La informació televisiva ens aporta dades rellevants per determinar l'autoreconeixement [1] dels diaris. En aquest sentit, les preguntes que considerem pertinents són les següents:

1. De quins canals de televisió dóna la programació cada diari?
2. En quin ordre col·loca cada diari els diferents canals?

1. Descripció

1.1. Descripció de la informació televisiva a la premsa catalana [2]

El Periódico de Catalunya

Pàgina esquerra, en columnes, d'esquerra a dreta: TVE-1, La 2, TV3, K3/El 33 i Tele5.
Pàgina dreta, en columnes, d'esquerra a dreta: Antena3TV, Canal +, BTV i altres cadenes. En aquesta última columna hi trobem, de dalt a baix, els canals següents: Digital+, CityTV, FlaixTV, Canal 9, TVL'Hospitalet, 25TV i Auna.

La Vanguardia

Pàgina esquerra, en columnes, d'esquerra a dreta: TVE1, La2, TV3 i K3/33.
Pàgina dreta, en columnes, d'esquerra a dreta: CityTV, Tele5, Antena3TV i Canal+. En aquesta columna també hi ha un canal per satèl·lit, Digital+, i un per cable, Auna.
A l'última columna de la dreta hi apareixen els canals següents, de dalt a baix: FlaixTV, BTV, 25TV, mésTV, Canal Reus Televisió, TV Girona, TV Lleida i Canal 9.

Avui

Pàgina esquerra, en files, de dalt a baix: TV3, K3/33, TVE-1, La 2, Antena3TV i Tele5.
Pàgina dreta: en files, de dalt a baix i d'esquerra a dreta: FlaixTV, BTV i CityTV a la mateixa fila, Canal9 i Punt dos. A la mateixa fila, Digital+, que inclou, per aquest ordre, Canal+, Cartoon Network, Documanía, Eurosport, National Geographic i TVC Internacional.

El Punt

Pàgina esquerra: en una sola columna, de dalt a baix: BTV, CityTV, FlaixTV i altres canals d'àmbit local.
Pàgina dreta, en columnes, d'esquerra a dreta: TV3, K3/33, TVE-1, La2, Tele5, Antena3TV i Canal +.

1.2. Descripció de la informació televisiva a la premsa basca [3]

El Correo

Pàgina esquerra, en columnes, d'esquerra a dreta: TVE1, La 2, Antena3, Tele5 i Canal +.
Pàgina dreta, en columnes, d'esquerra a dreta: ETB1, ETB2, Bilbovisión, Digital+ i altres canals.

Diario Vasco

Pàgina esquerra, en columnes, d'esquerra a dreta: TVE-1, La2, Antena3TV, Tele5 i Canal +. A sota, en cinc columnes curtes els canals de Digital +
Pàgina dreta: en columnes, d'esquerra a dreta: ETB1, ETB2. A sota, en quatre columnes curtes, Teledonosti. Al costat, en tres columnes curtes, sota el títol de "Francesas", TF1, France 2 i France 3.

Deia

Pàgina esquerra, en columnes, d'esquerra a dreta: ETB1, ETB2, TVE1, La 2, Antena3TV, Tele5 i Canal +.
Pàgina dreta, en columnes, d'esquerra a dreta i de dalt a baix: ETBsat, Digital+ i sota el títol de "Las televisiones locales", Canal Bizkaia, TeleBibao i Tele7.

Gara

Pàgina dreta, en columnes, d'esquerra a dreta: ETB1, ETB2, TVE-1, La 2, Antena3TV, Tele5 i Canal+. A la part inferior dreta de la pàgina, en tres columnes curtes: TF1, France2 i France3.

Berria

Pàgina esquerra, en columnes, d'esquerra a dreta: TVE-1, La 2, TF1, France2, France3, Antena3TV, Tele5 i M6. A la part inferior de la mateixa pàgina, en columnes, d'esquerra a dreta: Canal+ (e), Canal+ (f), France5 i Arte.
Pàgina dreta, en doble columna, a la part superior, ETB1, a la part inferior ETB2.

