Miquel Alberola entrevistava la setmana passada dos conspicus blaveros en aquesta revista.

Tret de l'entrevistador, justament habitual, la resta són tres notícies sensacionals: que en aquesta revista es parli dels blaveros amb respecte, que vol dir ànim d'informar per damunt de tot; que els blaveros surtin de l'entrevista proveïts d'un alt grau de conspicuïtat; i que aquesta informació, insòlita, sobre els blaveros es doni en aquesta revista, no precisament destacable per haver tractat amb curiositat, és a dir, amb interès, aquesta branca, perfectament noticiable, de la societat valenciana.

Com que pot ser molt bé que una part no pas menyspreable dels clients de la publicació se saltessin aquelles pàgines -"¿qui perd el temps ocupant-se dels blaveros si no és per insultar-los?"- ara reproduirem algunes de les idees per ells exposades. Dic "idees", exactament, en el sentit positiu, i sense cap mena de sarcasme: sorpresa, sorpresa.

Els dos polítics blaveros són Miquel Quilis i Ferran Llorca Aràndiga. Per als desproveïts de curiositat, i perquè no continuïn llegint, direm del primer que és el net del darrer i ferotge batlle franquista de València, el tremebund Miguel Ramón Izquierdo; del seu commilitó, ves quines coses, que, sent de Sedaví també i dient-se Llorca de primer cognom tal com l'escriptor Ferran Torrent se'n diu de segon, és parent de l'enyorat escriptor, de passat maulet. I per tant dels Llorca de Madrid, destructors fins i tot d'autonomies.

Anem per feina. Diu Quilis: "Hem hagut de passar de valencianistes a autonomistes i d'ací a nacionalistes". Diu Llorca: "La política anticatalanista és un error. A algú, de Madrid, o d'on siga, li interessa dividir-nos, perquè nosaltres, econòmicament, som aliats dels catalans. A Madrid no tenim res més que pagar impostos". Diu Quilis: "En UV (Unió Valenciana, el partit blavero, encapçalat per Lizondo) no es planteja el nacionalisme des de l'anticatalanisme. En el moment del seu inici sí, però ara no. I jo voldria dir que tenim una assignatura pendent: parlar amb Convergència i Unió el més prompte millor". Diu Llorca: "Si [...] jo fóra president del govern valencià, amb el primer que m'ajuntaria seria amb el govern català". Diu Quilis: "El PP és un partit centralista, igual que el PSOE. Jo, si UV acorda majoritàriament anar-se'n al PP, em quedaré a casa o em buscaré un partit nacionalista. Ho tinc claríssim: jo no". Diu Llorca: "ni ell ni molta gent".

I com aquestes, mil. Per a les persones curioses, i sobretot per a les persones que, creient que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó això és una nació, es dediquen seriosament a la pràctica política, aquest és un document fèrtil, que els proporcionarà feina engrescadora per molt i molt temps. Eficaç, lluïda i sòlida. Pel que fa a qui això signa, d'ara endavant blavero no; però blaverista, un bon tros.