Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
31 de gener de 2005
Novetats  
   
L'autoreconeixement de la premsa catalana i basca: resultats provisionals
   
Contrastant
 

1. Introducció

En iniciar aquesta sèrie d'articles que du el títol de Premsa i autoreconeixement, vam explicar que del conjunt d'elements d'un diari que proporcionen informació sobre l'autoreconeixement que practica el rotatiu, tindríem en compte els següents: la divisió en seccions del diari, l'àmbit de la informació meteorològica, la tria i ordenació dels canals de televisió dels quals es facilita la programació i l'àmbit polític de les notícies que són incloses al diari o creades pel diari. En aquest moment ens proposem a proporcionar uns resultats acumulats parcials relatius als tres primers temes: les seccions dels diaris, els mapes del temps i la informació sobre la programació televisiva.

La nostra metodologia de treball ha estat la següent:

1. Hem identificar els diferents criteris o opcions d'organització de les seccions, de la informació meteorològica i de la pàgina de la programació televisiva que han utilitzat els diaris estudiats.

2. Hem ordenat aquests criteris o opcions, situant a un extrem el criteri o opció que denota un major grau d'autoreconeixement espanyol, i a l'altre el que denota un major grau d'autoreconeixement català o basc.

3. Hem completat l'escala amb els criteris o opcions que no existeixen en cap diari però que podrien existir.

4. Hem atorgat un valor numèric a cada criteri o opció.

5. Hem situat cada diari en un d'aquests criteris o opcions de l'escala.

Al final hem obtingut una escala d'autoreconeixement dels diaris bascos i catalans pel que fa als tres temes esmentats: la divisió en seccions, els mapes del temps i la informació sobre la programació televisiva

2. Les seccions

L'escala que hem obtingut a partir dels criteris identificats als diaris i d'aquells que no existeixen però que són també elements del sistema, és la següent:

1. Comunitat nacional (Espanya) / Internacional
2. Comunitat nacional (Espanya) / Món
3. Política (espanyola) / Internacional
4. Política (espanyola) / Món
5. Comunitat autònoma / Espanya / Internacional
6. Comunitat autònoma / Espanya / Món
7. Comunitat autònoma / Estat / Internacional
8. Comunitat autònoma / Estat / Món
9. Política (catalana o basca) / Món
10. Política (catalana o basca) / Internacional
11. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal Herria) / Món
12. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal Herria) / Internacional

  PREMSA CATALANA PREMSA BASCA
Diari
Valoració
Diari
Valoració
Criteri 1
Criteri 2
Criteri 3
LV i EPC
3+3
Criteri 4
AV
4
DV i EC
4+4
Criteri 5
Criteri 6
Criteri 7
Criteri 8
DE
8
Criteri 9
PT
9
GA i BE
9+9
Criteri 10
Conjunt
19
34

NOTA: LV: La Vanguardia; EPC: El Periódico de Catalunya; AV: Avui, PT: El Punt; EC: El Correo; DV: Diario Vasco; GA: Gara, BE: Berria i DE: Deia..

3. Els mapes del temps

L'escala que hem obtingut a partir dels criteris identificats als diaris i d'aquells que no existeixen però que són també elements del sistema, és la següent:

1. Estat espanyol
2. Estat espanyol gran, Catalunya (o Euskadi) petit
3. L'Estat espanyol i Catalunya (o Euskadi) igual de grans
4. Catalunya (o Euskadi) i l'Estat espanyol igual de grans
5. Catalunya (o Euskadi) gran, Estat espanyol petit
6. Catalunya (o Euskadi) i un altre territori català (o basc) gran, l'Estat espanyol petit
7. Catalunya (o Euskadi)
8. Catalunya (o Euskadi) i un altre territori català (o basc)
9. Catalunya (o Euskadi gran), Països Catalans (o Euskal Herria) petit
10. Catalunya (o Euskadi) i Països Catalans (o Euskal Herríi) igual de grans
11. Països Catalans (o Euskal Herria) i Catalunya (o Euskadi) igual de grans
12. Països Catalans (o Euskal Herria) gran, Catalunya (o Euskadi) petit
13. Països Catalans (o Euskal Herria)
14. Europa amb els Països Catalans (o Euskal Herria)

