En els últims mesos, la societat catalana ha hagut de manifestar-se en repulsa pels assassinats dels regidors del PP, José Luis Ruiz Casado i de Francisco Cano Consuegra, del militant socialista Ernest Lluch i Martín, i el policia local Juan Miguel Gervilla Valladolid, atemptats comesos per l’organització terrorista ETA.

Les multitudinàries manifestacions, però, no s’han limitat a blasmar la violència etarra, sinó que han enviat un mandat clar per al diàleg. Aquest mandat ha provocat, en el si de la societat catalana, un estat d’opinió que exigeix als responsables polítics buscar fórmules viables i sinceres, destinades a resoldre el conflicte i a aïllar els violents.

Al mateix temps, el Partido Popular i el Partido Socialista Obrero Español han arribat a un pacte d’actuació política conjunta basat en el text "Acuerdo por las libertades y contra el terrorismo". Aquest text, tant per la forma d’elaboració restringida a ambdós partits, com pel seu contingut, sembla accentuar una sortida estrictament policial al conflicte i promoure una política d’exclusió dels partits que malden per a la superació de l’actual marc legal per vies democràtiques.

És un acord, doncs, que es presta a equívocs sobre els seus objectius últims i que pot ser de dubtosa utilitat a l’hora de disminuir les possibilitats de confrontació i d’escissió, tant en la societat basca com en la catalana. En definitiva, un acord que difícilment tradueix l’esperit de diàleg que reclama la nostra societat.

És per tot això que els i les sotasignats:

1. Manifestem

a) El dret a la vida és un dret fonamental i bàsic i està per sobre de qualsevol pràctica o objectiu polític. És així que condemnem la violència terrorista d’ETA, tot negant-li qualsevol legitimitat.

b) El dret a les llibertats democràtiques és, conjuntament amb el dret a la vida, prioritari davant d’altres consideracions, com ara el manteniment de l’actual marc legal.

c) La convivència i el diàleg, sota aquestes premisses, formen l’únic marc possible on inscriure qualsevol via de solució dels conflicte.

2. Reconeixem la mateixa legitimitat a aquells que democràticament defensen la vigència de l’actual marc institucional, com els que pretenen reformar-lo, canviar-lo o superar-lo també mitjançant mètodes democràtics, inclòs l’exercici del dret d’autodeterminació.

3. Reclamem que les institucions catalanes instin al govern de l’Estat a restablir, amb el govern basc, les relacions institucionals normals en un estat democràtic.

4. Demanem a tots els partits polítics, i a les altres organitzacions de la societat civil, que recullin el mandat de la nostra societat per tal de trobar solucions al conflicte basc, basades en el diàleg, la pau i el respecte a totes les idees polítiques expressades democràticament.

5. Finalment, assenyalem que, a l’hora de buscar els necessaris i prioritaris diàlegs entre les institucions i els partits democràtics, cal també explorar la possibilitat d’una mediació internacional en el conflicte fins arribar, en el seu moment i previ cessament, amb garanties, de tota acció terrorista, a una negociació, amb l’objectiu d’aconseguir el final de la violència de manera definitiva i irreversible.

 

Barcelona, desembre de 2000