Davant del conflicte entre romanesos i hongaresos dins de l'estat romanès que ens expliquen els diaris, el nostre conciutadà sensible però no especialista es fa algunes preguntes: els hongaresos que es barallen amb els romanesos a Romania, ¿són immigrants? ¿Voluntaris o forçats? ¿Recents o de segles? Una altra sèrie: la part de Romania on viuen aquests hongaresos, ¿és territori romanès, o potser és territori hongarès ocupat per Romania? ¿De fa poc o de fa segles?

Si la gran majoria dels ciutadans occidentals no són gaire sensibles a aquestes qüestions és perquè el pitjor dels patriotismes, que és el patriotisme d'estat, fa segles que s'ocupa d'educar-los. Però per als nostres conciutadans aquestes qüestions són essencials, i imprescindibles per a saber, per a fer-se idees i, si cal, per a decantar-se.

En canvi, la informació que rebem, periodistes inclosos (agències), sobre els fets de l'Europa de l'Est i de la Unió Soviètica no ens diu gran cosa sobre aquests aspectes essencials per a nosaltres, ciutadans d'un país amb problemes nacionals, estatals i culturals. La informació que ens proporcionen els nostres mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió sembla obtinguda de poder fàctics, de fonts estatals establertes, i tramesa a ciutadans que no tenen cap problema amb l'estat al qual paguen els impostos, ni amb la classificació nacional en què se'ls inclou al carnet d'identitat i al passaport ni amb la bandera que, obligatòriament presideix edificis oficials, administratius, civils, públics i fins i tot privats.

La cara d'analfabets que fan alguns dels nostres televisius quan ens informen dels problemes nacionals a l'URSS només és comparable a la veu d'imbècils dels locutors radiofònics quan ens preocupen amb el separatisme lituà, o a la documentació amb què vesteixen articles els professionals de revistes i diaris quan ens il·lustren sobre els hongaresos a (o que els és indiferent) Romania.

El ciutadà té altra feina que buscar en enciclopèdies i llibres d'Història si, posem per cas, els hongaresos són a Romania o bé de Romania; per trobar-se que potser no val ni l'una preposició ni l'altra perquè apareix un nom, Transilvània, que comença a fer-se una personalitat abans de formar part de l'Imperi de Roma. Els hongaresos la van conquerir el segle novè, va formar part de l'Imperi Turc els segles XVI i XVII, després d'un altre cop d'Hongria fins a 1918, en què fou incorporada a Romania. I un grapat més de vicissituds, el coneixement de les quals és exigible als professionals de la informació que ens expliquen la vicissitud actual perquè els seus lectors, amb la seva experiència històrica resultin decentment informats.

Ens queixem que cobrem poc.

N'hi ha que cobren massa.