2. Anàlisi del sistema de la premsa catalana i basca

2.1. Primera anàlisi

En aquesta primera anàlisi tindrem en compte dues variables, la nacional i la de la titularitat. Segons la variable nacional, els canals de televisió es poden classificar en catalans -o bascos- i espanyols. Segons la variable de la titularitat, els canals es poden classificar en públics i privats. El resultat de l'aplicació d'aquests criteris és que tots els diaris bascos i catalans s'adscriuen a alguna de les opcions següents

2.1.1. Variable nacional

Opció o criteri 1. S'hi adscriuen aquells diaris que organitzen la informació televisiva d'acord amb el criteri nacional espanyol: els canals espanyols d'abast estatal apareixen abans que els canals bascos i catalans d'abast autonòmic.
Opció o criteri 2: S'hi adscriuen aquells diaris que organitzen la informació televisiva d'acord amb el criteri nacional català o basc: Els canals bascos o catalans d'abast autonòmic primer, després, els canals espanyols d'àmbit estatal.

2.2. Variable de la titularitat

Opció 1: S'hi adscriuen els diaris que organitzen la informació televisiva col·locant els canals privats abans que els públics.

Opció 2: S'hi adscriuen els diaris que organitzen la informació televisiva col·locant els canals públics abans que els privats

2.1.3. Combinació de les variables nacional i de titularitat

La combinació d'aquestes dues variables dóna lloc a noves opcions o criteris:

Dóna prioritat al canal públic:

1. Canals espanyols públics-canals catalans públics-canals espanyols privats
2. Canals catalans públics-canals espanyols públics-canals espanyols privats

Dóna prioritat al canal privat:

3. Canals espanyols privats-canals espanyols públics-canals catalans públics
4. Canals espanyols privats-canals catalans públics-canals espanyols públics

Les opcions 1 i 2 coincideixen amb l'opció 2 resultant de l'aplicació de la variable de la titularitat. L'opció 3 coincideix amb la 1 resultant de l'aplicació del criteri nacional. Així doncs, la combinació de les variables nacional i de la titularitat tan sols genera una opció real més:

4. Espanyol privat-català públic-espanyol públic

En conseqüència, i orientant sempre l'anàlisi cap al tema de l'autoreconeixement dels diaris catalans, podem fixar de manera definitiva una escala amb tres opcions o criteris:

Opció 1: S'hi adscriuen aquells diaris que organitzen la informació televisiva d'acord amb el criteri nacional espanyol: els cinc canals espanyols d'abast estatal apareixen abans que els canals bascos i catalans d'abast autonòmic.

Opció 2. S'hi adscriuen aquells diaris que organitzen la informació televisiva a partir del criteri nacional espanyol combinat amb el criteri de la titularitat. L'opció 2 admet dues possibilitats:

Opció 2a: Primer els canals públics espanyols, després els canals públics catalans i, al final, els privats espanyols.
Opció 2b: Primer els canals privats espanyols, després els canals públics catalans i, al final, els públics espanyols.

Opció 3: S'hi adscriuen aquells diaris que organitzen la informació televisiva d'acord amb el criteri nacional català o basc: Els canals bascos o catalans d'abast autonòmic primer; després, els canals espanyols d'àmbit estatal.

2.1.4. Berria

Aquest diari, tal com vam veure en l'article intitulat Premsa i autoreconeixment. La informació meteorològica: els mapes del temps, resulta sovint difícilment classificable a partir dels criteris que són vàlids per als altres. Recordem que aquest diari, pel que fa a la programació televisiva, situa a la pàgina esquerra els canals espanyols i francesos, i a la pàgina dreta, els canals bascos. Si apliquem estrictament els criteris amb què hem treballat fins ara, aquest diari s'hauria de classificar a l'opció 1, ja que col·loca els diaris espanyols abans que els bascos, igual com fan EC i el DV. Fer-ho així, però, seria un error, ja que aquests dos diaris que acabem d'esmentar organitzen la informació televisiva en clau espanyola: primer els canals estatals i després els autonòmics. En canvi, Berria distingeix entre canals de televisió no bascos, però que poden veure els bascos, és a dir, els canals espanyols i francesos, i canals bascos. Allò que fa diferent l'opció de Berria de les altres és que per analitzar correctament aquest diari cal tenir en compte una nova variable, que és la presència de les cadenes franceses i la seva situació al costat de les espanyoles. Si no es té en compte aquesta variable, l'anàlisi resulta del tot esbiaixada.

