El dia 20 de febrer de 2005 es va
celebrar el referèndum on es demanava als ciutadans
de l'Estat espanyol que es pronunciessin a favor o
en contra del tractat que estableix una constitució
per a la Unió Europea. Els resultats d'aquesta
consulta popular van ser els següents:
|
Estat
espanyol
|
Catalunya
|
Participació
|
42'32%
|
40'96%
|
Sí
|
76'73%
|
64'64%
|
No
|
17'24%
|
28'07%
|
En
blanc
|
6'03%
|
7'29%
|
NOTA AL QUADRE: Utilitzem l'àmbit
territorial de Catalunya i no pas de Països Catalans
perquè les anàlisis de la premsa fan
les comparacions a partir de Catalunya.
Molts analistes i polítics
catalans han destacat com a fet significatiu la diferència
entre el vot negatiu a Espanya i a Catalunya. Aquesta
diferència l'han quantificat, en la majoria
dels casos, efectuant una senzilla resta: 28,07-17,24=
10,83. Ara bé, tal com diu Lluís Bou
al diari Avui de dilluns 21 de febrer, "Si
es fa la mitjana espanyola sense comptar-hi Catalunya,
per tal de poder realitzar la comparació dels
dos resultats amb total objectivitat, el percentatge
de vots contraris al tractat Europeu al Principat
gairebé dobla el de la resta de l'Estat, que
arriba tot just al 15,4 % dels vots emesos."
Segons els nostres càlculs el percentatge de
vots contraris al Tractat Europeu és lleugerament
inferior a la xifra que dóna Bou, concretament
del 15,2%. Sigui com sigui, qualsevol anàlisi
política que pretengui ser rigorosa ha de tenir
en compte aquestes dades, ja que per poder comparar
cal que hi hagi dos termes diferenciats. És
metodològicament incorrecte establir una comparació
en què un dels dos termes comparats és
a les dues bandes de la comparació.
Si la mitjana espanyola es fa sense comptar-hi Euskadi
i Navarra, el percentatge del vot negatiu a l'Estat
espanyol baixa un punt més i se situa en el
14,1% dels vots emesos, atès que a Euskadi
i Navarra el vot negatiu encara va ser més
alt que a Catalunya. Nosaltres creiem que si volem
dotar de valor polític la comparació
del vot negatiu català amb l'espanyol cal excloure
del conjunt espanyol el País Basc. Si no ho
fem així utilitzarem els vots contraris al
tractat al País Basc contra els vots contraris
al tractat a Catalunya, quan les motivacions polítiques
d'uns i altres són, si fa o no fa, les mateixes.
És a dir, que els analistes i els polítics
que volen minimitzar el no a Catalunya ho fan utilitzant
el no dels votants de l'independentisme basc.
Una vegada més
podem constatar que fins i tot l'organització
de les dades més objectives i quantificables
com pot ser el resultat d'un referèndum, no
és neutre des del punt de vista ideològic,
sinó que és deutora d'una determinada
visió del món i de la societat. Els
periodistes, però, rarament en són conscients
i les seves informacions i interpretacions accepten
quasi sempre aquests apriorismes d'una manera acrítica
i en fan de transmissors al conjunt de la ciutadania
en els seus articles i en els seus missatges televisius
i radiofònics.