Els senadors de Convergència i Unió a Madrid han demanat al Senat que els acull que s'hi puguin fer servir totes les llengües cooficials a l'estat.

La raó per la qual els diran que no és la lògica profunda d'Espanya, que els ha fet tant de servei durant tants segles.

Un tal Jordi Solé Tura, que no ha enganyat mai a ningú que se l'hagi escoltat o llegit amb atenció, ha dit que "està personalment d'acord" amb la petició.

Les raons de Solé Tura són raons també espanyoles, però superficials. Un Solé Tura no pot saber què és Espanya fins que no hi hagi tres o quatre generacions de Solé Tura seguides vivint fora de Catalunya i a Espanya -com és el cas dels Milans del Bosch, o dels Llanzol, o com els Maura.

Un Solé Tura no pot saber què és Espanya com ho sap Martín Villa, encara. Li falta que la vida se li imposi a l'especulació abstracta.

El Solé Tura es pensa, i s'ho creu, que els catalans son tan espanyols com els espanyols. Martín Villa, i com ell els que diran no a les llengües cooficials actuals, saben perfectament què és Espanya, i per tant quins dels súbdits de l'estat són espanyols i quins no ho són.

Els Solé Tura actuals estan convençuts que si als organismes madrilenys el català és legal, els catalans ens adonarem que som espanyols, condició a la qual ara som cecs perquè als altres espanyols els falta tàctica devers nosaltres.

Martín Villa, i els qui diran que no, sabem en canvi que qualsevol reforma a favor dels súbdits no espanyols, per molesta, tímida i aparentment integradora, és un pas a favor dels súbdits no espanyols.

Cada organització humana, i l'estat espanyol n'és una, té les seves particularitats. Martín Villa i els que diran que no coneixen perfectament què és Espanya: Espanya és una unitat uniforme. Per a Espanya, deixar de ser uniforme és deixar de ser Espanya.

Diran un no impecablement espanyol. I el Solé Tura i companys, sense assabentar-se d'on viuen. Han especulat massa i, no ens enganyem, han patit poc. Han patit molt menys que els qui pateixen per la condició d'espanyols, i menys que els que saben què som nosaltres. Per a ells, abstractes, la vida és política. Per als altres, espanyols i no espanyols, la vida és sobretot viure.

(I tant de bo guanyessin els senadors de CiU, Solé Tura i companyons: la llibertat seria més a prop. Repassem els fets de la Història, si us plau: sense fer, si us plau, abstraccions.)