdc, Antoni Duran i Lleida d'Udc, Àngel
Colom d'Erc, Rafael Ribó d'Ic, Josep Maria Obiols
del Psc (Psc-Psoe), Jorge Fernández Díaz
del Pp i un representant del Cds per intercanviar opinions
sobre la coordinació dels servei dels Ferrocarrils
de la generalitat amb els de la Renfe a Catalunya".
És igualment fals i ensopit,
però, tot i que no és l'ortografia habitual,
no fa mal d'ulls. Més i tot, direm: ben rumiat,
fa més bonic, sembla més normal, més,
com ho diríem, més acceptable, no tan
inútil. Com si a la reunió se li hagués
afegit una certa dignitat. El diari italià
La Reppublica, liberal, progressista, va generalitzar
aquest ús de les majúscules en els seus
textos, i fins i tot sense posar-se a discutir qui és
més important si les persones o bé els
organismes, la taca del diari semblava més
neta, sense tantes irregularitats, comparada amb la
taca d'altres diaris.
És un simple suggeriment
als bojos de la llengua. La nostra. La humana.
|
