¿Voleu un homenot? Manuel Ortínez, ara resident permanent a Dénia. Als seus darrers anys a Saint Martin-le-Beau, quan començava a ressuscitar, un periodista va preguntar a Tarradellas amb qui havia de parlar que valgués la pena, dels que van viure la república, la revolució o la guerra.

-Parli amb Joan Garcia Oliver.

De la mateixa manera que, tot i així, el nom de Garcia Oliver, essencial de veres, no és dels que se'ns acut immediatament en rememorar aquells anys, el nom de Manuel Ortínez tampoc forma part del grapat de noms que se'ns acuden quan rememorem el darrer franquisme, el postfranquisme i el primer pujolisme.

Manuel Ortínez, essencial de veres. Ho direm ras i curt: és l'home que hi ha darrere tota l'operació retorn i mandat de Tarradellas. I era l'únic polític que tenia un projecte per al Principat tan clar com Pujol.

No cal explicar la transcendència del primer paper, el de primer home a Madrid i a Saint Martin-le-Beau quan neix el tarradellisme a Madrid i a Barcelona.

Pel que fa al segon, potser cal explicar dues coses: vista la misèria de l'Estatut, Ortínez creia que el govern de Catalunya es podia exercir a través de l'administració: volia un cos de funcionaris perfecte, un govern amb un pilar bàsic, una Escola Nacional d'Administració (uns altres enarques, els que fan França tan immortal.) Pujol, astut, va aconseguir que Ortínez, fastiguejat, se n'anés a viure a Suïssa.

Ara viu a Dénia, per motius de salut delicada. Si jo fos polític valencià amb ganes de fer política seriosa li faria arribar els diaris i revistes valencians i li arrencaria, respectuosament, una audiència mensual d'un parell d'hores. Després de segles sense mestres, no podem deixar tranquils els pocs que encara tenim.

Respectuosament.