1. Introducció
Els canvis en el sistema comunicatiu
han augmentat proporcionalment a la innovació
tecnològica. Els nous sistemes electrònics,
i especialment la World Wide Web (WWW), ens permeten
comunicar-nos millor, més ràpid i amb
menys esforç. Internet ha estat des del seu
inici una eina amb capacitat per a canviar l'interès
del públic per la informació, sobretot
en situacions denominades de crisi.
El rol tradicional del periodisme
es transforma radicalment arrossegat per les urgències
i l'instantaneïtat. De fet, el directe i la immediatesa
imposen el ritme dels mitjans de comunicació
actuals. El fàcil accés a la Web ha
permès que siguin els propis ciutadans els
qui en situacions extremes decideixin informar-se
pel seu compte d'una forma activa. En aquest sentit,
el domini emergent de la World Wide Web en les crisis
informatives mostra un autèntic canvi de paradigma
en la comunicació social, tal com es pretén
demostrar en aquest treball.
En particular i de manera recent,
l'atemptat contra les Torres Bessones i el Pentàgon
el setembre de 2001 als EUA, i els atemptats de l'11
de març de 2004 a Madrid, han demostrat l'enorme
influència de la Xarxa en les cobertures mediàtiques
de les crisis.
A partir de l'anàlisi de les
dades disponibles d'aquestes recents catàstrofes
pretenem demostrar el creixent interès del
públic per la WWW, sobretot en relació
amb aquells mitjans que disposen també de formats
analògics. Així, podem assegurar que
cada vegada més els llocs Web de mitjans de
comunicació convencionals són visitats
per milers d'usuaris per a informar-se de manera més
activa quan esclata una crisi.
2.- L'11-S i l'11-M, dos exemples
coincidents
La confusió, la manca de rigor
a l'hora de transmetre informacions i, fins i tot,
la falta d'experts que sabessin donar resposta a les
preguntes inicials que es va fer la majoria de ciutadans,
evidencien la manca d'especialització quan
la urgència arriba a les redaccions dels mitjans
de comunicació virtuals. La transmissió
de la informació, la interpretació dels
esdeveniments i la seva anàlisi precisen de
periodistes amb coneixements molt especialitzats i
mitjans més previsors. La societat cada dia
és més exigent amb les notícies,
i quan s'esdevé una crisi espera informacions
plantejades amb rigor i celeritat que siguin capaces
de satisfer els interrogants, amb independència
de les característiques socioeconòmiques
o culturals del receptor de la notícia.
L'obsessió dels mitjans de
comunicació és ser els primers a arribar
al seu públic, però amb massa freqüència
no es plantegen amb quina qualitat donen la informació.
És per això que en aquest treball es
defensa la idea que cal canviar alguns hàbits
i pensar no només a ser els primers, sinó
també en com donar de la millor manera possible
la informació que demana el receptor.
En una entrevista de l'American Press
Institute al director de nous mitjans del Topeka
Capital-Journal i gerent del Midwest Contest
Group for Morris Communications Corp, Rob Curley (2001),
explica que "el primer que vaig pensar quan em
vaig assabentar de l'11-S va ser com era el meu compromís
amb els lectors, llavors vaig posar a treballar els
nostres periodistes en la freqüència d'actualització
de la web i el material multimèdia que volia
posar".
Preguntat pel millor que va fer el
seu mitjà durant la crisi, Curley respon: "mantenir
la calma, ser organitzat i seguir una estratègia
general, ja que fins i tot estant integrats en l'edició
impresa, les relacions eren competitives i en aquesta
ocasió es va poder veure que érem necessaris".
La cobertura digital de l'11-S va
ser extraordinària en tots els mitjans, però
molts no sabien com actuar. L'actualització
constant de la pàgina i la inclusió
de continguts especials a partir del tercer paràgraf
guiaven als lectors cap a informació rellevant
i material multimèdia; va ser el secret del
Topeka Capital-Journal. Segons Rob Curley,
"es van desbordar les expectatives de visites,
no esperàvem el nombre d'entrades que vam tenir,
sobretot per a visitar les nostres pàgines
d'imatges". Les visites del Topeka van
augmentar un 60% durant l'11 de setembre de 2001.
