[Hem traduït
aquest article per diversos motius malgrat la llunyania
temporal els fets. En primer lloc, perquè la
CBS es va disculpar recentment per haver emès
un reportatge sobre George Bush en què s'utilitzaven
documents falsos. No cal insistir gaire que aquest fet
mai no passa amb les persones corrents o amb les acusades
erròniament d'alguna il·legalitat, per
a les quals en un bon grapat de casos no existeix ni
tan sols la presumpció d'innocència.
En segon lloc, Dan Rather ha sortit
diverses vegades en diaris catalans com el màxim
representant de la visió crítica dins
de la televisio i cal dir que "no és or
tot lo que lluu".
I, en tercer lloc, cal recordar
que Dan Rather s'oferí al president nord-estadounidenc
per fer el que calgués a l'inici de la guerra
de l'Iraq.]
Malgrat la professió d'estricta
objectivitat en la cobertura de les notícies,
el periodisme convencional fa excepcions: alguns temes
es cobreixen sense cap pretensió d'objectivitat.
Dan Rather i CBS News van abraçar durant els
anys 80 una causa, la dels mujahidin afganesos. La
falta de rigor de la cadena en la defensa d'aquesta
causa va ser motiu d'escàndol.
A partir del 27 de setembre de 1987,
una sèrie d'articles de Janet Wilson al New
York Post va denunciar que els programes de Dan
Rather a la CBS havien "emès" repetidament
"filmacions de batalles fictícies i notícies
falses" sobre la guerra de l'Afganistan. Entre
les acusacions tenim les següents:
Falsificacions. La CBS va presentar
un muntatge filmat d'accions de comando on els mujahidin
afganesos actuaven com a actors en seqüències
que pretenien mostrar avanços rebels com la
voladura de les línies elèctriques de
Kabul. Es van interpretar i filmar escenes de mujahidin
assetjant les posicions enemigues i fent explotar
una mina en la seguretat d'un camp d'entrenament del
Pakistan. Un reactor de les forces aèries del
Pakistan en missió de pràctiques es
va presentar com "un reactor soviètic
que bombardejava pobles afganesos" .
Invencions. El 1987, CBS News
va emetre una seqüència que mostrava una
bomba feta perquè semblés una joguina
presumptament col·locada per soldats soviètics
per tal de mofar-se dels nens afganesos. El Post citava
un productor anònim de la BBC que asegurava
que la bomba havia estat feta pel càmera de
la CBS.
Distorsions. L'11 d'agost de
1987 Dan Rather va presentar imatges bèl·liques
que pretenien mostrar el que ell descrivia com "la
més gran derrota en un sol dia de les forces
soviètiques des de la II Guerra Mundial"
amb la mort de 800 efectius soviètics. En realitat,
la batalla va ser petita i ni tan sols hi van prendre
part forces soviètiques.
Els articles del Post es van
centrar en Mike Hoover, un càmera freelance
responsable de la majoria de les filmacions sospitoses
de la CBS. Hoover, un autoproclamat partisà
mujahidin, es considerava un realitzador cinematogràfic
més que no pas un informador neutral (L.A.
Times, 29 de setembre de 1987). D'acord amb el
Post, Hoover va orquestrar escenes de guerra
i va encoratjar els mujahidins perquè n'exageressin
les victòries. El Post no va trobar
cap prova que la CBS News hagués emès
notícies falses o fictícies.
FAIR, que havia criticat repetidament la cobertura
afganesa de la CBS, va atribuir la negligència
en la informació de la CBS (que va exagerar
la força dels rebels) a les simpaties pro-mujahidin
de la cadena: La cobertura de la CBS sovint semblava
més propaganda de guerra que no pas informació.
La seva funció semblava més la de cheerleader
que la de periodista. Altres dimensions del conflicte
com el fonamentalisme islàmic i el paper de
la dona quedaven en un segon pla. És que la
CBS tenia tanta fam d'imatges de victòries
militars dels mujahidin que va deixar de constrastar-les
acuradament? Va convertir-se la CBS en un instrument
de la propaganda de les guerrilles?
Donada la brutalitat de l'ocupació
soviètica, és comprensible que els periodistes
sentissin simpatia per la resistència. Però
les cadenes de televisió es declaren neutrals.
FAIR es preguntava quant de temps els periodistes
durarien càmeres o corresponsals a la CBS si
la seva cobertura es decantés cap a insurreccions
oposades a la política exterior dels EUA: l'OAP,
el FMAN del Salvador, o fins i tot les guerrilles
del CNA de Sudàfrica. De tots els moviments
de guerrilla del món no és gens sorprenent
que els corresponsals de la CBS s'obsessionin tan
sols amb un que rep el suport decidit del govern dels
EUA. "L'Afganistan va ser l'obsessió de
Rather", va destacar Richard Cohen, que havia
estat editor de notícies de l'estranger de
la CBS. (Un informe del Servei de Recerca del Congrés
va descobrir que la CBS dedicava molta més
cobertura a l'Afganistan que cap altra emisora: CBS
55,2 minuts; NBC 28,8 i ABC 19,7.
En la cobertura del tema de "l'Afganiscam
de la CBS" la majoria de comentaristes televisius
van tractar la CBS reverencialment, van tancar els
ulls a casos obvis d'esbiaixament i parcialitat, i
van centrar-se en canvi en qüestions anecdòtiques
com l'ètica de Mike Hoover o si les cadenes
de televisió poden confiar en càmeres
freelance a l'estranger. Pocs es van preguntar si
l'esbiaixament promujahidin de Rather va donar llum
verda a Hoover i a altres al lloc dels fets, i va
provocar la suspensió de l'escepticisme periodístic
quan van arribar les imatges.
