Durant la setmana passada, una conferència de les Nacions Unides a la qual assisteixen 180 països signataris va començar a examinar el Tractat de No-Proliferació Nuclear, considerat com la base de qualsevol esperança seriosa d'evitar la catàstrofe que està virtualment garantida per la lògica de les armes nuclears.

"El tractat no ha semblat mai més feble, o el futur menys segur", ha assenyalat Thomas Graham, exrepresentant especial dels Estats Units en les negociacions sobre control d'armes i autor del llibre Sentido común en materia de armas de destrucción masiva (2004). Graham ha advertit que si el tractat fracassa en les pròximes setmanes, es farà realitat "un món de malson nuclear". Igual que altres analistes, Graham admet que la principal amenaça al tractat és la política del Govern dels Estats Units, encara que altres estats que posseeixen armes atòmiques també hi tenen responsabilitat. En el tractat, les potències nuclears van prometre fer esforços "de bona fe" per eliminar les armes nuclears, el crucial article 6. No obstant, cap país no ho ha fet encara, i el Govern de Bush ha anat més enllà, al declarar que ha deixat d'acceptar l'estipulació principal del tractat, i intenta ara desenvolupar noves armes atòmiques.

El Tractat de No-Proliferació es basa en el compromís amb altres convenis internacionals: el Tractat de Prohibició de Proves Nuclears, rebutjat pel Senat republicà el 1999; el Tractat de Míssils Antibalístics, que Bush va rescindir, i, probablement encara més important, el Tractat per a la Reducció de Materials de Fissió que, segons escriu Graham, permetria bloquejar l'amenaça d'afegir "més material de fabricació de bombes nuclears a la vasta quantitat ja existent". El mes de novembre passat, el Comitè de Desarmament de les Nacions Unides va votar a favor del tractat per 147 a 1. El vot unilateral en contra, dels Estats Units, és, en efecte, un veto. En aquest cas, va resultar un regal que sense cap mena de dubte va ser ben rebut per Ussama bin Laden.
Prèviament, l'Administració de Bush va enviar el seu home de confiança, John Bolton, per informar Europa que s'havien acabat les prolongades negociacions destinades a fer complir la prohibició d'utilitzar armes biològiques, ja que no satisfeien "els interessos dels Estats Units", de manera que augmentava així l'amenaça del bioterrorisme. Això és coherent amb les declaracions de Bolton: "Quan els Estats Units marquen el rumb, l'ONU l'ha de seguir. Quan sigui adequat als nostres interessos fer alguna cosa, ho farem. Quan no sigui adequat als nostres interessos, no ho farem". Resulta natural que sigui designat ambaixador dels Estats Units davant les Nacions Unides, en un insult calculat a Europa i al món.

Amb la política actual, "un enfrontament nuclear és en última instància inevitable", adverteix Michael McGwire, explanificador de l'OTAN. "En comparació amb l'escalfament global, el cost d'eliminar les armes nuclears seria petit", ha assenyalat McGwire. "Però els resultats catastròfics d'una guerra nuclear global excedirien en gran mesura els d'un progressiu canvi climàtic, ja que l'efecte seria instantani i no podria ser mitigat. La ironia d'aquesta situació és que estem en condicions d'eliminar l'amenaça d'una guerra nuclear global, mentre que el canvi de clima no pot ser eludit", afegeix.
Les advertències de McGwire es reflecteixen en aquest costat de l'Atlàntic en Sam Nunn, exsenador demòcrata i un dels principals líders polítics en matèria de control d'armes i en els esforços per reduir l'amenaça d'una guerra nuclear. "Les possibilitats d'un atac nuclear accidental, erroni, o no autoritzat, poden estar augmentant", va escriure Nunn al desembre en el Financial Times.

Nunn al·ludia a una forta expansió dels programes militars dels Estats Units, que alteren l'equilibri estratègic d'una manera que fa Rússia "més propensa a llançar un atac davant una amenaça sense esperar a veure si aquesta és certa". L'amenaça està agreujada, afegeix, pel fet que "el sistema d'alerta de Rússia està en males condicions i és molt possible que ofereixi avisos falsos sobre l'arribada de míssils".

Una preocupació addicional és que les armes nuclears poden caure, tard o d'hora, en mans de grups terroristes. I aquesta possibilitat és més plausible pel fet que, com a dissuasió contra les amenaces nord-americanes, Rússia es veu obligada a mantenir el seu propi arsenal nuclear, disseminat pel seu vast territori, amb materials moltes vegades en trànsit.

"Aquest moviment perpetu crea una vulnerabilitat molt greu, perquè el transport és el taló d'Aquil·les en matèria de seguretat d'armes atòmiques", explica Bruce Blair, president del Centre d'Informació de Defensa i que prèviament va ser funcionari de llançament dels míssils Minuteman.

El risc s'estén més enllà de Rússia, afegeix. "Els problemes dels sistemes d'alerta i control que afecten el Pakistan, l'Índia, i altres països nuclears són encara més greus. A mesura que aquests països avancen cap a situacions de confrontació, l'amenaça terrorista cap a ells augmentarà", escriu Blair.

El terrorisme d'Estat i altres amenaces de l'ús de la força han portat el món al caire de l'aniquilació nuclear. La conferència de l'ONU faria bé d'atendre la crida formulada per Bertrand Russell i Albert Einstein fa mig segle: "Vet- ho aquí, el problema que els presentem, dur, temible, i del qual és impossible escapar: ¿hem de posar fi a la raça humana o la humanitat ha de renunciar a la guerra?".