2.1. Audiències
En el cas dels recents atemptats de
Madrid també va haver una reacció immediata
dels usuaris que van acudir de forma massiva a Internet
per a buscar informació. Ho demostra l'estudi
d'audiència comparatiu de les jornades anteriors
i posteriors en mitjans espanyols des del dia 9 al
14 de març. Per a analitzar la repercussió
que pot tenir un succés de les característiques
del 11-M en un mitjà digital hem pres com a
exemple les visites de quatre mitjans: El Periódico
de Catalunya, el portal Vilaweb, la Cadena Ser
i Antena 3.
Dades de l'Oficina de Justificació
de la Difusió (OJD, 2004) posen en relleu la
demanda cada vegada més creixent d'informació
a través d'Internet, incloent els llocs web
que corresponen a versions en línia de mitjans
tradicionals. D'aquesta manera podem observar que
tant les pàgines de ràdio com de televisions
o diaris impresos van tenir una forta acceptació
durant la crisi de l'11-M.
Nombre de visites per dia i web
|
Vilaweb |
Cadena
Ser |
Antena
3 |
EPC |
| Dia
9 |
46.903
|
92.970
|
34.483
|
122.237
|
| Dia
10 |
46.285
|
108.004
|
33.831
|
125.510
|
| Dia
11 |
93.831
|
453.539
|
80.237
|
265.665
|
| Dia
12 |
88.440
|
234.033
|
70.805
|
256.216
|
| Dia
13 |
65,897
|
216.251
|
29.001
|
180.636
|
| Dia
14 |
57,375
|
231.574
|
45.465
|
241.666
|
Font: OJD. Novembre 2003-Març
2004.
Font: Elaboració pròpia a partir de
dades de OJD. Novembre 2003-Març 2004.
El portal Vilaweb va arribar la xifra
de 93.831 visites durant el dia 11. És a dir,
més del doble que en dies anteriors. A partir
del dia dels atemptats i fins a la jornada electoral
va superar amb escreix les seves prop de cinquanta
mil visites diàries.
La pàgina web de la Cadena
Ser va multiplicar per quatre el nombre de visitants
durant el dia 11 de març. La pàgina
de l'emissora va arribar els 453.539 visites en un
dia. Durant les jornades posteriors a l'atemptat la
xifra va superar diàriament els dos-cents mil
visitants, més del doble que la mitjana de
la pàgina de la Ser. La pàgina web d'Antena
3 també va tenir un alt interès per
a 80.237 visitants. Així mateix, el lloc gairebé
va triplicar les visites d'un dia normal. Les jornades
posteriors al 11-M les xifres van ser molt elevades,
excepte el dissabte.
La majoria de diaris també
va duplicar les visites durant els dies dels atemptats
de Madrid. Així, hem pres com a exemple la
web d'El Periódico de Catalunya, que va rebre
un total de 265.665 visites. Això vol dir més
del doble que la mitjana que rep el lloc del diari
habitualment.
2.2. Els mitjans digitals com a
complement informatiu
Una de les tècniques dels mitjans
digitals va ser completar la informació dels
mitjans convencionals. Martí Crespo (2004),
redactor de Vilaweb, explica que vam fer una cobertura
de ritme d'actualització alt. "No ens
vam organitzar prèviament, però vam
activar una portada especial, una decisió que
no s'havia pres mai abans de forma tan ràpida".
Segons Crespo, l'internauta buscava
un complement a Internet que Vilaweb oferia. Es tracta
d'informació que remetia al visitant a altres
pàgines estrangeres per a poder contrastar
la informació. Segons aquest periodista, un
dels èxits d'Internet va ser guiar el visitant
cap a la interpretació i la valoració
de la realitat.
La majoria d'usuaris, segons les dades
que ofereixen la lectura de visites de les webs, primer
es van informar a través dels mitjans convencionals
(televisió i ràdio) i després
van buscar a Internet completar i enriquir la informació.
Així, en el cas de la disjuntiva de l'autoria
de la massacre de l'11-M, l'internauta va intentar
buscar la seva pròpia realitat, contrastant
i analitzant el contingut de diferents fonts (de mitjans
convencionals o no) a Internet.
L'indiscutible és que la credibilitat
es guanya tant en els mitjans digitals com en els
convencionals a partir de la veracitat. Per tant,
tal com apunta Conchita Edo (2003:224), "la veritable
batalla es troba en els continguts i en la fiabilitat
que pugui oferir un mitjà i els millors web
com els millors diaris o els millors informatius seran
els més visitats i els quals atrauran més
publicitat. Una capçalera de prestigi, amb
periodistes experts, especialitzats i ben documentats,
segueix sent la clau de l'èxit, també
en l'era cibernètica".
