|
El president de la Unió Soviètica,
Mikhaïl Gorbatxov, havia dit que volia visitar
Catalunya. Segons la Constitució espanyola, el
màxim representant de l'Estat a Catalunya és,
després del rei d'Espanya i del president del
seu govern, el president de la Generalitat. Perquè
el president de Catalunya no pogués rebre el
president de la Unió Soviètica, l'únic
legal que podia fer el govern espanyol era que, en arribar
Gorbatxov a Catalunya, hi fossin presents, sia el rei
d'Espanya, sia el president del
seu govern.
El rei d'Espanya creu que si vol continuar
sent-ho, ell i el seu hereu, no té més
remei que continuar amb la imatge catalanòfila
que tants duros li ha costat; així doncs, es
va quedar a la Zarzuela: hauria estat un preu massa
alt per a una traveta greu però no mortal. Pel
que fa al president del govern espanyol, anar a Barcelona
hauria estat situar la nostra capital a l'altura de
la seva, i aquesta equiparació és una
equiparació estrictament electoralista, sense
relació doncs amb la realitat volguda.
A falta de travetes legals per neutralitzar
el terratrèmol patri que els suposava que el
president de la Unió Soviètica i el president
de Catalunya es trobessin en primer pla, i d'igualtat,
encara que només fos per la foto, van decidir
treure el Santcristo gros: el príncep d'Astúries
i de Girona, senyor de Balaguer i, si hagués
pogut ser, dutx de Montblantx. Aquest personatge, ¿es
troba, llei en mà, immediatament darrere del
rei? ¿És situat, protocol en mà,
per damunt del president del govern espanyol? Entre
això i la immensa popularitat de la monarquia
entre nosaltres, principals consumidors d'Hola i
Lecturas i grans proveïdors de murris cortesans
voluntaris (la borbonalla), la decisió va ser
presa: a Espanya llei en mà, van treure el rei
per rebre Gorbatxov. A Catalunya, per inspiració
divina, que és superior a la llei, el Santcristo
gros.
Vessada. Perquè de gros, vistes
les reaccions dels uns, els altres i els de més
enllà, no gaire. Per convèncer-se'n només
cal haver llegit els articles de la borbonalla: el que
no s'ha estirat els cabells s'ha escanyat amb la pròpia
retòrica; i haver escoltat Duran i Lleida, que
es prepara per a ser president de la Generalitat postpostfranquista:
no hi ha altre culpable que l'administració central,
ja que els soviètics no tenen competències
a Catalunya, de manera que ha estat gravíssima
"la utilització que de la Corona s'ha fet
en aquest viatge del líder soviètic a
Catalunya".
Donaria el sou
d'anys -el d'aquesta revista- per l'alegria de saber
quin és el pensament del comte de Barcelona sobre
el cas: milions, deu valer.
|