La campanya presidencial als Estats Units subratlla el greu dèficit democràtic a l'Estat més poderós del món. Els nord-americans poden escollir entre els candidats dels grans partits, que han nascut en el si de famílies riques i enmig del poder polític, que van assistir a la mateixa universitat elitista, es van unir a aquesta mateixa societat secreta que instrueix en l'estil i maneres dels governants i són capaços de postular-se a càrrecs electius perquè estan finançats pels mateixos poders empresarials. La ironia és que els Estats Units, compromesos en aventures de "reconstrucció democràtica" en diferents llocs del món, necessiten d'una manera desesperada revitalitzar els seus propis processos democràtics.

N'hi ha prou d'analitzar què passa amb la salut pública, una important qüestió interna. Els costos s'han disparat en el sistema nord-americà, en la seva majoria en mans privades, molt més que en societats comparables. I a més a més, amb resultats relativament pobres. Les enquestes mostren de manera regular que la majoria dels nord-americans estan a favor d'alguna mena d'assegurança de salut nacional. Però la perspectiva sembla ser políticament impossible. Les empreses d'assegurances sanitàries i la indústria farmacèutica s'hi oposen. Amb una efectiva erosió de la cultura democràtica, no té cap mena d'importància què desitja la població.

L'Iraq és el principal tema de política internacional als Estats Units. A Espanya, quan els votants van exigir que els seus soldats tornessin al seu país si no se'ls col.locava sota l'autoritat de l'ONU, van ser acusats d'"intentar calmar els terroristes". En essència, aquesta ha estat la posició de la majoria dels nord- americans des de poc després de la invasió. La diferència és que a Espanya el poble sap què és l'opinió popular i està en condicions de decidir amb el seu vot.

L'electorat dels Estats Units se sent desencantat, segons el projecte del votant desaparegut de l'Escola de Política Governamental de la Facultat John F. Kennedy. Durant la campanya del 2000, el director del projecte, Thomas Patterson, va informar que "el sentiment d'impo- tència dels nord-americans en l'àmbit polític ha arribat a uns nivells alarmants". A la pregunta: "¿Quin grau d'influència creu que tenen persones com vostè en el que fa el Govern?" el 53% va respondre "només una mica" o "gens".
El 2004, hi ha més coses en joc, i l'interès és més elevat, segons aquest projecte d'investigació, però continua la falta de participació, especialment entre els pobres i en la classe treballadora. Aquests sectors no se senten representats. "La diferència entre els ingressos de la part superior i la part inferior de la població és la més important entre les diferents democràcies occidentals i s'ha anat ampliant", escriu Patterson. L'èxit de l'actual sistema polític és convertir els temes de govern en una cosa irrellevant. Tant la publicitat com els mitjans de comunicació no es concentren en assumptes, sinó en qualitats, en l'estil que tenen els candidats, la seva personalitat i altres irrellevàncies.

Als Estats Units, el Partit Verd intenta desenvolupar una alternativa electoral de llarg termini de l'estil que ha tingut èxit en països amb una democràcia més funcional que aquí. Però els Verds, potser en proporció a la seva potencial capacitat com a organització política independent, reben escassa atenció. Ralph Nader ha utilitzat la brillantor (bastant artificial) de la política electoral per plantejar temes importants que no figuren en l'agenda dels principals partits. Però és considerat una persona que està soscavant les possibilitats de John Kerry a favor de George W. Bush (que no és precisament la intenció de Nader). I això el desacredita a ell i a les excel·lents organitzacions que ha fundat.

Més enllà dels candidats alternatius, el tema immediat és el de Bush contra Kerry. No resulta sorprenent que Bush tingui un gran avantatge sobre Kerry en matèria de fons de campanya. Això gràcies als extraordinaris regals que brinda als supermilionaris i al sector empresarial, i al seu rècord estel.lar en la demolició de la legislació progressista obtinguda després d'intenses lluites populars en el curs de molts anys. I Bush possiblement guanyarà, llevat que una molt poderosa mobilització popular superi aquests enormes i generalment decisius avantatges.

És molt possible que la gent que envolta Bush causi danys molt greus, potser irreparables, si el president és reelegit. La possibilitat d'un govern que afavoreixi els interessos populars està sent desmantellada als Estats Units. Tots aquells que actuen per renovar el programa de Bush de fet estan dient al poble: "No ens importa si vostè té més possibilitats de rebre atencions sanitàries o diners per ajudar la seva mare ja gran. O si existirà un medi ambient en què els seus fills tindran una vida decent. O un món en què vostè es podrà escapar de la destrucció com a resultat de la violència inspirada per la banda de Bush, Cheney, Rumsfeld, Wolfowitz, etcètera".

Revitalitzar la cultura democràtica als Estats Units és molt important per a la gent sensata i per a les víctimes potencials en aquest país i a l'exterior. També ho és el que passi a les urnes al novembre.