Un cop incorporat el factor que acabem d'explicar, el sistema d'opcions o criteris és el següent:

Opció 1: S'hi adscriuen aquells diaris que organitzen la informació televisiva d'acord amb el criteri nacional espanyol: els cinc canals espanyols d'abast estatal apareixen abans que els canals bascos i catalans d'abast autonòmic.

Opció 2. S'hi adscriuen aquells diaris que organitzen la informació televisiva a partir del criteri nacional espanyol combinat amb el criteri de la titularitat. L'opció 2 admet dues possibilitats:

Opció 2a: Primer els canals públics espanyols, després els canals públics catalans i, al final, els privats espanyols.
Opció 2b: Primer els canals privats espanyols, després els canals públics catalans i, al final, els públics espanyols.

Opció 3: S'hi adscriuen aquells diaris que organitzen la informació televisiva d'acord amb el criteri nacional català o basc: Els canals bascos o catalans d'abast autonòmic primer; després, els canals espanyols d'àmbit estatal.

Opció 4: S'hi inclouen els diaris que ofereixen per separat la informació dels canals bascos de la dels canals no bascos.

Premsa catalana Premsa basca

3. Segona anàlisi

En aquesta segona anàlisi tindrem en compte tres variables més: la presència dels canals francesos, la presència de canals d'una altra regió del mateix espai nacional i la variable dels canals locals.

3.1. Variable dels canals de televisió francesos

Aquesta variable és altament significativa pel que fa a l'autoreconeixement dels diaris, ja que, tant en el cas català com en el basc, una part dels ciutadans bascos i catalans tenen accés als canals francesos, bé per proximitat geogràfica amb l'Estat francès o bé perquè viuen a territoris sota sobirania francesa. En conseqüència, l'absència de la programació dels canals francesos és un indicador d'autoreconeixement espanyol. En efecte, el fet que el diari s'editi en territori de l'Estat espanyol pot fer que exclogui de la informació televisiva uns canals de televisió que veuen una part dels bascos i dels catalans, pel fet de ser canals francesos, és a dir, de no ser espanyols.

Opció 1: S'hi adscriuen aquells diaris que no inclouen la programació de cap canal francès de televisió.

Opció 2: S'hi inclouen els diaris que inclouen la programació d'un o més d'un canal francès de televisió, però aquesta informació és menys visible i ocupa menys espai que la dels canals espanyols.

Opció 3: S'hi inclouen els diaris que inclouen la programació d'un o més d'un canal francès de televisió i aquesta informació és equivalent a la dels canals espanyols.

Cal tenir en compte que els diaris bascos que no ofereixen la programació de les cadenes franceses, EC i Deia, són diaris que fan el gruix de les vendes a Biscaia, un territori on no es poden veure en obert els canals francesos. Els altres tres diaris, en canvi, tenen una part significativa dels seus lectors en territoris on es poden veure els canals francesos (Iparralde, nord de Navarra i est de Guipúscoa).

3.1.1. El Punt

El Punt, tal com passa amb Berria quan se'n fa l'anàlisi a partir de les variables nacional i de la titularitat, resulta difícilment classificable en cap de les opcions o criteris anteriors. La raó és que aquest diari té una edició específica de periodicitat setmanal per a la Catalunya Nord, i és en aquesta edició on apareixen els canals de televisió francesos. Per tant, el fet que no apareguin les cadenes de televisió franceses a les altres edicions no és imputable a una falta de sensibilitat nacional. És, justament, la voluntat del grup empresarial que edita el diari d'abastar tot el territori català el que fa que tregui una edició per a la Catalunya Nord, i això és el que justifica l'absència dels canals francesos en les edicions dels altres territoris on no es poden veure aquestes cadenes en obert.