  PREMSA CATALANA PREMSA BASCA
CRITERIS DIARI VALORACIÓ DIARI VALORACIÓ
1        
2        
3        
4
5
EC
5
6
EPC i LV
6 + 6
DV
6
7
8
9
DE
9
10
AV
10
11
12
13
PT
13
GA
13
14
BE
14
VALORACIÓ TOTAL
35
47

4. La programació televisiva

L'escala que hem obtingut a partir dels criteris identificats als diaris i d'aquells que no existeixen però que són també elements del sistema, és la següent:

1. Criteri nacional espanyol: canals espanyols públics o privats-canals catalans o bascos
2. Criteri nacional espanyol combinat amb el criteri de la titularitat: canals espanyols públics-catalans públics-espanyols privats
3. Criteri nacional català o basc feble: canals catalans o bascos públics-canals espanyols
4. Criteri nacional català o basc fort: canals catalans o bascos ben separats-canals no catalans o bascos (espanyols i francesos)

 

  Premsa catalana Premsa basca
  Diari Valoració Diari Valoració
Criteri 1 Cap
0
CE i DV
1+1
Criteri 2 EPC i LV
2+2
Cap
0
Criteri 3 AV i PT
3+3
DE i GA
3+3
Criteri 4 Cap
0
BE
4
Valoració total  
10
 
12

5. Resultats organitzats per diaris

A continuació oferim el quadre següent:

DIARIS
VALORACIÓ
SECCIONS MAPES DEL TEMPS PROGRAMACIÓ TELEVISIVA TOTAL
EPC
3
6
2
11
LV
3
6
2
11
AV
4
10
3
17
PT
9
13
3
25
EC
4
5
1
10
DV
4
6
1
11
DE
8
9
3
20
GA
9
13
3
25
BE
9
14
4
27

A partir d'aquest es dedueix el quadre següent pel que fa a l'índex d'autoreconeixement dels diaris catalans:

DIARIS VALORACIÓ ÍNDEX D'AUTORECONEIXEMENT
EPC
11 / 28
3,9
LV
11 / 28
3,9
AV
17 / 28
6,7
PT
25 / 28
8,9

Com més pròxim a 1 és el valor numèric de l'índex, més elevat és el grau d'autoreconeixement espanyol del diari. Com més pròxim és a 10, més elevat és el grau d'autoreconeixement català.

A partir d'aquest es dedueix el quadre següent pel que fa a l'índex d'autoreconeixement dels diaris bascos:

DIARIS VALORACIÓ ÍNDEX D'AUTORECONEIXEMENT
EC
10 / 28
3,5
DV
11 / 28
3,9
DE
20 / 28
7,1
GA
25 / 28
8,9
BE
27 / 28
9,6

Com més pròxim a 1 és el valor numèric de l'índex, més elevat és el grau d'autoreconeixement espanyol del diari. Com més pròxim és a 10, més elevat és el grau d'autoreconeixement basc.

Classificació dels diaris dels diaris catalans i bascos segons l'índex d'autoreconeixement

  DIARIS ÍNDEX D'AUTORECONEIXEMENT
1. EC
3,5
2. DV
3,9
  EPC
3,9
  LV
3,9
3. AV
6,7
4. DE
7,1
5. PT
8,9
  GA
8,9
6. BE
9,6

Índex d'autoreconeixement mitjà dels diaris catalans:

DIARIS ÍNDEX D'AUTORECONEIXEMENT
EPC
3,9
LV
3,9
AV
6,7
EP
8,9
PROMIG
5,7

Índex d'autoreconeixement mitjà dels diaris bascos:

DIARIS ÍNDEX D'AUTORECONEIXEMENT
EC
3,5
DV
3,9
DE
7,1
GA
8,9
BE
9,6
PROMIG
6,6

Per tant, l'índex d'autoreconeixement de la premsa basca (6,6) és gairebé un punt més elevat que l'índex d'autoreconeixement de la premsa catalana (5,7).