La majoria de periodistes van investigar
ben poc i es van acontentar a plantejar la qüestió
com un "el New York Post afirma/CBS ho nega".
Diversos diaris, el New York Times especialment,
van encobrir la CBS publicant repetidament les denúncies
insubstancials d'empleats anònims de la cadena
durant la setmana que la CBS suposadament no feia
comentaris sobre el tema. Una de les fonts sobre la
CBS del Times va vincular les acusacions a
una "campanya soviètica de desinformació"
contra Rather.
Inicialment, executius anònims
de la CBS havien promès a Times (29
de setembre de 1989) i a d'altres mitjans una refutació
"punt per punt" de les acusacions del Post
tan bon punt com les seves investigacions concloguessin.
En comptes d'això, la CBS va acabar oferint
tan sols una suau declaració de 87 paraules
afirmant la "integritat" de la seva cobertura
d'"aquella guerra llunyana". Va admetre
únicament l'"ús no intencionat
d'un avió erròniament identificat"
-el reactor de proves pakistanès que es va
fer passar per un reactor soviètic de bombardeig.
La CBS va posar Mike Hoover a la disposició
dels entrevistadors per negar alguna de les acusacions
de muntatge, però les més específiques
-com la bomba-joguina i la falsa informació
de la més gran derrota soviètica en
un sol dia- no se li van formular mai. Cas tancat.
Quan FAIR va demanar al portantveu
de la CBS, Tom Goodman, què havia passat amb
la refutació punt per punt, aquest va negar
que s'hagués fet mai aquesta promesa, tot deixant
entendre que el Times i altres periodistes
s'havien inventat la promesa o l'havien malinterpretat.
La cobertura de la CBS va ser possible per la manca
de seguiment dels mateixos reporters que primer ja
s'havien refiat de les fonts anònimes de la
CBS. Un reporter inquiet hauria investigat els temes
següents:
El coneixement de la CBS de la
dubtosa credibilitat de Hoover: Després
que l'article de 1985 de la revista Outside
parlés de la falsificació d'escenes
practicada per Hoover en films d'aventures, el president
de CBS News Ed Joyce i Dan Rather van intercanviar
notes sobre el càmera, en què Rather
responia de la integritat de Hoover. Les notes van
ser publicades pel columnista Frank Swetlow al L.A.
Daily News (29 de setembre 1989). Swetlow va informar
(2 d'octubre 1989) que una emissora de televisió
rival va descartar de contractar Hoover després
que admetés haver filmat batalles que eren
muntatges. El 1987 la CBS va saber que havia emès
una història de Hoover que contenia imatges
preses per un rebel afganès com a part d'un
projecte USIA, que tenia el suport de la Universitat
de Boston. És il·legal emetre una filmació
USIA als EUA (BU Daily Free Press, 30 d'octubre
de 1987; Boston Globe, 30 d'octubre de 1987).
El patró d'inflar els mujahidin:
Quan Rather va convertir una petita batalla en "la
més gran derrota en un sol dia de les forces
soviètiques des de la Segona Guerra Mundial"
(11 d'agost de 1987), Dean Joachim Maitre, de la Universitat
de Boston, un partisà pro-mujahidin militant,
va apuntar que les tropes soviètiques ni tan
sols van participar en l'escaramussa. Preguntat com
la CBS va poder cometre un error així, Maitre
va dir a Extra!: "Potser els desitjos
més que no pas els fets van determinar la seva
interpretació." El patró va continuar
després de Hoover amb la sèrie de quatre
capítols de la sèrie "Afganistan:
el fracàs soviètic" (CBS, Evening
News, 5-8 de desembre de 1988), que suggeria,
seguint Rather, que era "el principi de la fi"
del govern de Kabul.
Partisans amb càmeres: Hoover
no era l'únic partisà que cobria la
guerra de l'Afganistan per a la CBS. Un altre era
el càmera/periodista/activista de dretes Kurt
Lohbeck, el qual, quan no enviava reportatges a la
CBS, testificava (25 de febrer de 1985) al Congrés
tot utilitzant la seva filmació en vídeo
per justificar la demanda de més ajut militar
per als "lluitadors per la llibertat". Va
organitzar conferències de premsa per als líders
mujahidin i va presentar-los a alguns membres del
Congrés. En una nota del Departament d'Estat
de 1986, actualment desclassificada, es pot llegir
que organitzava aparicions als mitjans de comunicació
d'un líder rebel afganès que visitava
els EUA, i que es referia a Lohbeck com un "especialista
en l'Afganistan de la CBS" i a Hoover com la
persona "de contacte de Dan Rather". Els
editors del Wall Street Journal van
rebutjar un article de Mary Williams Walsh al Wall
Street Journal que dirigia una mirada crítica
a la confiança de la CBS en Lohbeck i Hoover.
Un reportatge
de la CBS ara qüestionat és el documental
"La batalla de l'Afganistan" (29 de juliol
de 1987), narrat per Dan Rather. La CBS va fer constar
Mike Hoover com a "director/cineasta". Entre
els crítics de televisió la unanimitat
era gairebé completa: es meravellaven davant
de l'"espectacularitat", el caràcter
"irreal" i "cinematogràfic"
de les imatges de guerra del documental, i es queixaven
del caràcter desdibuixat de la narració.
Arthur Unger va escriure aquesta conclusió
a la revista Christian Science Monitor: "El
documental tendeix a ignorar/disculpar el fet que,
si resulta victoriosa, aquesta guerra santa podria
derivar en un altre estat fonamentalista islàmic
revolucionari, potser fins i tot alineat amb l'Iran...
La força del documental radica en el "valor
d'entreteniment" de les seves imatges úniques
de les accions bèl·liques de la guerrilla
més que no pas en cap anàlisi profunda."