| |
Per sota la porta de casa, i de totes
les cases de moltes ciutats, m'han passat el número
1 de la revista Canal 10. És feta en colors,
paper no pas pèssim i cinquanta-dues pàgines.
Un obsequi a centenars de milers de cases, vol dir milions
i milions de pessetes regalades.
Se'l gasten, aquests del Canal 10, que
és el canal privat de Calviño, del Psoe,
de Guerra i, en general, dels contraris a la televisió
privada. Ells mateixos ho han reconegut; encara que
s'ho amaguessin, a la revista gratuïta es nota
ben bé: el logotip de la cadena és una
pantalla vermella amb el 10 al mig ben groc: la seva
bandera. I l'anunci de la contraportada, que és
propaganda d'un dels accionistes, el Banco Hispano Americà,
diu així: "¡Hispano! Si necessitas
alguo, ací tienes el tu banco. Si tienes il·lusiones,
ací tienes sol·luciones. Si vas per al
futuro, ven cuen nosotros. Si amas lo hispano, ací
tienes el Hispano. Hispano como tú. Banco Hispano
Americano. Tenemos sol·luciones".
-No faran ni un ral, aquests del Canal
10 -diu una persona interessada, però informada
i prudentíssima.
M'és ben igual, i encara que
els fessin a cabassos. No ens hauria d'importar gaire,
tot això de les multinacionals de la televisió
i les diverses -no pas tantes- emissores televisives
que aviat podrem connectar. No ens ha de ser problema,
perquè la solució és al nostre
abast. Entre accions legals i accions al·legals
tenim, nosaltres, la seguretat, si ens ho prenem amb
decisió, que entre els diversos canals a connectar,
a més del nostres (en anglès, en italià,
en alemany), els indígenes no tenen per què
fer cap mal paper.
L'experiència de TV3 és
una de les proves d'aquestes afirmacions: no ha estat
mai, ni el primer dia, tan dolenta com TV1 i TV2. I
ni ara, al cap dels anyets, ni TV1 ni TV2 no han sabut
copiar-nos. Els que hagin vist televisions d'altres
països d'Europa sabran que, en general, no són
pas millors que TV3, i que els programes d'audiència
multimilionària, si ajuden a fer popular una
cadena no la consoliden i, a la llarga, la que dura,
la que té audiència regular, és
a dir fiable, és la televisió ben feta.
Per no espantar-nos davant del Canal
10 -"no faran ni un ral, aquests del Canal 10"-
n'hi ha prou de veure com van les televisions als països
que tenen diversos canals de fa anys: duren les que
més treballen, siguin o no espectaculars, sensacionals
i multitudinàries; de saber que el nostre mercat
té un interès, modest però sòlid,
per a qualsevol producte de qualsevol banda del món.
I, sobretot: que obliguem les multinacionals
de la televisió i dels anuncis a adonar-se d'aquests
fets: que la nostra televisió no és més
dolenta que cap altra, i que el nostre mercat els pot
fer guanyar algun ralet.
Ens sobren ànimes de càntir,
i ens falten gerents del que ja som i tenim.
|
