PRELIMINARS
Les institucions i organitzacions
no governamentals signatàries de la present Declaració
universal de drets lingüístics, reunides
a Barcelona, els dies 6 al 9 de juny de 1996,
Vista la Declaració
universal dels drets humans de 1948, que en el preàmbul
afirma la "fe en els drets humans fonamentals,
en la dignitat i en la vàlua de la persona humana
i en la igualtat de drets d'homes i dones"; i que
en el seu article segon estableix que "tothom té
tots els drets i totes les llibertats" sense distinció
de "raça, color, sexe, llengua, religió,
opinió política o altra, origen nacional
o social, posició econòmica, naixement
o qualsevol altra condició";
Vistos el Pacte internacional
de drets civils i polítics, de 16 de desembre
de 1966 (article 27), i el Pacte internacional de drets
econòmics, socials i culturals, de la mateixa
data, que en llurs preàmbuls postulen que l'ésser
humà no pot ser lliure si no es creen les condicions
que li permetin gaudir tant dels seus drets civils i
polítics com dels seus drets econòmics,
socials i culturals;
Vista la Resolució
47/135, de 18 de desembre de 1992, de l'Assemblea General
de l'Organització de les Nacions Unides, que
adopta la Declaració sobre els drets de les persones
pertanyents a minories nacionals o ètniques,
religioses i lingüístiques;
Vistos els convenis i
declaracions del Consell d'Europa, com el Conveni europeu
per a la protecció dels drets humans i les llibertats
fonamentals, de 4 de novembre de 1950 (article 14);
la Convenció del Consell de Ministres del Consell
d'Europa, de 29 de juny de 1992, per la qual s'aprova
la Carta europea sobre les llengües regionals o
minoritàries; la Declaració de la Cimera
del Consell d'Europa, de 9 d'octubre de 1993, sobre
les minories nacionals; i la Convenció marc per
a la protecció de les minories nacionals, del
mes de novembre de 1994;
Vistes la Declaració
de Santiago de Compostel·la del PEN Club Internacional
i la Declaració, de 15 de desembre de 1993, del
Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics
del PEN Club Internacional sobre la proposta de realitzar
una conferència mundial de drets lingüístics;
Vist que en la Declaració
de Recife, el Brasil, de 9 d'octubre de 1987, el XXII
Seminari de l'Associació Internacional per al
Desenvolupament de la Comunicació Intercultural
recomana a les Nacions Unides que prenguin les mesures
necessàries a fi d'adoptar i aplicar una declaració
universal dels drets lingüístics;
Vista la Convenció
número 169 de l'Organització Internacional
del Treball, de 26 de juny de 1989, relativa als pobles
indígenes en països independents;
Vist que la Declaració
universal dels drets col·lectius dels pobles,
de Barcelona, del maig de 1990, declara que qualsevol
poble té dret a expressar i a desenvolupar la
seva cultura, la seva llengua i les seves normes d'organització
i, per fer-ho, a dotar-se de les pròpies estructures
polítiques, educatives, de comunicació
i d'administració pública, en marcs polítics
diferents;
Vista la Declaració
final de l'Assemblea General de la Federació
Internacional de Professors de Llengües Vives a
Pécs (Hongria), de 16 d'agost de 1991, que recomana
que els drets lingüístics siguin considerats
com a drets fonamentals de l'individu;
Vist l'informe de la
Comissió de Drets Humans del Consell Econòmic
i Social de les Nacions Unides, de 20 d'abril de 1994,
relatiu al text provisional de la Declaració
dels drets dels pobles indígenes, declaració
en què els drets individuals es valoren a la
llum dels drets col·lectius;
Vist l'esborrany de la
Declaració de la Comissió Interamericana
de Drets Humans sobre els drets dels pobles indígenes,
aprovat en la sessió 1278, de 18 de setembre
de 1995;
Atès que la majoria
de les llengües amenaçades del món
pertanyen a pobles no sobirans i que uns dels principals
factors que impedeixen el desenvolupament d'aquestes
llengües i acceleren el procés de substitució
lingüística són la manca d'autogovern