3.2. Variable dels canals de televisió dels altres territoris bascos i catalans

No hi ha dubte que un diari que doni la programació d'un canal de televisió que no es pot veure a Catalunya o a Euskadi, però que poden veure catalans i bascos d'altres territoris, presenta un nivell d'autoreconeixement català o basc superior al d'un diari que no ho faci. Cal tenir en compte, però, que en el moment en què es van publicar les edicions dels diaris que estudiem, no hi havia cap canal supralocal de televisió a cap dels altres territoris bascos. En canvi, en el cas català hi havia dos canals de televisió valencians, Canal9 i Punt2. Segons això podem establir dues opcions:

Opció 1: S'hi adscriuen aquells diaris catalans que no inclouen la programació dels canals públics valencians.

Opció 2: S'hi adscriuen aquells diaris catalans que inclouen la programació dels canals públics valencians.

Opció 1: El Punt (Barcelona)
Opció 2: Avui, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya

Ara bé, a més de la presència o l'absència dels dos canals valencians, també cal tenir en compte dos factors més, la visibilitat d'aquests canals i el fet que n'aparegui un o que n'apareguin dos.

Visibilitat

Opció 1: S'hi adscriuen els diaris en què els canals valencians ocupen poc espai i reben el mateix tractament que els canals locals.

Opció 2: S'hi adscriuen els diaris en què els canals valencians són ben visibles, tant per l'espai que tenen assignat com per la ubicació a la pàgina.

Nombre de canals valencians

Opció 1: S'hi adscriuen els diaris que donen la programació d'un sol canal valencià.

Opció 2: S'hi adscriuen els diaris que donen la programació dels dos canals públics valencians.

Les opcions o criteris resultants de la combinació dels tres factors enunciats, és a dir, presència o absència dels canals valencians, visibilitat i nombre de canals, són els següents:

Opció o criteri 1: Diaris que no inclouen la programació de la televisió pública valenciana.

Opció o criteri 2: Diaris en què la programació de la TV valenciana és poc visible i és parcial (un sol canal).

Opció o criteri 3: Diaris que donen la programació dels dos canals valencians de manera visible i completa (els dos canals).

3.2.1. El Punt

Una vegada més, aquest diari, no es pot classificar en cap de les opcions o criteris anteriors. La raó és que aquest diari té una edició específica de periodicitat setmanal per al País Valencià, i és en aquesta edició on apareixen els canals de televisió valencians. Per tant, el fet que no apareguin els dos canals valencians a l'edició de Barcelona, que és sobre la que treballem, no és imputable a una falta de sensibilitat nacional. És, justament, la voluntat del grup empresarial que edita el diari d'abastar tot el territori català el que fa que tregui una edició per al País Valencià, i això és el que justifica l'absència dels canals valencians a l'edició de Barcelona. A més, a la programació de Canal9 i de PuntDos apareix també a l'edició que fa el diari per a les comarques del sud de Catalunya, que són les úniques que poden veure -malament- aquests canals en obert.

3.3. Variable dels canals locals

Aquesta variable es manifesta de dues maneres diferents: la presència o absència de la programació de les cadenes locals i la ubicació d'aquesta informació en la pàgina o les pàgines dedicades a la programació televisiva.

Atenent l'absència o la presència de la programació de les cadenes locals, es poden establir les opcions o criteris següents:

Opció 1: Diaris que inclouen la programació dels canals locals.
Opció 2: Diaris on no hi ha la programació dels canals locals.

Els diaris que no inclouen la programació dels canals locals prenen aquesta opció perquè tenen una vocació nacional superior als altres. Per vocació nacional volem dir voluntat de triar i organitzar la informació pensant en l'habitant del país i no en l'habitant d'un municipi o comarca. Si un diari vol informar els catalans i no els barcelonins, no pot limitar-se a incloure la informació dels canals locals de Barcelona, per exemple, però tampoc no pot pretendre d'incloure la programació de tots els canals locals del país. Per això, aquest diari pot optar per no incloure cap canal local. Ara bé, la vocació nacional a què ens referíem fa un moment pot ser espanyola o catalana (o basca). Per tant, podem establir un sistema ternari en què la diferència entre l'opció 1 i l'opció 3 s'explica no pas per allò que llegeix el lector, sinó per la motivació de l'opció:

Opció o criteri 1: Diaris on no hi ha la programació dels canals locals per vocació nacional espanyola.