6. Interpretació dels resultats

Aquests índex són útils i fiables a l'hora d'establir comparacions entre els diaris i d'ordenar-los en una escala d'autoreconeixement. Així, es pot afirmar que a partir dels criteris que hem establert i aplicat, el diari amb un nivell d'autoreconeixement espanyol més elevat és un rotatiu basc, CE, i el diari amb un nivell d'autoreconeixement no espanyol més elevat és també un diari basc, Berria. També es pot afirmar que el nivell d'autoreconeixement espanyol de la premsa catalana és més gran que el de la premsa basca. En canvi, l'índex que hem obtingut no resulta tan fiable si volem comparar el nivell d'autoreconeixement espanyol i el nivell d'autoreconeixement català o basc d'un mateix diari. La raó és que les escales que hem establert no són simètriques, és a dir, no tenen el mateix nombre d'indicadors d'autoreconeixement espanyol i català. Això pot provocar, per exemple, que una mitjana superior a 5 no s'hagi d'interpretar sempre com un nivell d'autoreconeixement predominantment català o basc, o a l'inrevés. D'altra banda, cal recordar que estem parlant d'escales que en tots els casos tenen més de dos indicadors. Això vol dir que a mesura que augmenta el grau d'autoreconeixement català disminueix l'espanyol, i que hi ha determinats valors de l'escala, els situats als dos extrems, que són clarament indicadors d'autoreconeixement català o espanyol, però que els que estan situats al mig són indicadors d'autoreconeixement compartit i, per tant, no es poden adscriure a cap dels dos pols -l'espanyol o el català o basc. La decisió de si cal assignar un indicador a pol o a l'altre és de caràcter polític, no tècnic i, en conseqüència, l'ha de prendre cada lector i no els autors de l'article.

Un altre element que fa que aquests resultats tinguin un caràcter parcial i provisional és el fet que de moment haguem deixat de banda dos dels principals indicadors de l'autoreconeixement d'un mitjà de comunicació: els continguts i el lèxic, o, dit d'una altra manera, de què parlen el mitjans, on passen les coses de què parlen, amb quines paraules ho expliquen i quins termes utilitzen per referir-se als fets que converteixen en notícia i als seus protagonistes.

Les dades obtingudes fins ara ens fan pensar que la incorporació d'aquests dos indicadors (continguts i lèxic) a l'estudi no variaran o variaran poc els resultats, ja que la situació relativa dels diaris en l'escala d'autoreconeixement és la mateixa sigui quin sigui l'indicador aplicat. Dit d'una altra manera, el diari català amb un índex d'autoreconeixement català més elevat sempre és El Punt, els diaris amb un índex d'autoreconeixement espanyol més elevat sempre són EPC i LV i l'Avui sempre ocupa una posició intermèdia.

7. Conclusions

1. D'entre tots els estudiats, el diari que presenta un nivell d'autoreconeixement espanyol més elevat és un rotatiu basc, EC, i el que mostra un nivell d'autoreconeixement no espanyol més elevat és un alttre diari basc, Berria.

2. El nivell d'autoreconeixement espanyol de la premsa catalana és més gran que el de la premsa basca.

3. Tant en la premsa catalana com en la basca la posició relativa que ocupen els diaris dins l'escala d'autoreconeixement és sempre la mateixa, sigui quin sigui l'indicador que es tingui en compte (seccions, mapes del temps, televisió).

4. Pel que fa als diaris catalans, el nivell més elevat d'autoreconeixement espanyol el presenten EPC i LV.

5. El diari català amb un grau d'autoreconeixement català més elevat és El Punt.