i la política d'estats que imposen llur estructura
politicoadministrativa i llur llengua;
Atès que la invasió,
la colonització i l'ocupació, així
com d'altres casos de subordinació política,
econòmica o social, impliquen sovint la imposició
directa d'una llengua aliena o, si més no, la
distorsió de la percepció del valor de
les llengües i l'aparició d'actituds lingüístiques
jerarquitzants que afecten la lleialtat lingüística
dels parlants; i atès que, per aquests motius,
les llengües d'alguns pobles que han esdevingut
sobirans estan immerses en un procés de substitució
lingüística a causa d'una política
que afavoreix la llengua dels antics poders imperials
o colonials;
Atès que l'universalisme
s'ha de basar en una concepció de la diversitat
lingüística i cultural que superi alhora
les tendències homogeneïtzadores i les tendències
a l'aïllament exclusivista;
Atès que per garantir
la convivència entre comunitats lingüístiques
cal trobar uns principis d'ordre universal que permetin
assegurar la promoció, el respecte i l'ús
social públic i privat de totes les llengües;
Atès que diversos
factors d'ordre extralingüístic (històrics,
polítics, territorials, demogràfics, econòmics,
socioculturals, sociolingüístics i d'actitud
col·lectiva) generen problemes que provoquen
la desaparició, marginació i degradació
de nombroses llengües, i que cal, per tant, que
els drets lingüístics es plantegin des d'una
perspectiva global, perquè es puguin aplicar
en cada cas les solucions específiques adequades;
entenent que cal una
declaració universal de drets lingüístics
que permeti de corregir els desequilibris lingüístics
de manera que asseguri el respecte i el ple desplegament
de totes les llengües i que estableixi els principis
d'una pau lingüística planetària
justa i equitativa, com a factor cabdal de la convivència
social;
DECLAREM QUE
PREÀMBUL
La situació de
cada llengua, vistes les consideracions prèvies,
és el resultat de la confluència i de
la interacció d'una gran varietat de factors:
politicojurídics, ideològics i històrics,
demogràfics i territorials, econòmics
i socials, culturals, lingüístics i sociolingüístics,
interlingüístics i, finalment, subjectius.
En concret, la situació
actual es caracteritza per:
-La secular tendència unificadora
de la majoria d'estats a reduir la diversitat i a
afavorir actituds adverses a la pluralitat cultural
i al pluralisme lingüístic.
-El procés de mundialització
de l'economia i, en conseqüència, del
mercat de la informació, la comunicació
i la cultura, que trasbalsa els àmbits de relació
i les formes d'interacció que garanteixen la
cohesió interna de cada comunitat lingüística.
-El model economicista de creixement
propugnat pels grups econòmics transnacionals,
que pretén identificar la desregulació
amb el progrés i l'individualisme competitiu
amb la llibertat, cosa que genera greus i creixents
desigualtats econòmiques, socials, culturals
i lingüístiques.
Les amenaces que, en
el moment actual, pressionen les comunitats lingüístiques
sigui per la manca d'autogovern, per una demografia
limitada o bé parcialment o enterament dispersa,
per una economia precària, per una llengua no
codificada o per un model cultural oposat al predominant,
fan que moltes llengües no puguin sobreviure i
desenvolupar-se si no es tenen en compte aquests eixos
fonamentals:
-En la perspectiva política, concebre
una organització de la diversitat lingüística
que permeti la participació efectiva de les
comunitats lingüístiques en aquest nou
model de creixement.
-En la perspectiva cultural, fer plenament
compatible l'espai comunicatiu mundial amb la participació
equitativa de tots els pobles, de totes les comunitats
lingüístiques i de totes les persones
en el procés de desenvolupament.
-En la perspectiva econòmica,
fonamentar un desenvolupament sostenible basat en
la participació de tothom i en el respecte
per l'equilibri ecològic de les societats i
per unes relacions equitatives entre totes les llengües
i cultures.
