| |
Ara diu que pensen
retirar el servei de cafè per a tothom: diu que
també entre les autonomies hi ha classes; que
no es poden fabricar les autonomies amb fotocopiadora
-amb vietnamites, deu dir el gendre dels Omeies de Sevilla,
que és un carrossa de la política-; que
a Catalunya i a les Províncies Bascongades, sí,
perquè, allí, hi mana la dreta, i ja se
sap que el nacional-autonomisme és cosa de dretes,
tret del nacional-autonomisme espanyol que és
cosa de tothom, com Hazienda.
Però que els altres, no; als
altres, l'estat els regularà l'autonomia segons
que li ho permeti l'article 26, i que, una vegada més,
convé de fer públic per a il·lustració
dels afectats:
Per l'article vint-i-sis
i en cas de greu compromís,
l'Estat té atribucions
per passar-se pels c...
totes les lleis del país.
No hi ha com tenir la Brunete pel mànec
per governar amb comoditat, efectivament. En un moment
determinat, el govern dels joves nacionalistes de Madrid,
llavors en mans d'una tal UCD, va assegurar que tots
els súbdits de l'Estat eren iguals i que, per
tant, si en temps de la república l'autonomia
havia sigut només privilegi d'alguns, ara -llavors,
que és com si fos ara- en tindria tothom. Es
va proclamar l'Estat de les autonomies, i de la Rioja
a Múrcia sense Albacete, passant per Castella,
amb Lleó, però sense Madrid i en canvi
la dita Albacete, va tenir autonomia tothom.
La dita que va resumir aquest moviment
ha passat al tresor de la saviesa jurídica universal
amb aquesta forma, digna d'un Ortega: "Kaffè
per a todos".
"Café para tontos (Cafè
per a beneits)", deien els de sempre, pels corredors
de Madrid, francament satisfets de la seva murrieria
i engrescats per haver-nos fet beure a galet una vegada
més.
Però sí, sí. Al
cap de quatre dies, la Rioja tenia bandera, Madrid himne
autonòmic, Múrcia semblava Xauxa, a Mallorca
el Consell vol connectar amb la televisió del
Principat, a Andalusia el partit del govern destituïa
un president del partit del govern, al País Valencià,
hi naixia un setmanari amb cara, ulls i català,
a Canàries els independentistes plantaven cara
a l'Exèrcit...
En una campanya electoral per als seus
afores, el vice-president del govern de sempre i gendre
dels Omeies va començar una de les seves típiques
imitacions de García Sanchiz amb aquestes paraules:
"no zu zablaré ni eng catalang ni en ehpañó,
zu zablaré en andalú ("no us parlaré
ni en català ni en espanyol, us parlaré
en andalús)", i, en comptes de resultar-li'n
una victòria electoral, li'n va resultar una
petició formal dels blaveros andalusos exigint
l'andalús cooficial a Andalusia. Doncs, els ho
haurien de donar, amb el suport entusiasta dels blaveros
nostrats, el suport estratègic del PSOE del País
Valencià, i sempre i quan funcioni la solidaritat
interregional.
Van destapar la capsa de Pandora i ara
es duen les mans al cap. Diuen que, de cafè per
a tothom, res; parlen d'estat federal com Franco parlava
de democràcia orgànica; demanen comptes
-ells!- de les despeses de les autonomies; volen limitar
-ells!- el creixement de les burocràcies de nacionalitats
i regions. I, com que tenen la Brunete pel mànec...
És clar que també la tenien
quan repartien cafè per a "tontos (beneits)",
i ara ja es veu que ni Andalusia, ni el País
Valencià, ni les Illes, ni les Canàries,
es resignen a tenir encara menys autonomia que el País
Basc i que Catalunya.
Ja riurem, que deia el senyor
Pla, de Llofriu, tocant a Figueres. Per cert, ¿encara
és tancat, a Figueres, el coronel Tejero? Va
anar bé, aquest xicot, per posar llet al cafè,
l'altra vegada.
|
