La Crida a la solidaritat en defensa de la nació, la llengua i la identitat, o un nom igualment llarg i poètic, va tenir un naixement pèssim: va néixer contra, i això, a les persones de caràcter constructiu, les ha retretes de la benemèrita institució.

Va néixer contra el manifest dels 200.000, punt més punt menys; aquells que sentien el juleio amenaçat fora de juleilàndia.

Potser ho fa que els del Manifest han tingut darrerament una alta -ja en són 200.001, si hi comptem el fill de l'almendro de Miguel, un noi que promet molt com son pare i que era, i és, un dels puntals de l'organització feixista explícita Edelweiss-; el fet és que la Crida s'ha sentit esperonada i ha muntat una operació de recollida de diners, queviures, roba i medicines per als etíops i eritreus que porten tota la vida menjant més poc que una llima llisa. I últimament s'han menjat la llima.

El resultat de l'acció de la Crida ha estat tan espectacular que els diaris no han tingut més remei que parlar-ne. No és corrent que els diaris del Sistema -tots- prestin massa atenció a organitzacions com la Crida, de modestes qualitats com a tals organitzacions i d'idees poc conformes amb l'estat de les autonomies. Però els de la Crida ho han fet bé, això d'Etiòpia i Eritrea, i els diaris n'han parlat; perquè realment era notícia i, sobretot, perquè no s'esperaven que una organització de les característiques de la Crida, una de les deixades al marge del sistema vigent, disposés de prou capacitat i eficàcia per aconseguir allò que ha aconseguit per als etíops i els eritreus. ¿I si resultava que aquesta mena d'organitzacions menystingudes per desorganitzades, carregades de bones intencions i d'ingenuïtat, fossin capaces d'organitzar-se de veritat, i d'organitzar per a nosaltres, que som els seus, alguna de semblant a la que han organitzat per a Etiòpia i per a Eritrea? Deuen tenir por que puguin organitzar alguns centenars de milers de conciutadans que no troben en cap de les organitzacions del sistema el mínim exigible en una organització d'esquerres, nacional i amb ganes de ser-ne molts.

La Crida ha alçat el crit i amb el crit n'ha feta una: demostrar que pot fer-ne de grosses.

I una altra: deixar en ridícul el sistema. Ara resulta que els queviures, les robes i les medicines no es poden dur a Etiòpia i Eritrea, perquè el sistema no té capacitat de transport per a un paquet del volum aconseguit per la Crida. Ni l'estat central ni la seva delegació dita Comunitat Autònoma de Catalunya, per més que es diguin d'esquerres, o bé nacionals, no estaven preparats per al simple transport a etíops i eritreus dels béns reunits per una organització marginal i menystinguda: no han pogut aconseguir prou avions o vaixells per al transport.

Vaixells amb bandera grega, o líbia, o panamenya naveguen pels set mars precisament per fer aquestes feines brunes: tràfic d'armes, tràfic d'emigrants, ocultació de matèries perilloses, contraban. El Sistema, com tots els sistemes, els fa servir. Que la Crida fes arribar aquests paquets a etíops i eritreus en un vaixell de bandera panamenya seria massa bonic: seria el salt al camp de batalla, i això, el sistema fa bé de no permetre-s'ho.