Per tot això,
aquesta Declaració parteix de les comunitats
lingüístiques i no pas dels estats, i s'inscriu
en el marc de reforçament de les institucions
internacionals capaces de garantir un desenvolupament
sostenible i equitatiu per a tota la humanitat, i té
com a finalitat de propiciar l'organització d'un
marc polític de la diversitat lingüística
basat en la convivència i en el respecte i el
benefici recíprocs.
TÍTOL PRELIMINAR
Precisions conceptuals
Article 1
1. Aquesta Declaració
entén com a comunitat lingüística
tota societat humana que, assentada històricament
en un espai territorial determinat, reconegut o no,
s'autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua
comuna com a mitjà de comunicació natural
i de cohesió cultural entre els seus membres.
Amb la denominació de llengua pròpia d'un
territori es fa referència a l'idioma de la comunitat
històricament establerta en aquest espai.
2. Aquesta Declaració
parteix del principi que els drets lingüístics
són alhora individuals i col·lectius,
i adopta com a referent de la plenitud dels drets lingüístics
el cas d'una comunitat lingüística històrica
en el seu espai territorial, entès aquest no
solament com a àrea geogràfica on viu
aquesta comunitat, sinó també com un espai
social i funcional imprescindible per al ple desenvolupament
de la llengua. És a partir d'aquest referent
que es poden establir com una gradació o contínuum
els drets que corresponen als grups lingüístics
al·ludits al punt 5 d'aquest mateix article i
els de les persones fora del territori de la seva comunitat.
3. Als efectes d'aquesta
Declaració, s'entén que es troben també
al seu propi territori i pertanyen a una comunitat lingüística
les col·lectivitats que:
i. es troben separades del gruix de la
seva comunitat per fronteres polítiques o administratives;
ii. estan assentades històricament
en un espai geogràfic reduït, envoltat
pels membres d'altres comunitats lingüístiques;
o
iii. estan assentades en un espai geogràfic
compartit amb els membres d'altres comunitats lingüístiques
d'historicitat similar.
4. Als efectes d'aquesta
Declaració es consideren, també, com a
comunitats lingüístiques dins el seu propi
territori històric els pobles nòmades
en les seves àrees de desplaçament o els
pobles d'assentament dispers.
5. Aquesta Declaració
entén com a grup lingüístic tota
col·lectivitat humana que comparteix una mateixa
llengua i que es troba assentada en l'espai territorial
d'una altra comunitat lingüística, però
sense una historicitat equivalent, com succeeix en casos
diversos com ara immigrats, refugiats, deportats o els
membres de les diàspores.
Article 2
1. Aquesta Declaració
considera que, en els casos en què diferents
comunitats i grups lingüístics concorren
en un territori compartit, l'exercici dels drets formulats
en aquesta Declaració s'ha de regir pel respecte
entre tots i dins de les màximes garanties democràtiques.
2. A l'hora d'establir
un equilibri sociolingüístic satisfactori,
és a dir, l'adequada articulació entre
els drets respectius d'aquestes comunitats i grups lingüístics
i de les persones que en formen part, cal tenir en compte,
a més de la seva historicitat relativa i la seva
voluntat expressada democràticament, factors
que poden aconsellar un tracte reequilibrador, d'objectiu
compensatori: el caràcter forçat de les
migracions que han conduït a la convivència
de les diferents comunitats i grups, o el seu grau de
precarietat política, socioeconòmica i
cultural.
Article 3
1. Aquesta Declaració
considera com a drets personals inalienables, exercibles
en qualsevol situació, els següents:
-el dret a ésser reconegut com
a membre d'una comunitat lingüística;
-el dret a l'ús de la llengua
en privat i en públic;
-el dret a l'ús del propi nom;
-el dret de relacionar-se i d'associar-se
amb altres membres de la comunitat lingüística
d'origen;
-el dret de mantenir i desenvolupar la
pròpia cultura;
-i tots els altres drets de contingut
lingüístic reconeguts en el Pacte internacional
de drets civils i polítics, de 16 de desembre
de 1966, i el Pacte internacional de drets econòmics,
socials i culturals, de la mateixa data.
