Què més voldrien, els espanyols, que el tekherassu soviètic triomfés de la mateixa manera com els va triomfar el seu.

I en canvi, pel que diuen, ministres i tot -és clar que entre els ministres espanyols hi ha el Solé-Tura- estan tan contents amb el fracàs dels Tejeros soviètics com ho van estar amb el fracàs del seu. O bé són uns ignorants. O bé no saben res del que els passa fora del seu racó o bé són uns cínics.

Perquè, que el tekherassu soviètic ha fracassat ho demostra l'augment de les esperances i les realitats de les llibertats nacionals. No solament després del cop, sinó ja durant la pallassada -espanyola en podríem dir- ja que si a Tejero se li va escapar fins i tot la televisió, als soviètics se'ls va oblidar des dels aeroports fins als telèfons: tots són iguals, aquests mantenidors de les essències. Fins i tot Estònia, la més insegura de les tres nacions bàltiques, va proclamar-se independent en ple espant.

Mentre que el triomf del tekherassu espanyol es va veure ja abans de produir-se: amb els encara no aclarits -però ja arribarà, ja- contactes del PSOE i del PSC amb l'imminent colpista general Armada, seguits com a conseqüència del cop, per l'aturada en sec de la constitució de l'Estat de les autonomies: exactament, per l'inici de la marxa enrera, i fins avui mateix, en el camí de la ridícula descentralització dins la Unió Soviètica. Espanyola, dispensin.

Els dol tant, als espanyols, que a diferència d'Espanya el tekherassu pugui haver fracassat a la Unió Soviètica, que el Campo Vidal de torn de TVE1, alhora que anunciava la tornada de Gorbavotx a Moscou, assegurava que l'únic problema que persistia a la Unió Soviètica era "el problema de les nacionalitats". Eren un quart de nou del matí del dia de l'acte.

Ells, molt bé. Però, i nosaltres, ¿què? Perquè si aquí el tekherassu va triomfar, i a la Unió Soviètica sembla haver fracassat, no es deu només a la perícia dels qui a Espanya el van fer triomfar malgrat les aparences, ni a la dels que sembla que l'han fet fracassar a la Unió Soviètica.

A les nacions de l'URSS el terreny era preparat, però aquí res de res. Mentre que a les nacions de l'URSS ja fa anys que es treballa per la llibertat de manera que es puguin aprofitar les ocasions quan passen, aquí, no solament no s'estava preparat per caçar l'ocasió al vol, sinó que no feia ni quatre dies s'havia suprimit, des de l'oposició, l'Assemblea de Catalunya: no en feia ni tres que el PSC s'havia venut al PSOE, i no en feia ni dos que s'havien assassinat les associacions de veïns i d'altres associacions no controlables pels miserables antifranquistes -miserables perquè només tenien idees contra el passat, i no en favor del futur.