|
Luis Alberto de Cuenca, que és
secretari d'Estat de Cultura -un càrrec del qual
ho ignoro tot; no sé si també ho ignora
el seu titular-, ha fet una enquesta sobre la lectura
que afecta els qui tenim passaport espanyol, que, si
no vaig errada, som 40 milions de persones. No cal que
digui que ningú no diem la veritat en aquesta
mena d'ocasions; si ens ho pregunten, contestem que
llegim tot el dia, i el poc temps lliure que aleshores
ens queda el dediquem a la música simfònica;
si encara sobra temps, confessem espontàniament
que veiem documentals d'animals per la televisió
i som aficionats a l'astronomia, a més d'estar
al dia en arqueologia egípcia. Els sociòlegs
ho saben, que mentim, i que dediquem molt més
temps del que volem reconèixer a la teleporqueria,
a criticar el proïsme i a fer cua per veure una
pel·lícula inconfessable. Tot i això,
les enquestes marquen tendències, no hi ha dubte,
i el senyor Cuenca ha tingut l'amabilitat de posar al
nostre abast el resultat de les seves indagacions.
Diu que el 36% de la població
llegeix un llibre a la setmana, proporció magnífica
que penso usar en contra dels nostres estimats editors,
perquè significa que els ciutadans espanyols
llegeixen 748.800.000 llibres a l'any i que, per tant,
ells, els editors, són uns autèntics potentats;
significa també que els escriptors venem una
quantitat desorbitada de llibres que no cobrem, fet
irritant que em disgusta d'allò més; encara
que dividíssim aquesta orgiàstica quantitat
per cinc -un llibre el pot llegir més d'una persona-,
són 149.760.000 llibres. Cuenca afegeix, tot
cofoi, que dos de cada tres espanyols llegeixen el diari;
fets els càlculs corresponents i dividint per
cinc resulta que cada dia es venen 5.300.000 exemplars
de diaris, quantitat que, per més tiratges que
sumi, no em surt. Cuenca, però, no ha estudiat
a la seva sorprenent esquesta per què la mitjana
de tiratge de llibres en català i en espanyol
és la mateixa, fet intrigant, ja que el mercat
en espanyol és de 300 milions i el català
de 10. D'aquest misteri impenetrable Cuenca no ens n'ofereix
cap explicació.
Molt em sembla que mentre perpetraven
plans d'estudi indefensables, els responsables de la
cultura espanyola anaven obeint la consigna aznariana
de l'optimisme desbordant. Una cosa així com
el imperio hacia Dios, que era una pura exageració.
|