2. Aquesta Declaració
considera que els drets col.lectius dels grups lingüístics,
a més dels establerts per als seus membres a
l'apartat anterior, també poden incloure, d'acord
amb les puntualitzacions de l'article 2.2:
-el dret a l'ensenyament de la pròpia
llengua i cultura;
-el dret a disposar de serveis culturals;
el dret a una presència equitativa
de la llengua i la cultura del grup en els mitjans
de comunicació;
-el dret a ser atesos en la seva llengua
en els organismes oficials i les relacions socioeconòmiques.
3. Els drets de les persones
i els grups lingüístics anteriorment esmentats
no poden representar cap obstacle a la interrelació
i la integració d'aquests amb la comunitat lingüística
receptora, ni cap limitació dels drets d'aquesta
comunitat o dels seus membres a la plenitud de l'ús
públic de la llengua pròpia en el conjunt
del seu espai territorial.
Article 4
1. Aquesta Declaració
considera que les persones que es traslladen i s'estableixen
al territori d'una comunitat lingüística
diferent de la pròpia tenen el dret i el deure
de mantenir-hi una relació d'integració.
La integració s'entén com una socialització
addicional d'aquestes persones de manera que puguin
conservar les seves característiques culturals
d'origen, però comparteixin amb la societat que
les acull prou referències, valors i comportaments
per permetre un funcionament social global sense més
dificultats que les dels membres de la comunitat receptora.
2. Aquesta Declaració
considera, en canvi, que l'assimilació -entesa
com l'aculturació de les persones en la societat
que les acull, de tal manera que substitueixin les seves
característiques culturals d'origen per les referències,
els valors i els comportaments propis de la societat
receptora- en cap cas no ha de ser forçada o
induïda, sinó resultat d'una opció
plenament lliure.
Article 5
Aquesta Declaració
es basa en el principi que els drets de totes les comunitats
lingüístiques són iguals i independents
de la consideració jurídica o política
de llengües oficials, regionals o minoritàries.
L'ús de designacions com llengua regional o minoritària
no és adoptat en aquest text perquè, si
bé en algun cas el reconeixement com a llengües
minoritàries o regionals pot facilitar l'exercici
de certs drets, és freqüent l'ús
d'aquests i altres determinatius per restringir els
drets d'una comunitat lingüística.
Article 6
Aquesta Declaració
exclou que una llengua pugui ser considerada pròpia
d'un territori únicament pel fet de ser l'oficial
de l'Estat o de tenir tradició de ser utilitzada
dins d'aquest territori com a llengua administrativa
o de certes activitats culturals.
TÍTOL PRIMER
Principis generals
Article 7
1. Totes les llengües són l'expressió
d'una identitat col·lectiva i d'una manera distinta
de percebre i de descriure la realitat; per tant, han
de poder gaudir de les condicions necessàries
per al seu desenvolupament en totes les funcions.
2. Cada llengua és una realitat
constituïda col·lectivament i és
en el si d'una comunitat que esdevé disponible
per a l'ús individual, com a instrument de cohesió,
identificació, comunicació i expressivitat
creadora.
Article 8
1. Totes les comunitats lingüístiques
tenen el dret d'organitzar i gestionar els propis recursos
a fi d'assegurar l'ús de la seva llengua en totes
les funcions socials.
2. Totes les comunitats lingüístiques
tenen el dret de disposar dels mitjans necessaris per
tal d'assegurar la transmissió i la projecció
futures de la llengua.
Article 9
Tota comunitat lingüística
té el dret de codificar, estandarditzar, preservar,
desenvolupar i promoure el seu sistema lingüístic,
sense interferències induïdes o forçades.
Article 10
1. Totes les comunitats lingüístiques
són iguals en dret.
2. Aquesta Declaració considera
inadmissibles les discriminacions contra les comunitats
lingüístiques basades en criteris com ara
el seu grau de sobirania política, la seva situació
social, econòmica o en qualsevol altre criteri,
així com el nivell de codificació, actualització
o modernització que han assolit llurs llengües.
