Encara ens farien morir de riure: hi ha qui, a propòsit de la pel·lícula feliçment triomfant Boom Boom parla de miracle, excepció o casualitat. Ja al festival internacional on es va presentar va tenir l'èxit que compta: va ser comprada per diverses empreses de diversos països per gust, per ganes i sense que hi hagués interessos de "jo et compro perquè tu em compris", impropis de cinemes com el produït aquí, desproveïts d'aparell que els faci seus.

Boom Boom es va vendre molt bé a l'exterior, abans de presentar-se a l'interior, i la notícia no va ser equitativament ressaltada. Molt bé, hi ha poc a dir, ja se sap que les notícies, si no vénen avalades, i aquesta no hi venia, costen de trobar damunt de la taula del redactor. I sortir al carrer a buscar la notícia, ¡és tan incòmode!

Potser aquesta mateixa raó, la incomoditat, ara en un sentit psicològic, fa que, damunt de la qualitat i la bona acollida del simple espectador, els líders d'opinió nostrats parlen de miracle, els més de bona fe, excepció, els més fets malbé, i casualitats, els supersticiosos. És que ha de resultar molt incòmode reconèixer la pròpia inaptesa, la pròpia ignorància en el camp que es diu dominar; i resulta impossible de reconèixer el propi i ignorat provincianisme.

Sense que s'hagués d'esperar un encert segur, perquè això ho impedeix la més elemental de les precaucions, sí que semblava obligatori, per als professionals del ram, haver d'estar atents a la gestió, realització, muntatge i exhibició del film, vist el currículum dels seus principals motors.

Em limitaré a recordar els trets de coneixement obligat de dos d'aquests motors que més conec, Rosa Vergés, la directora, i més, i Jordi Beltran, guionista.

Rosa Vergés, de la família d'editors Vergés, ha viscut i conviscut, fins i tot a casa, amb el cinema. De la relació a professió cinematogràfica, el seu nom s'ha llegit, en lletres més o menys petites, en bona part de les peces de cinema produïdes i vistes aquí els darrers i ja bastants anys. Els professionals se suposa que n'haurien d'haver esperat prou, d'algú amb aquestes preparacions.

Jordi Beltran és coautor, com a mínim, dels programes de televisió Arsenal i Atlas, i dels radiofònics Clàxon i Plàstics dràstics. Qui com ell.

L'èxit de Boom Boom no ha estat una sorpresa per a tothom. I sí una gran alegria.