Ara que, bé o malament, la idea d'una nació fatalment sotmesa a un estat enemic comença a fer pudor d'antiquat, i la fetor d'aquesta podridura arriba amb prou força a les multituds, i per tant ara que la independència, bé o malament, i mercès a Rússia i satèl·lits deixa de ser cosa de quatre gats il·luminats i, o bé, lúcids, ara comença a ser hora de no fer l'idiota. Si fins ara feies l'idiota no passava res, perquè la independència era cosa de quatre gats, més o menys il·luminats, i o bé, lúcids, i la idiotesa com a màxim donava lloc a una polèmica de butlletí interior o de revista minoritària; però d'ara endavant, i mercès l'arribada a les masses de la qüestió nacional la idiotesa deixa de ser simple idiotesa i passa a ser crim. Crim polític, és clar, ja que de política es tracta aquí.

Ha estat només fer l'idiota dir que era molt senzill, i que dient Catalunya n'hi havia prou. Efectivament era molt senzill quan la cosa era de quatre gats. Ara, quan hi ha onze milions de ciutadans, seria un crim dir-los que és molt senzill i que són catalans, quan aquests onze milions, encara no cinc milions es diuen catalans, i d'aquests cinc milions no deuen arribar a uns milers els que considerin catalans tots els ciutadans que habiten entre Fraga i Maó i entre Salses i Guardamar. Seria, doncs, un crim polític que a aquests onze milions de conciutadans se'ls volgués fer entrar el clau per la cabota abans de deixar-los aprofundir en la pròpia identitat per iniciativa diguem-ne pròpia i esperonats per la interessant situació d'Ucraïna, Letònia, Eslovènia o bé Croàcia, i els obliguéssim a jurar ara, la Constitució catalana.

Com seria un crim polític considerar una idiotesa el que ha dit diverses vegades el President senyor Canyellas, de les Illes Balears, que és necessària una relació més estreta entre les Illes Balears, la Comunitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya, per qüestions econòmiques, basant la consideració en el fet, real, que el senyor Canyellas és de dreta, membre d'un partit espanyolista, no es considera català i el seu interès per les qüestions de llengua sigui més aviat reduït.

I si va ser una idiotesa fundar Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes avui seria un crim fundar al País Valencià ERC, havent-hi, com hi ha, altres possibilitats, qui sap si fins i tot perfectament aprofitables.

El moment és aquest: ha passat l'ocasió dels bocasses, sobretot dels bocasses ben intencionats, i és moment dels aprofitats, dels oportunistes, dels oportuns: dels capaços de capitalitzar, en favor nostre, la moda, l'actualitat, l'interès multitudinari, massiu, electoralment decisiu, per les identitats nacionals, les dependències, les independències, les reunificacions, els tractes, els pactes i l'harmonització de totes, és a dir de totes les nacions.