3. En aplicació del principi d'igualtat
cal disposar les mesures indispensables perquè
aquesta igualtat sigui efectiva.
Article 11
Tota comunitat lingüística té el
dret de gaudir dels mitjans de traducció directa
o inversa que garanteixin l'exercici dels drets recollits
en aquesta Declaració.
Article 12
1. En l'àmbit públic, tothom
té dret a desenvolupar totes les activitats en
la seva llengua, si és llengua pròpia
del territori on resideix.
2. En l'àmbit personal i familiar
tothom té dret a usar la seva llengua.
Article 13
1. Tothom té el dret d'accedir al
coneixement de la llengua pròpia del territori
on resideix.
2. Tothom té dret al poliglotisme,
i a conèixer i usar la llengua més adient
per al seu desenvolupament personal o per a la seva
mobilitat social, sense perjudici de les garanties establertes
en aquesta Declaració per a l'ús públic
de la llengua pròpia del territori.
Article 14
Les disposicions d'aquesta Declaració
no poden ser interpretades o utilitzades contra qualsevol
norma o pràctica més favorable del règim
intern o internacional a l'ús d'una llengua dins
el territori que li és propi.
TÍTOL SEGON
Règim lingüístic general
Secció I
Administració pública i òrgans
oficials
Article 15
1. Tota comunitat lingüística
té el dret que la seva llengua sigui utilitzada
com a oficial dins del seu territori.
2. Tota comunitat lingüística
té el dret que les actuacions judicials i administratives,
els documents públics i privats i els assentaments
en registres públics realitzats en la llengua
pròpia del territori siguin vàlids i eficaços
i ningú no pugui al·legar-ne el desconeixement.
Article 16
Tot membre d'una comunitat lingüística
té el dret de relacionar-se i ser atès
en la seva llengua pels serveis dels poders públics
o de les divisions administratives centrals, territorials,
locals i supraterritorials als quals pertany el territori
d'on és pròpia la llengua.
Article 17
1. Tota comunitat lingüística
té el dret de disposar i d'obtenir tota la documentació
oficial en la seva llengua, en suport paper, informàtic
o qualsevol altre, per a les relacions que afecten el
territori d'on és pròpia aquesta llengua.
2. Els poders públics han de disposar
de formularis, impresos i models en suport paper, informàtic
o qualsevol altre en les llengües territorials,
i oferir-los al públic en els serveis que afectin
els territoris d'on és pròpia la llengua
respectiva.
Article 18
1. Tota comunitat lingüística
té el dret que les lleis i altres disposicions
jurídiques que la concerneixen es publiquin en
la llengua pròpia del territori.
2. Els poders públics que tenen
en els seus àmbits d'actuació més
d'una llengua territorialment històrica han de
publicar totes les lleis i altres disposicions jurídiques
de caràcter general en aquestes llengües,
amb independència que els seus parlants n'entenguin
d'altres.
Article 19
1. Les assemblees de representants han d'adoptar com
a oficials la llengua o les llengües històricament
parlades en el territori que representen.
2. Aquest dret inclou les llengües
de les comunitats d'assentament dispers referides a
l'article 1 paràgraf 4.
Article 20
1. Tothom té dret a usar de paraula
i per escrit, en els tribunals de justícia, la
llengua històricament parlada en el territori
en què estan ubicats. Els tribunals han d'emprar
la llengua pròpia del territori en les seves
actuacions internes i, si per raó de l'organització
judicial de l'estat, el procediment se segueix fora
del lloc d'origen, s'hi ha de mantenir la llengua d'origen.
2. En qualsevol cas, tothom té dret
a ser jutjat en una llengua que li sigui entenedora
i pugui parlar, o a obtenir gratuïtament un intèrpret.
Article 21
Tota comunitat lingüística
té el dret que els assentaments dels registres
públics es facin en la llengua pròpia
del territori.
Article 22
Tota comunitat lingüística
té el dret que els documents notarials o autoritzats
per funcionaris que exerceixen la fe pública
siguin redactats en la llengua pròpia del territori
on el notari o funcionari autoritzat tingui ubicada
la seva seu.
