Diuen els diaris, prenent-ho de l'agència de notícies del govern espanyol Efe, que el president Pujol va dir: "Els intel·lectuals o bé ens han enganyat o bé no sabien res perquè ens han fet creure que el marxisme era un sistema bo quan era eficaç, ja que finalment els russos no es poden comprar ni una muntura per a les ulleres".

Bona. L'acte en el transcurs del qual es van produir les paraules del President d'Amunt era organitzat per GEN, grup d'estudis nacionalistes de llarga durada i de funcionament intermitent. Té, o tenia, la seu precisament a la cantonada Rambla de Catalunya-Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona i casualment damunt de la coneguda pelleteria La Sibèria.

No és estrany que, tenint com es veu que tenia el president Pujol ganes de dir el que pensa de veritat, hi hagués hagut notícia que a l'acte, no hi eren convidats periodistes. El que va passar és que encara que la conferència-col·loqui de Pujol l'organitzava el GEN, entitat no oficial, en ser anunciat per un organisme oficial, l'oficina de Presidència de la Generalitat, uns quants periodistes van creure també molt assenyadament, que hi tenien dret d'assistència.

Així que els periodistes van rebre l'habitual combinació de copets a l'esquena i copets als tonyons, i finalment es va arribar a un acord: que podien assistir a la conferència, i que es podien estalviar el col·loqui.

Déu n'hi do: el president, embalat, no va deixar de dir allò que li fa dir la seva convicció més íntima, que aquí d'intel·lectuals que en els darrers anys l'hagi encertada només n'hi ha un, que és ell: resultats electorals canten, canten èxits generals de la socialdemocràcia (ell la propugnava ja fa un quart de segle i a la sueca), i canta tot l'Europa de l'Est. Va dir, doncs, que els intel·lectuals ens han enganyats, o bé que no saben res.

Si la gratitud fos exigible als polítics, que no ho és, n'hi ha uns quants que haurien de saltar a la cara del president Pujol i dir-li ingrat: de mossèn Ballarín a mossèn Ramoneda, passant per mossèn Lorés i mossèn Galí, i d'escolanets demaneu-ne. Efectivament, els intel·lectuals o bé ens enganyen, o bé no saben res. No saben, o bé ens enganyen quan ho neguen, que la professió d'intel·lectual no comporta necessàriament carnet d'esquerres, i encara menys d'esquerra marxista: de Raymond Aron a Albert Camus per anar d'un cap a l'altre, el nombre d'intel·lectuals agnòstics ha estat i és mínimament abundós (el que passa és que els intel·lectuals creients, siguin marxistes, moros o cristians, tenen segles de pràctica a situar-se ells a la llum i per tant els altres en el no-res).

I hi ha, fins i tot, intel·lectuals que desconeixen la base i la justificació de l'ofici: que és la de basar i justificar, per un salari més o menys mòdic, qualsevol classe o mena d'idea, ideologia, sublimitat o bestiesa. Sigui cristiana, marxista, musulmana; absoluta o relativa.