Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
29 de febrer
Novetats  
   
La grandiloqüència de les xifres
Els mèdia reprodueixen xifres impossibles sense ni tan sols dubtar-ne
  CONTRASTANT
   
  El dia 7 d'octubre de 2001 van tenir lloc dos actes les xifres dels quals s'han inflat de manera desorbitada. Un fou un acte reivindicatiu que tingué lloc a la Plaça del Pilar de Saragossa; l'altre se celebrà per carrers cèntrics de Madrid.

L'acte de Saragossa va consistir en una concentració per celebrar l'èxit de la convocatòria de fa un any en contra del Pla Hidrològic del PP. Segons els organitzadors, hi assistiren 200.000 persones. Aquesta xifra és impossible perquè la capacitat de la Plaça del Pilar i de la placeta adjacent no permet d'encabir-hi tanta gent. De fet, no hi caben ni la quarta part. Segons la nostra medició, la Plaça del Pilar fa 54 metres d'ampla i 353 metres de llarga. Això fa un total de 19.062 metres quadrats. Si hi restem l'espai no útil (un 10%), ens queda que l'espai utilitzable no ultrapassa els 17.156 metres quadrats. Si calculem una densitat de 2'75 persones per metre quadrat, obtenim que hi caben, com a nombre base, 47.179 persones. Si hi apliquem la fórmula de propagació d'errors, ens surt que el nombre màxim de persones que es pot concentrar a la Plaça del Pilar no pot ser superior a 51.897. Si, a més, calculem que la gent que pot entrar a la placeta adjacent, que fa 45'5 metres d'ampla i 56 de llarga, és a dir, 2.548 metres quadrats, no pot ser superior a 7.708, un cop aplicada la fórmula de propagació d'errors al nombre bàsic (7.007).

Tot això ens dóna que la xifra de concentrats a la Plaça del Pilar i a la plaça adjacent no pot superar en cap dels casos els 59.605. Molt lluny, doncs, dels 200.000 concentrats oferts pels organitzadors.

El mateix dia, però, encara hi ha una dada més espectacular: segons els organitzadors d'una bicicletada a Madrid, hi participaren 400.000 persones. Hi ha dos criteris que, per reducció a l'absurd, n'invaliden la xifra: els criteris temporal i espacial.

En primer lloc començarem pel criteri temporal. Si tenim que passen 10 bicicletes per segon per un lloc concret, llavors en un minut n'hauran passades 600. Per tant, hauran circulat per aquell punt 36.000 ciclistes en una hora. Això vol dir que la totalitat de ciclistes haurà trigat més d'onze hores a passar per aquell punt.

Encara hi ha un altre criteri: l'espacial. Si considerem que cada bicicleta ocupa, per raons de seguretat, 2 metres quadrats (un metre d'ample per dos de llarg), la totalitat de ciclistes ocupen un àrea de 800.000 metres quadrats, és a dir, el conjunt de ciclistes ocupen 80 hectàrees. Dit altrament, el ciclistes ocuparien més d'onze Passeigs de Gràcia de banda a banda i de dalt a baix, ja que la totalitat d'aquest carrer barceloní ocupa gairebé 69.000 met

Es pot pensar que és lògic, donades les cicumstàncies actuals, que els organitzadors ofereixin aquestes xifres. El fet més greu és un altre: l'acceptació acrítica de les xifres per part dels mèdia. D'unes xifres, cal tenir-ho present, que no superen la més mínima anàlisi crítica. En aquest sentit, els/les periodistes haurien de qüestionar aquestes xifres per tractar-se de números impossibles en lloc de reproduir-les sense ni tan sols dubtar-ne. En lloc de fer la seva feina, oferir dades pròpies (tot i que puguin ser errònies), es limiten a oferir les dades de l'organització de l'acte de la Plaça del Pilar i de la bicicletada de Madrid.