| |
Enric (Enric-Enrique) Sopena,
What-a-pity de renom, és el nou director
del Diari de Barcelona. Aquesta operació
de banda socialista equilibra el nomenament fa un any
encara no del convergent Max Cahner com a director,
fora eufemismes, de l'Avui.
Bé han trigat prou, finalment
s'ha refet la justícia. ¿Com podia ser,
ara digueu, que l'Avui, un diari, estigués
al servei més que no pas mai de Convergència;
mentre que el Diari de Barcelona només
estigués al servei del Psc (Psc-Psoe) gairebé
sempre i només a cada una de dues planes?
El Sopena, What-a-pity, té
un currículum brillantíssim i fet a mida
per a la missió encomanada: únic opusdeista
en actiu del Grup Democràtic de Periodistes -període
tardofranquista-; estiuejant a Castelldefels; més
tard fidel del Psuc -període postfranquista i
una mica més-; aliat del Carlitos Sentís,
"L'espión de Franco", en l'assalt combinat
a l'Associació de Premsa de Barcelona; d'uns
anys (els justos) ençà, incondicional
del Psoe. Era el que manegava la informació a
TVE -¿com ho heu endevinat?- sota Calviño
a les darreres eleccions estatals, justament quan Butragueño
va marcar un gol transcendental i just en aquell moment
i naturalment per error, what a pity, va sortir
sobreimpresa la propaganda electoral del partit en el
poder, del partit sobre Sopena.
No solament és el permanent incondicional,
l'amic Sopena. També és llest: de font
directa se sap com s'ho feia, quan era responsable dels
serveis informatius de la televisió espanyola,
per informar sobre els partits que no eren els seus:
hi enviava no pas cap periodista pro-Psoe, sinó
un periodista contrari al partit afectat. Un periodista
pro-trotskista que informés sobre el CDS, posem
per cas. I és clar, el Suárez no el podia
acusar de donar informació favorable al Psoe.
Simplement, era informació ferotgement contrària
al CDS. En general, contrària a tothom que no
fos el Psoe.
Diuen que Sopena està eufòric.
Que Cahner se sent acompanyat. Que els periodistes com
Pernau, ex-director del Diari de Barcelona, s'ho
miren d'una altra manera.
¿I la bona gent que encara té
l'humor de comprar diaris? Per al poble, poesia:
I al poble, que el donin pel...,
que per a això hi ha les conferències
de sant Vicenç de Paül.
|