Secció II
Ensenyament
Article 23
1. L'ensenyament ha de contribuir a fomentar
la capacitat d'autoexpressió lingüística
i cultural de la comunitat lingüística del
territori on és impartit.
2. L'ensenyament ha de contribuir al manteniment
i desenvolupament de la llengua parlada per la comunitat
lingüística del territori on és impartit.
3. L'ensenyament ha d'estar sempre al servei
de la diversitat lingüística i cultural,
i de les relacions harmonioses entre diferents comunitats
lingüístiques arreu del món.
4. En el marc dels principis anteriors,
tothom té dret a aprendre qualsevol llengua.
Article 24
Tota comunitat lingüística
té dret a decidir quin ha de ser el grau de presència
de la seva llengua, com a llengua vehicular i com a
objecte d'estudi, a tots els nivells de l'ensenyament
dintre del seu territori: preescolar, primari, secundari,
tècnic i professional, universitari i formació
d'adults.
Article 25
Tota comunitat lingüística
té dret a disposar de tots els recursos humans
i materials necessaris per aconseguir el grau desitjat
de presència de la seva llengua a tots els nivells
de l'ensenyament dintre del seu territori: ensenyants
degudament formats, mètodes pedagògics
adequats, manuals, finançament, locals i equips,
mitjans tecnològics tradicionals i innovadors.
Article 26
Tota comunitat lingüística
té dret a un ensenyament que permeti a tots els
seus membres d'adquirir el ple domini de la seva pròpia
llengua, amb les diverses capacitats relatives a tots
els àmbits d'ús habituals, així
com el millor domini possible de qualsevol altra llengua
que desitgin conèixer.
Article 27
Tota comunitat lingüística
té dret a un ensenyament que permeti als seus
membres el coneixement de les llengües vinculades
a la pròpia tradició cultural, tals com
les llengües literàries o sagrades, usades
antigament com a llengües habituals de la pròpia
comunitat.
Article 28
Tota comunitat lingüística
té dret a un ensenyament que permeti als seus
membres d'adquirir un coneixement aprofundit del seu
patrimoni cultural (història i geografia, literatura
i altres manifestacions de la pròpia cultura),
així com el màxim domini possible de qualsevol
altra cultura que desitgin conèixer.
Article 29
1. Tota persona té dret a rebre
l'ensenyament en la llengua pròpia del territori
on resideix.
2. Aquest dret no exclou el dret d'accés
al coneixement oral i escrit de qualsevol llengua que
li serveixi d'eina de comunicació amb altres
comunitats lingüístiques.
Article 30
La llengua i la cultura de cada comunitat
lingüística han de ser objecte d'estudi
i de recerca a nivell universitari.
Secció III
Onomàstica
Article 31
Tota comunitat lingüística
té el dret de preservar i usar en tots els àmbits
i ocasions el seu sistema onomàstic.
Article 32
1. Tota comunitat lingüística
té el dret de fer ús dels topònims
en la llengua pròpia del territori, en els usos
orals i escrits, i en els àmbits privats, públics
i oficials.
2. Tota comunitat lingüística
té el dret d'establir, preservar i revisar la
toponímia autòctona. Aquesta no pot ser
suprimida, alterada o adaptada arbitràriament,
com tampoc no pot ser substituïda en cas de canvis
de conjuntures polítiques o d'un altre tipus.
Article 33
Tota comunitat lingüística
té el dret d'autodesignar-se en la seva llengua.
Així doncs, qualsevol traducció a altres
llengües ha d'evitar denominacions confuses o despectives.
Article 34
Tota persona té dret a l'ús
del seu antropònim en la llengua que li és
pròpia i en tots els àmbits, i a una transcripció
fonèticament tan fidel com sigui possible a un
altre sistema gràfic només quan s'escaigui.
