Hauria de ser un personatge tan vanitós com ressentit el qui no reconegués que, si mai es torna a veure TV3 al País Valencià, serà gràcies a la massa "amorfa", "apolítica", "sense consciència nacional". Els personatges, i algun personatget, que havien aconseguit els d'una banda, evitats els de l'altra, que TV3 es veiés en tot el territori nacional, si volen continuar sent personatges o personatgets haurien de veure allò que ja és evident: sense els milers de persones que s'han reunit, concentrat i sortit al carrer per continuar veient TV3, les habilitats d'uns i altres no comptarien per a res.

Així, doncs, oblidem-nos de les "informacions confidencials" que fan culpables de la supressió del canal sigui a Miquel Roca, sigui a Barrionuevo, sigui a Fabregat, sigui a Lerma sigui a qui sigui: al clero, va. Tota aquesta trepa plegada, o qualsevol altra trepa comparable, en un sistema democràtic per baratet que sigui ha de tremolar, i tremola, davant la massa que sol menysprear per períodes de quatre anys. Menys un dia. I aquest dia, el dia que la massa informe vota, és el dia més temut. És el dia que els venç.

Informacions confidencials indiquen que el factor decisiu en la supressió de TV3 ha estat el president Joan Lerma. Informacions confidencials complementàries indiquen que ha estat el president Lerma el qui, en vista dels milers de ciutadans apolítics, no conscienciats i informes que exigeixen continuar veient un altre canal, ha decidit sense dir-ho a ningú que com a màxim al cap d'uns mesos de funcionar TVV, el País Valencià recuperarà el canal TV3 del tot.

Si abans se sentia remors de sabres, ara el president Lerma ha sentit remor de vots, soroll d'urnes més buides.

Que s'hagi sentit remor de vots al carrer és més dels que els capdavanters de la nostra política esperaven. Que el president Lerma n'hagi fet cas és el màxim, i Déu n'hi do, que podíem esperar de la seva sorrudesa.

I és que la massa informe, indocumentada, apolítica i sense consciència nacional és rara: en TV3 no hi veu ni l'urpa de l'imperialisme pujolià ni l'eina de conscienciació lingüística i nacional: es limita a veure-hi un altre canal, una altra possibilitat de triar, uns programes més, unes veus més i d'altres àmbits. A la massa li agrada de triar i remenar.

I li agrada d'adonar-se de les coses que passen. I com que en aquest afer han passat moltes coses, a Madrid, a València i a Barcelona, és hora que els capdavanters -els nostres; els de l'enemic ja s'ho faran- s'adonin que les nostres masses s'estan adonant de les coses; que és un excel·lent moment per sembrar, i sobretot per recollir: vots, adhesions, col·laboracions...

Però els nostres capdavanters, persones, partits i agrupacions, potser no estan tan preparats com han demostrat estar-ho les masses informes. ¡Quina broma no seria!