Coincidint amb la setmana gran del Principat, del 23 al 27 d'abril -Sant Jordi, aniversari de Cruyff, Mare de Déu de Montserrat i defunció de Ferrater- el príncep d'Espanya pensa visitar, a més de Barcelona, diverses poblacions de les quals ostenta títol nobiliari: Girona, Montblanc, potser Balaguer i alguna més.

Ja veurem què passa. Les visites oficials de la reialesa al Principat són escasses com sovintejades les privades. Deixant de banda aquestes darreres, motivades pels esports d'esquí, de la nàutica i d'altres, perquè cadascú va allà on vol, i més si s'ho paga.

Les visites reials al Principat són escasses, i fan l'efecte d'estar minuciosament calculades. Només cal recordar la del monarca al Saló del Tinell a les primeries del postfranquisme on, davant la més alta burgesia no precisament catalanista, va deixar anar un dels seus habituals discursos puntualment embarbussats... en un català no pas diferentment puntuat. Va ser, indubtablement, una de les poques ruptures de la Transició.

Una discretíssima ruptura, ja que no debades té segles aquella regla de la Cort d'Espanya segons la qual tot acte de penetració aquí ha de ser realitzat "sense que se'n noti l'intent".

Ja veurem què passa, a Girona i a Montblanc sobretot, durant la visita del futur Felip V d'Aragó i VI per a la resta de l'estat -ja veurem què passa, també, amb això, un cop es compleixin les previsions successòries, però no faria lleig començar-los a esvalotar el galliner, ja ara, a l'estil de la batussa sobre l'autodeterminació.

Hi ha diversos elements a tenir en compte, a l'hora d'imaginar com pot anar, la programada visita principina. Un, els galdosos fets de la inauguració de l'estadi de Montjuïc, amb uns quants actuant, la majoria silenciosa de primer silenciosa i després afegint-se a la gresca, i ningú en favor de l'il·lustre visitant. Un altre, la previsió de quaranta mil policies que, segons els preparadors dels Jocs, faran falta per a aquella ocasió; bé els calen assaigs, i la visita del per ara només Felip en podria ser un. Un altre, que a Montblanc fa mesos que hi ha mobilització popular pel Pla de Residus i que ja han demanat de suspendre la visita reial (molt finament: diuen que a qui no volen veure és al president Pujol); i que els gironins, que presumeixen de ser els més independentistes tenen un alcalde socialista i popular que no s'agrada de ser del PSOE, que va fer votar el seu ajuntament per l'autodeterminació, però al qual els únics que li fan perdre la serenitat són i ja de temps, els independentistes.

I un altre element a tenir en compte és el ja indicat: en èpoques no dictatorials ni de guerra, Madrid continua la penetració "sense que se'n noti l'intent".

¿O, potser, aquesta vegada es tracta d'una operació de risc calculat?