Secció IV
Mitjans de comunicació i noves tecnologies
Article 35
Tota comunitat lingüística
té el dret de decidir quin ha de ser el grau
de presència de la seva llengua als mitjans de
comunicació del seu territori, tant els locals
i tradicionals com els de major abast i de tecnologia
més avançada, independentment del sistema
de difusió o transmissió emprat.
Article 36
Tota comunitat lingüística
té el dret de disposar de tots els mitjans humans
i materials necessaris per assegurar el grau desitjat
de presència de la seva llengua i d'autoexpressió
cultural en els mitjans de comunicació del seu
territori: personal degudament format, finançament,
locals i equips, mitjans tecnològics tradicionals
i innovadors.
Article 37
Tota comunitat lingüística
té el dret de rebre, a través dels mitjans
de comunicació, un coneixement aprofundit del
seu patrimoni cultural (història i geografia,
literatura i altres manifestacions de la pròpia
cultura), així com el màxim grau d'informació
possible de qualsevol altra cultura que desitgin conèixer
els seus membres.
Article 38
Totes les llengües i les cultures
de les comunitats lingüístiques han de rebre
un tracte equitatiu i no discriminatori en els continguts
dels mitjans de comunicació d'arreu del món.
Article 39
Les comunitats descrites en l'article 1,
paràgrafs 3 i 4, d'aquesta Declaració,
així com els grups esmentats en el paràgraf
5 del mateix article, tenen dret a una representació
equitativa de la seva llengua en els mitjans de comunicació
del territori on s'han establert o per on es desplacen.
L'exercici d'aquest dret ha d'anar en harmonia amb l'exercici
dels drets propis dels altres grups o comunitats del
territori.
Article 40
Tota comunitat lingüística
té el dret de disposar, en el camp de la informàtica,
d'equips adaptats al seu sistema lingüístic
i d'eines i productes en la seva llengua, per tal d'aprofitar
plenament el potencial que ofereixen aquestes tecnologies
de cara a l'autoexpressió, l'educació,
la comunicació, l'edició, la traducció,
i, en general, el tractament de la informació
i la difusió cultural.
Secció V
Cultura
Article 41
1. Tota comunitat lingüística
té el dret d'usar la seva llengua i de mantenir-la
i potenciar-la en totes les expressions culturals.
2. L'exercici d'aquest dret ha de poder
desplegar-se plenament sense que l'espai de cap comunitat
sigui ocupat de manera hegemònica per una cultura
aliena.
Article 42
Tota comunitat lingüística
té el dret de desenvolupar-se plenament en el
propi àmbit cultural.
Article 43
Tota comunitat lingüística
té el dret d'accedir a les obres produïdes
en la seva llengua.
Article 44
Tota comunitat lingüística
té el dret d'accedir a les programacions interculturals,
per mitjà de la difusió d'una informació
suficient, i que es doni suport a les activitats d'aprenentatge
als estrangers o de traducció, doblatge, postsincronització
i subtitulació.
Article 45
Tota comunitat lingüística
té dret que la llengua pròpia del territori
figuri en un lloc prioritari en les manifestacions i
serveis culturals com ara biblioteques, videoteques,
cinemes, teatres, museus, arxius, folklore, indústries
culturals i totes les altres expressions que derivin
de la realitat cultural.
Article 46
Tota comunitat lingüística
té dret a la preservació del seu patrimoni
lingüístic i cultural, compreses les manifestacions
materials com ara fons documentals, heretatge artístic,
arquitectònic i monumental, i presència
epigràfica de la seva llengua.
Secció VI
Àmbit socioeconòmic
Article 47
1. Tota comunitat lingüística
té el dret d'establir l'ús de la seva
llengua en totes les activitats socioeconòmiques
dins el seu territori.
2. Qualsevol membre d'una comunitat lingüística
té dret a disposar en la seva llengua de tots
els mitjans que requereix l'exercici de l'activitat
professional, com ara documents i llibres de consulta,
instruccions, impresos, formularis, i equips, eines
i productes informàtics.
3. La utilització d'altres llengües
en aquest àmbit només es pot exigir en
la mesura que ho justifiqui la naturalesa de l'activitat
professional desenvolupada. En cap cas una altra llengua
advinguda més recentment no pot subordinar o
ocultar l'ús de la llengua pròpia del
territori.
