Dijous. Tampoc avui no surt al diari el governador general de Catalunya, Martí i Jusmet, cent quilos d'arqueologia. A les ordres de Martí i Jusmet, la policia massacra a la Rambla ara fa un any i el virrei no hi surt per res, als diaris. Manifestacions, actuacions, accions, perfectament controlables per mètodes homologats, són esbandides pels mètodes habituals a la policia espanyola, a les ordres de Martí i Jusmet, i Martí i Jusmet com si no hi fos. Si mai es dóna el premi a oficines de premsa i d'imatges, s'ha de donar a l'oficina de premsa i imatge del governador espanyol a Catalunya; per la seva eficacíssima tasca, el responsable de la violència institucional entre nosaltres resta sempre en l'ombra, tot i els esmentats cent quilos de rocs prehistòrics que desplaça. I per la innovació, revolucionària, que ha introduït en el món de la imatge: la bona imatge de Martí i Jusmet es deu, no a sortir ben sovint als diaris, a les ràdios i a la televisió, sinó a no sortir-hi mai.

Divendres. Èxit importantíssim del Partit Reformista de Roca-Cambó: aconsegueix que en un debat entre Barcelona i Madrid a tevetrés no solament no s'hi debati res, sinó que acabi com si no passés res.

L'estratègia reformista és: "el català Roca-Cambó pot ser president del govern espanyol perquè les diferències entre Madrid i Barcelona són com les de Madrid amb Àvila; i, a Catalunya, no hi passa res que no passi a La Manxa". Dins d'aquesta filosofia, d'inspiració inequívocament ramonediana, la introducció de debats a tevetrés té aquesta història: fa uns mesos, al Parlament de Catalunya, el PSC-PSOE es queixa que a tevetrés no hi ha debats, mentre que a la televisió del PSOE sí -volien dir "La Clave", suprimida poc després d'aquesta brillant queixa. Com que el govern de la Generalitat té majoria absoluta, fa com el de Madrid: no hi sent. Quan Madrid suprimeix el seu debat, La Clave, perquè no s'hi debati una qüestió essencial, la de l'OTAN, el govern de Barcelona instal·la un debat sobre una qüestió essencial Barcelona-Madrid. El debat no serà setmanal, i el moderador no serà un Balbín sinó un Arbós. Així, en el naixement de "Divendres debat" hi convergeixen diverses convergències més o menys convergents: l'Arbós; l'habitual niciesa del PSC-PSOE, que aquesta vegada li fa exigir un debat quan ells mateixos a Madrid estan a punt de suprimir el que ells controlen; i la necessitat de l'operació reformista de demostrar que a Catalunya no hi passa res més greu que a La Manxa; i que el que es pugui dir contra Madrid de Barcelona estant no ha de ser més fort que el que se'n pugui dir d'Àvila estant.

El resultat de tanta convergència va ser un resultat perfectament reformista: de Barcelona a Madrid hi ha la mateixa distància que d'Àvila al mateix Madrid.

Una petició: si us plau, no ens compliqueu la vida com ens la va complicar el PSC, amb allò del PSC (PSC-PSOE), que costa molt d'escriure seguit; deixeu-ho en PRD-CiU o, millor, en PRD. És una gentilesa que tots els periodistes de l'estat us agrairan, de Barcelona, d'Àvila i de Madrid, sense diferències.

Dissabte. Ahir al vespre, a Valls (Alt Camp) a parlar-hi de premsa local. Ens trobem que han posat a la xerrada un títol interessant, confortablement polític: "Premsa comarcal. Del llogariu a la nació". Amb el títol, ens donen la xerrada feta, i la conclusió és que el dèficit que tenim és de polítics amb ambició autèntica, i no pas de gent.

Diumenge, dilluns i dimarts. Faig pont.

Dimecres. A Max Cahner, li donen un premi i el qualifiquen en públic de "metacrilat de la nostra cultura". I no solament això sinó que l'Avui ho publica. Deixar que diguin "metacrilat" a algú és un error imperdonable a qualsevol oficina d'imatge, així que la que s'encarregui de la de Cahner ja pot anar a aprendre lliçons de la del virrei Martí i Jusmet.

Si d'ara en endavant Max Cahner ha de ser indefectiblement Metacrilat Cahner, ¿qui hauria de ser el Sulfat?

¿I l'Amfetaminat?

¿I el Desoxiribonucleïtzat?

¿I, sobretot, el Permanganat?