En els últims anys, la filosofia moral i les ciències cognitives han explorat el que semblen ser profundes intuïcions morals: les bases primordials, potser, dels judicis ètics.

Aquestes investigacions es concentren en exemples ficticis que sovint revelen sorprenents coincidències de judici, tant en nens com en adults. Per il.lustrar-ho, prendré en canvi un exemple de la vida real que ens condueix al tema de la universalitat dels drets humans. L'any 1991, Lawrence Summers, que després seria secretari del Tresor del president Bill Clinton i que ara és president de la Universitat de Harvard, treballava com a cap dels economistes del Banc Mundial.

En un memoràndum intern, Summers va demostrar que el banc havia d'engrescar les indústries contaminants a traslladar-se als països més pobres. La raó era que "la mesura dels costos de la contaminació causant de malalties depèn dels guanys en relació amb les despeses per l'augment de la mortalitat", va escriure Summers. "Des d'aquest punt de vista, una certa quantitat de contaminació causant de malalties s'ha de fer al país on el cost és menor, que serà el país que tingui els salaris més baixos. Crec que la lògica econòmica de descarregar residus tòxics al país on hi ha els salaris més baixos és impecable, i l'hem d'encarar. Summers va concloure que a "qualsevol motiu moral" o "preocupació social" sobre aquesta acció "se li pot donar la volta i ha de ser utilitzat més o menys eficaçment contra qualsevol proposta del banc en favor de la seva liberalització".

El memoràndum va ser filtrat, i va provocar furioses reaccions. Una d'elles va ser la de José Lutzenburger, secretari del Medi Ambient del Brasil, que va escriure a Summers: "El seu raonament és perfectament lògic i totalment insà".

L'estàndard modern per a qüestions d'aquest tipus és la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'Assemblea General de l'ONU el 1948. L'article 25 declara: "Qualsevol persona té el dret a un estàndard de vida adequat a la salut i el benestar de si mateix i de la seva família, incloent-hi aliment, roba, vivenda i atenció mèdica, així com els serveis socials necessaris i el dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, incapacitat, viudetat, edat avançada o altres carències en circumstàncies més enllà del seu control". Gairebé amb les mateixes paraules, aquests principis han estat reafirmats en convencions subscrites per l'Assemblea General, i en acords internacionals sobre "el dret al desenvolupament".

Sembla raonablement clar que aquesta formulació dels drets humans universals rebutja la impecable lògica del cap d'economistes del Banc Mundial al considerar-la una cosa profundament immoral, i probablement insana --que, per cert, va ser un judici virtualment universal.

Subratllo la paraula virtualment, ja que hi ha cultures occidentals que condemnen alguns països de ser "relativistes" pel fet que interpreten la declaració d'una manera selectiva. Però un dels principals relativistes és l'Estat més poderós del món, erigit en líder de les autodesignades "nacions il.lustrades".

Fa un mes, el Departament d'Estat nord-americà va difondre el seu informe anual sobre drets humans. "La promoció dels drets humans no és només un element de la nostra política exterior, és la base de la nostra política i la nostra preocupació principal", va dir Paula Dobriansky, subsecretària d'Estat per a Afers Mundials.

Dobriansky va ser subsecretària d'Estat per a Drets Humans i Afers Humanitaris amb els Governs de Ronald Reagan i George Bush pare. I mentre ocupava aquesta funció, va intentar dissipar "el mite que els drets econòmics i socials constitueixen drets humans". Aquesta posició ha estat reiterada sovint, i subratlla el veto de Washington al "dret al desenvolupament" i el seu consistent rebuig a acceptar les convencions sobre drets humans.

Potser el Govern dels Estats Units rebutja les provisions fetes per la Declaració Universal dels Drets Humans. Però la població nord-americana hi està en desacord. Un exemple és la reacció ciutadana a la proposta del pressupost federal acabat de presentar, segons va indicar una enquesta del Programa d'Actituds Polítiques Internacionals de la Universitat de Maryland. Els entrevistats reclamen dràstiques retallades en les despeses militars a més de forts increments de les destinades a educació, investigació mèdica, formació professional, conservació de l'energia, ús de fonts energètiques renovables, així com ajuda econòmica i humanitària per a l'ONU, juntament amb la cancel.lació de les retallades impositives als rics aprovades durant el Govern de George Bush.

Actualment hi ha molta preocupació internacional, i per bones raons, sobre la ràpida expansió del dèficit comercial i pressupostari dels EUA. I d'una manera estretament relacionada figura el creixent dèficit democràtic, no només als EUA, sinó en línies generals, a tot Occident. La riquesa i el poder tenen moltes raons per desitjar que la ciutadania no participi en la determinació i aplicació d'una política. Aquest és un altre assumpte de gran preocupació, bastantt allunyat de la seva relació amb la universalitat dels drets humans.

S'acaba de complir el 25è aniversari de l'assassinat de l'arquebisbe Oscar Romero, del Salvador, conegut com "la veu dels sense veu", i el 15è aniversari de l'assassinat de sis importants intel.lectuals llatinoamericans, tots sacerdots jesuïtes, també al Salvador. Aquests fets van emmarcar l'horrible dècada dels anys 80 a Centreamèrica. Romero i els jesuïtes van ser assassinats per forces de seguretat armades i ensinistrades per Washington, mentores immediates dels actuals funcionaris en exercici. El prelat va ser assassinat després d'haver escrit al president Jimmy Carter, pregant-li que no enviés ajuda a la Junta Militar del Salvador perquè aguditzaria "la repressió desencadenada contra les organitzacions populars que lluiten per defensar els drets humans més fonamentals".

Fins i tot així, el terrorisme d'Estat va registrar una escalada, sempre amb el suport dels Estats Units i amb ajuda de la complicitat i el silenci d'Occident. Atrocitats similars tenen lloc actualment, a mans de forces armades proveïdes i ensinistrades per Washington, amb el suport d'aliats occidentals: per exemple, a Colòmbia, principal violador dels drets humans de l'hemisferi, i principal destinatari de l'ajuda militar nord-americana. Segons sembla, l'any passat Colòmbia va obtenir el rècord d'assassinar més activistes sindicals que la resta del món complet. Al febrer, en una població que s'havia declarat "comunitat de pau" enmig de la guerra civil, es va informar que els militars havien assassinat vuit persones, incloent-hi el líder local i tres criatures.

Esmento aquests exemples per recordar als lectors que no estem compromesos merament en seminaris o en principis abstractes, o discutint cultures remotes que no entenem. Estem parlant de nosaltres mateixos i dels valors morals i intel.lectuals de les comunitats privilegiades en què vivim. Si no ens agrada el que veiem quan mirem al mirall amb honestedat, tenim l'oportunitat de fer-hi alguna cosa.