Article 48
1. En el territori de la pròpia
comunitat lingüística, tothom té
el dret d'usar la seva llengua, amb plena validesa jurídica,
en les transaccions econòmiques de tota mena,
com ara la compravenda de béns i serveis, les
operacions bancàries, les assegurances, els contractes
laborals i altres.
2. Cap clàusula d'aquests actes
privats no pot excloure o limitar l'ús de la
llengua pròpia del territori.
3. En el territori de la pròpia
comunitat lingüística, tothom té
dret a disposar en la seva llengua dels documents necessaris
per a la realització de les operacions esmentades
com ara impresos, formularis, xecs, contractes, factures,
rebuts, albarans, comandes i altres.
Article 49
En el territori de la pròpia comunitat
lingüística, tothom té dret a usar
la seva llengua en qualsevol tipus d'organitzacions
socioeconòmiques: laborals, sindicals, patronals,
professionals i gremials.
Article 50
1. Tota comunitat lingüística
té dret a una presència predominant de
la seva llengua en la publicitat, la retolació,
la senyalització exterior i en el conjunt de
la imatge del país.
2. En el territori de la pròpia
comunitat lingüística, tothom té
dret a gaudir en la seva llengua d'una informació
completa, tant oral com escrita, sobre els productes
i serveis que proposen els establiments comercials ubicats
en el territori, com ara les instruccions d'ús,
les etiquetes, els llistats d'ingredients, la publicitat,
les garanties i altres.
3. Totes les indicacions públiques
referents a la seguretat de les persones han de ser
expressades almenys en la llengua pròpia de la
comunitat lingüística i en condicions no
inferiors a les de cap altra llengua.
Article 51
1. Tothom té dret a usar la llengua
pròpia del territori en les seves relacions amb
les empreses, establiments comercials i entitats privades
i a ser recíprocament atès i correspost
en aquesta llengua.
2. Tothom té dret, com a client,
consumidor o usuari, a ser informat, oralment o per
escrit, en la llengua pròpia del territori en
els establiments oberts al públic.
Article 52
Tothom té dret a exercir les activitats
laborals o professionals en la llengua pròpia
del territori, llevat que les funcions inherents al
lloc de treball requereixin l'ús d'altres idiomes,
com és el cas dels professors de llengües,
els traductors o els guies turístics.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Els poders públics han de prendre
totes les mesures oportunes per a l'aplicació
dels drets proclamats en aquesta Declaració en
el seu àmbit d'actuació. Concretament,
cal que s'habilitin fons internacionals de suport a
l'exercici dels drets lingüístics a les
comunitats ostensiblement mancades de recursos. Així
mateix, els poders públics han d'aportar el suport
necessari per a la codificació, la transcripció,
l'ensenyament de les llengües de les diverses comunitats
i la seva utilització en l'Administració.
Segona
Els poders públics han de vetllar
perquè les autoritats, les organitzacions i les
persones concernides siguin informades dels drets i
els deures correlatius que es desprenen d'aquesta Declaració.
Tercera
Els poders públics han de preveure,
d'acord amb les legislacions vigents, les sancions derivades
de la violació dels drets lingüístics
que recull aquesta Declaració.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Aquesta Declaració proposa la creació
del Consell de les Llengües en el si de les Nacions
Unides. Correspon a l'Assemblea General de les Nacions
Unides la creació d'aquest Consell, la definició
de les seves atribucions, el nomenament dels seus membres
i l'establiment de l'organisme de dret internacional
que ha d'emparar les comunitats lingüístiques
en l'exercici dels drets reconeguts en aquesta Declaració.
Segona
Aquesta Declaració propugna i promou
la creació d'una Comissió Mundial de Drets
Lingüístics, de natura no oficial i de caràcter
consultiu, formada per representants d'ONG i entitats
d'àmbit del dret lingüístic.
Barcelona, juny del 1996
Torna
a dalt
|