Opció o criteri 2: Diaris que inclouen la programació dels canals locals.

Opció o criteri 3: Diaris on no hi ha la programació dels canals locals per vocació nacional catalana o basca.

Premsa catalana Premsa basca

És evident que en establir aquesta distinció fem un judici d'intencions i que, per tant, ens movem en el terreny de l'opinió i no en el dels fets. Ara bé, la combinació de les altres variables que hem comentat és la que fa que aquesta hipòtesi resulti altament versemblant. Es pot posar en dubte que la raó per la qual Gara i Berria no donen la programació de cap canal local sigui la seva vocació nacional, però si aquesta hipòtesi s'accepta, és indubtable que Berria i Gara no inclouen els canals locals a la seva pàgina d'informació televisiva perquè es dirigeixen als bascos, no pas als espanyols.

4. Tercera anàlisi

Encara hi ha dues variables més a tenir en compte a l'hora d'analitzar com organitza la premsa la informació televisiva, la variable empresarial i la variable política. Aquestes dues variables, però, a diferència de les altres, no tenen cap incidència sobre l'autoreconeixement dels diaris, per la qual cosa explicarem en què consisteixen però no les convertirem en criteris fer fixar l'índex d'autoreconeixement dels diaris en què aquestes variables són presents. La variable empresarial és present a La Vanguardia. En aquest diari hi apareix el canal privat d'àmbit local CityTV, que pertany al mateix grup empresarial, abans que els tres canals privats espanyols. D'aquesta manera es trenca la norma per la qual es col·loca abans la informació d'àmbit general que no pas la d'àmbit local.

La variable política és especialment visible a EPC. En aquest diari el canal local públic BTV apareix després dels canals privats espanyols, però l'espai que se li dedica i el tractament gràfic és el mateix que el dels altres canals que van abans, els canals espanyols i catalans, i molt major que el que dedica als que vénen després, els altres canals locals. La raó, en aquest cas, és de sintonia política del diari amb el partit que té l'alcaldia de Barcelona. Una altra hipòtesi podria ser que aquest tractament especial del canal públic local de Barcelona s'expliqués per la importància que té en aquest diari la informació local de Barcelona.

5. Configuració de l'escala d'autoreconeixement i assignació de valors als criteris o opcions establerts

A l'hora d'establir una escala d'autoreconeixement de la premsa catalana i basca basada en els criteris que utilitza en relació a la informació sobre la programació televisiva, haurem de tenir en compte diversos factors que hem explicat en diverses parts d'aquest article:

1. A Navarra no hi ha cap canal de televisió públic de cobertura regional. Per tant, el sistema de la premsa basca en aquest aspecte és diferent del de la premsa catalana, ja que una opció o criteri present al sistema català, incloure els canals públics d'abast supralocal d'un altre territori de la mateixa comunitat nacional, no existeix en el cas basc. Això fa que no puguem establir una comparació entre la premsa basca i la catalana en aquest aspecte. Per tant, per coherència metodològica, hem d'excloure aquesta variable i les opcions que genera de l'escala d'autoreconeixement.

2. L'estructura editorial del diari El Punt, amb moltes edicions diferents que abasten tot el territori català peninsular, fa molt difícil classificar-lo en cap de les opcions establertes pel que fa a la variable dels canals de televisió francesos i a la variable dels canals dels altres territoris catalans. En efecte, si s'apliquen estrictament els criteris establerts a partir de l'edició de Barcelona, aquest diari se situa per sota de tots els altres diaris analitzats en l'escala d'autoreconeixement català. En canvi, si partim de les edicions del País Valencià o de Perpinyà, la posició relativa del diari es capgira i passa al davant dels altres diaris. Per aquesta raó, creiem necessari per mantenir la fiabilitat dels resultats, excloure també aquestes dues variables de l'escala d'autoreconeixement.

