|
Permeteu-me una informació de
primera mà: tot aquest rebombori sobre si l'exèrcit
professional o no, si més mili o no, té
origen en una idea, brillantíssima segons es
veu, d'un publicitari. Quan amb motiu de les anteriors
eleccions estatals el duc de Suárez va voler
ressuscitar, el programa electoral li va sortir una
mica ensopit: no prometia res de
l'altre món. El programa va passar de les mans
dels ideòlegs a les mans dels tècnics
en màrqueting i relacions públiques de
la campanya, i:
-En aquest programa hi falta sal -va
indicar el tècnic en cap de la matèria-.
Has de prometre alguna cosa picant, Adolfo. Per exempleee...
¿per què no promets una mili de tres mesos?
-Tu mateix, tu mateix, -va beneir el
duc, entre volea i smash.
Unes eleccions després, aquestes,
el servei militar sí-el servei militar no s'ha
convertit en el gènere estrella del mercat de
vots. L'oferta del quadrienni. La Gran Venda del Duro.
La confusió és enorme.
No tothom pot ser tècnic en cap de la matèria
competent, encara que la gran part dels polítics
immediatistes s'ho pensin: es pensen que és fàcil
copiar un eslògan com ara "fes una pausa
i beu coca-cola", quan resulta que, tècnicament,
és impossible.
La confusió és enorme,
doncs, i les falses esperances imperen. S'imposa, segons
les regles de la tècnica, assossegar-se i, abans
de vendre coca-cola, veure si la fàbrica que
tenim fabrica coca-cola, o bé una altra cosa.
Primer. Els partits de dretes no poden
prometre una reducció del servei militar sense
haver-ne demanat permís a l'exèrcit.
Segon. Els partits espanyols, siguin
de dretes o siguin d'esquerres, han de ser partidaris
d'un exèrcit professional, ja que ha estat, és,
i si volen continuar existint serà, la força
de les armes la que manté, de fet i de dret (vegeu
la Constitució llur) la unitat de l'estat espanyol
(Espanya per a ells). Exèrcit professional perquè,
amb la consolidació de la democràcia dins
l'estat, cada cop són menys de fiar els militars
forçosos: els "ciutadans d'uniforme",
segons l'expressió cara a l'Alemanya postnazi.
Tercer. Els partits nacionalistes, de
drets o d'esquerres, han de ser contraris a l'exèrcit
professional, per la mateixa raó que els partits
nacionalistes espanyols (vegeu punt segon) hi han d'anar
a favor.
Quart. El ciutadà partidari de
les vies democràtiques, i que sàpiga,
o es temi, què és Espanya, ha de ser contrari
a l'exèrcit professional, per la raó exposada
al punt segon. Sempre i que no sigui ideologia nacionalista
espanyola, és a dir, un xovinista normal i corrent.
I cinquè. Qualsevol ciutadà
del punt quart que, a més, no es mami el dit,
ha de preguntar-se si amb la reducció del servei
militar, es reduirà també el gran obsequi
que ens van fer del servei social.
Realment, hi ha idees de publicitari
que valen un imperi.
|