Els atacs virulents contra el codi deontològic
del diari El Observador demostren, per la seva
mateixa virulència, que en aquest sector de les
relacions íntimes dins de les empreses
alguna cosa s'havia de fer. I, tal com veurem més
endavant, encara en queda molta per fer.
L'apartat que el flamant quotidià
dedica a l'assumpte diu que dins de l'organigrama de
l'empresa no hi haurà cap dependència
funcional o orgànica entre persones amb parentiu,
inclòs el matrimoni, ni amb relacions estables
de convivència. Ni el president ni el conseller-delegat
ni el director poden lligar de manera estable amb ningú
de l'empresa sense excepció. Tothom que tingui
algú a sota laboralment parlant no hi pot tenir
accés carnal. Cas que lliguin se'ls canvia de
secció, perquè l'accés carnal no
interfereixi amb l'accés laboral.
Com era previsible, que un rotatiu no
caigués en la rutina ni en l'apatia tradicionals
en els costums laborals del gremi ha provocat un munt
de rialletes, de cops de colze i d'intents de fer-ne
burla. L'habitual fals progressisme.
Ben al contrari. L'encert de la iniciativa
queda empal·lidit per l'excés de prudència,
producte potser de la por a aquestes reaccions burletes
i del fet que s'entrava en un terreny jurídic
verge.
La moderació del text queda palesa
quan un hom contempla un dels casos més distorsionadors
de la feina per motius sentimentals: quan dos membres
de l'empresa estan establement relacionats amb una mateixa
tercera persona situada fora de l'àmbit de l'empresa.
¿Què fer, llavors? Ningú que conegui
aquesta classe de situacions no pot negar que l'odi,
la rivalitat, la gelosia, les travetes i els bastons
a les rodes que es prodiguen tots dos rivals entorpeixen
la marxa de l'empresa de forma incomparablement més
perjudicial que els inconvenients laborals que representen
les alternatives baralles i reconciliacions de dos enamorats
que comparteixin rellotge de marcar.
I parlem només
d'un cas evident, de tothom conegut i que es dóna
a totes les empreses -inclosa aquesta, capdavantera
en la regulació de la líbido del personal.
Parlem de dues persones que hi treballen i estan enamorades
d'una tercera. Cas senzill i en canvi no sancionable
perquè la tercera persona cau fora de la jurisdicció
de l'empresa. Sense gaire dificultat la cosa es pot
complicar. ¿Com controlar que la persona aliena
a l'empresa no sigui casada? Perquè llavors ja
són quatre.
|