Per tot això, i tenint en compte que les variables empresarial i política no tenen cap incidència sobre l'autoreconeixement nacional dels diaris, els únics criteris que utilitzarem per establir l'escala d'autoreconeixement seran els que s'obtenen de la combinació de les variables nacional (catalana/basca o espanyola) i de la titularitat (pública/privada):

Criteri o opció 1: Criteri nacional espanyol: canals espanyols públics o privats-canals catalans o bascos.

Criteri o opció 2: Criteri nacional espanyol combinat amb el criteri de la titularitat: canals espanyols públics-catalans públics-espanyols privats.

Criteri o opció 3: Criteri nacional català o basc feble: canals catalans o bascos públics-canals espanyols.

Criteri o opció 4: Criteri nacional català o basc fort: canals catalans o bascos ben separats dels canals no catalans o no bascos (espanyols i francesos).

Per poder fixar un índex d'autoreconeixement de cada diari, atorgarem a cada criteri o opció un valor numèric:

Criteri 1: "Criteri nacional espanyol"
Valoració del criteri 1: "1"

Criteri 2: "Criteri nacional espanyol combinat amb el criteri de la titularitat"
Valoració del criteri 2: "2"

Criteri 3: "Criteri nacional català o basc feble"
Valoració del criteri 3: "3"

Criteri 4: "Criteri nacional català o basc fort"
Valoració del criteri 4: "4"

6. Escala d'autoreconeixement de la premsa catalana i basca

Ara que ja sabem quin criteri utilitza cada diari i quina és al valoració de cada criteri, estem en condicions d'establir la valoració de cada diari i de la premsa catalana i basca en el seu conjunt:

Si sumem els resultats obtinguts per la premsa catalana, d'una banda, i per la basca, d'una altra, i dividim aquesta suma pel nombre de diaris que intervenen -quatre en el cas català i cinc en el cas basc-, obtindrem una mitjana que ens permetrà comparar el grau d'autoreconeixement dels diaris catalans i bascos en aquest aspecte. La mitjana catalana és 2,5 i la mitjana basca és 2,4 en una escala que va de l'1 al 4, on els valors més pròxims a 1 indiquen un reconeixement preferentment espanyol i els índex pròxims a 4, un reconeixement preferentment basc o català.

7. Comentaris i conclusions

1. La premsa catalana en el seu conjunt, pel que fa a la programació televisiva, mostra un autoreconeixement compartit: Cap diari català mostra un autoreconeixement exclusivament espanyol ni exclusivament català, ja que tots se situen als criteris 2 o 3. En una escala d'1 a 4, on els índexs més baixos corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement espanyol, i els índexs més alts corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement català, la premsa catalana se situa en el grau 2,5.

2. La premsa catalana, pel que fa a la programació de televisió, presenta un grau d'autoreconeixement una dècima per damunt de la premsa basca pel que fa al grau d'autoreconeixement nacional, ja que la premsa basca té un 2,4 en l'escala d'1 a 4, on els índexs més baixos corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement espanyol, i els índexs més alts corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement basc. En contrast amb la premsa catalana, dos diaris bascos, EC i DV, mostren un autoreconeixement exclusivament espanyol i un, Berria, un autoreconeixement exclusivament basc.

3. EPC i LV presenten un grau d'autoreconeixement català inferior a l'Avui i El Punt.

NOTES:

1. L'autoreconeixement, en definició de Bernat Joan, és el procés pel qual els habitants d'un territori s'identifiquen com a membres d'una unitat diferenciada de totes les altres.

2. En aquesta sèrie d'articles emprem l'expressió "premsa catalana" per referir-nos a diaris fets i editats a Catalunya, entenent per Catalunya el territori format per les províncies espanyoles de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Per a més detalls consulteu l'article Premsa i autoreconeixement: les seecions dels diaris d'informació general.

3. En aquesta sèrie d'articles emprem l'expressió "premsa basca" per referir-nos a diaris fets i editats a Euskadi, entenent per Euskadi el territori format per les províncies espanyoles d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.