| |
"Hora és que la societat
deixi de tancar els ulls davant del sagnant escenari
del sud de França, que no fa sinó empitjorar
el repugnant espectacle del bandolerisme d'ETA. Alguns
dels membres del GAL que han estat detinguts i duts
davant dels jutges presenten un
historial inconfusible dels confidents, agents provocadors
i mercenaris reclutats pels serveis parapolicials en
el món de la delinqüència i utilitzats
per a missions inconfessables."
És impressionant fins a quin
punt El País, el BOE, que és
propietari del paràgraf transcrit, pertany al
món oficial habitual: el paràgraf correspon
a un editorial d'aquest mateix mes de febrer, i d'aquest
any, i no pas de desembre de 1983, que és quan
va aparèixer el GAL. El País, el
Boe ha necessitat més de dos anys -"Hora
és que la societat..."- per donar l'ordre
de confessar qui hi ha darrere els GAL, qui els paga,
qui els dóna les ordres i qui els assenyala els
objectius.
Qualsevol persona desproveïda de
designis massa concrets, qualsevol observador no del
tot limitat, qualsevol mitjà de comunicació
no del tot indigne d'aquest nom, va saber immediatament
d'aparèixer un grup que matava bascos nacionalistes,
qui hi havia darrere del grup, qui el pagava, qui li
donava ordres i qui li assenyalava els bascos a matar:
sabíem tot això, fins i tot abans de retenir
el nom del grup: GAL, que abans es feia dir Batallón
Vasco-Español, o bé ATE, i que es dirà
qualsevol altra cosa en qualsevol moment -després
d'un indignat editorial d'El País, per
exemple.
Si considerem que El País,
el Boe és un diari amb merescuda fama
de ben informat, ¿com és possible que
ara no consideri arribada l'hora de saber allò
que fa dos anys que sap tothom mitjanament informat?
L'editorial fefaentment burocràtic
d'El País, el Boe de l'altre dia
duu també preguntes, que afegirem a aquesta.
Es pregunta el Boletín Orteguiano del Estado:
"¿Qui recluta, organitza, arma, avitualla
i paga els mercenaris del GAL? ¿Qui dóna
llum verda per als seus assassinats, assenyala les víctimes
i dóna l'ordre de foc? ¿Qui protegeix
la seva retirada estratègica cap a la frontera
amb Espanya?".
-Ta mare -seria
la resposta que podríem entendre. Però
com que ara dissimulen i fan veure que són a
Europa i que saben fer el francès, en gavatxo
es diu així: "Chercher la femme".
|
