Que Madrid havia d'intervenir -directament, vull dir- en la campanya electoral al Principat era cantat: fa cinc-cents anys i escaig que ho fa, i li va bé.

No parlo de la detenció de Carles Castellanos -els detalls de la qual, explicats per l'advocat Loperena, diuen això: que la guàrdia civil d'aquí no va veure implicacions de Castellanos, mentre que el jutge de Madrid va ser qui en va ordenar la detenció. L'efecte electoral cercat: que el lloc dels independentistes no són les urnes, sinó les presons.

L'altra -de moment- intervenció sonada de Madrid no ha estat mitjançant l'arma judicial. Aquesta vegada a utilitzat El País, l'ex "Boletín Orteguiano del Estado".

Vell conegut, el "B.O.E.". Ha estat l'imparcial (sense bromes: ni dreta ni esquerra; Espanya, l'únic que li importa) òrgan, el que ha tret el cas dels diners rebuts per la Crida suposadament procedents del govern de Convergència. Per cert: un milionet just de pessetes, de qualsevol cosa en diuen diners, a Espanya. Ni per estalviar a Alfonso Guerra la cua de Setmana Santa.

La ideologia d'El País, cada vegada més caricatura d'ell mateix (cada vegada més prop de Culián Marías i no tant d'Ortega), és aquesta: diu el "Mariachi del Estado" que mentre Pujol amb una mà feia presidir al rei d'Espanya el mil·lenari dels comtats catalans, amb l'altra mà pagava a la Crida els coets per protestar de la presència del mateix rei.

La intenció del "Mariachi" és bona: efectivament, un partit que tot i fer-se seus la Constitució i el passaport espanyols es declara nacionalista, hauria de ser conseqüent amb la contradicció i fer servir més sovint la mà esquerra.

Gràcies, Espanya, per jurar i perjurar que algun dels nostres polítics en sap tant, de l'ofici. No és veritat però feu-ho córrer, no se sap mai...