L'afirmació d'Edo és
oportuna per a posar en relleu el cas de la Cadena
Ser. Aquesta emissora de ràdio va ser la punta
de llança de la cobertura informativa del Grupo
Prisa durant els atemptats de Madrid. Alguns periodistes
i experts asseguren que durant la cobertura de l'11-M
la Ser va ser un dels mitjans que va sostenir amb
més insistència la tesi que era Al-Qaida,
i no pas ETA, l'autora de l'atemptat, hipòtesi
que com ja se sap va ser encertada.
Per tant, la seva repercussió
va ser igual o més gran en el sintonitzador
de ràdio que a Internet.
És a dir, que a través
de la xarxa, com corroboren els prop de cinc-cents
mil usuaris que van visitar la pàgina de l'emissora
el dia 11, la cadena SER també va transportar
credibilitat.
De la mateixa manera va actuar el
portal Vilaweb. El redactor Martí Crespo assegura
que "anàvem amb molt de compte de no fer
seguidisme de les autoritats i això ens va
comportar rebre insults directes a través d'e-mails
el dia 11 i felicitacions per l'objectivitat amb què
havíem actuat el dia 12, quan ja començava
a ser fiable que darrere dels atemptats hi havia la
mà d'Al-Qaida". Les dades d'audiència
demostren que les visites en els llocs web de Vilaweb
i la Ser es mantenen molt alts fins al diumenge 14,
dia de les eleccions.
En contrast, podem observar com el
lloc d'Antena 3 té uns índexs'd'audiència
molt més erràtics. Sobretot, en el moment
que es confirma que l'autor de la massacre de Madrid
ha estat Al-Qaeda i no pas ETA, el dissabte dia 13.
Llavors, l'audiència baixa de forma estrepitosa,
quedant en només 29.000 visites diàries.
En el cas de la resta de mitjans analitzats, si bé
és cert que també reben menys visites
el dia 13 que en dies anteriors, no és menys
cert que el dia 13 de març mantenen índexs
de visites superiors a la mitjana i per descomptat
molt més que altres dissabtes del mateix any.
En conseqüència no és
desgavellat pensar que la manera com es va informar
durant la crisi, la falta de credibilitat deguda al
que parteix del públic podia interpretar com
seguidisme oficial, perjudiquessin les visites d'alguns
llocs una vegada es descobreix que la informació
no ha estat tot el veraç que els internautes
esperaven del mitjà. És el dissabte
quan la majoria de mitjans atribueixen ja sense embuts
que darrere dels atemptats de Madrid hi ha la mà
d'Al-Qaida.
3. Canals alternatius a Internet
durant una crisi
Algunes de les webs que més
visites van rebre són aquelles que Vicent Partal
(2004) anomena no-mèdia. És a dir, webs
com Indymedia (www.indymedia.org), Contrastant (www.contrastant.net)
i moltes altres, fins i tot amb una determinada línia
editorial marcadament antisistema com La haine (www.lahaine.org).
No és menyspreable l'ús d'aquests webs
si tenim en compte l'interès que van despertar
al voltant de les dates dels atemptats de Madrid.
Hem analitzat a partir de Alexa.com
el tràfic que va rebre la web Indymedia.org.
Es pot comprovar que el Traffic Rank (com és
sabut, el Traffic Rank es basa en les dades de tràfic
acumulats durant un període de tres mesos i
té en compte tant el nombre d'usuaris (reach)
que visita un lloc, com el de pàgines visitades
(page views) d'Indymedia.org va ser molt alt pel que
fa a visites. El Traffic Rank va passar de més
de 5.000 els primers dies de març, a menys
de 3.000 durant els dies de crisis (en el Traffic
Rank, quant menor és la xifra, més alt
és el tràfic, perquè ha millorat
el sesu lloc en el rànquing). Això indica
l'èxit que van tenir les webs alternatives
quant a la divulgació durant els atemptats
de Madrid. Indymedia.org va anar una dels webs que
va canalitzar part dels missatges que s'enviaven a
la pàgina virtual, motiu pel qual el portal
va poder informar molt millor.
Una altra de les novetats informatives
recents són els Blogs o Web loggs (registre
web). El Blog és un abreujament de Webloggs.
Aquesta és una finestra informativa a títol
individual que està afectant l'exercici professional
del periodisme. Poden oferir primícies amb
una presentació professional i generen seguiment
superior a altres publicacions. Durant la crisi del
11-M també van tenir un paper rellevant, que
va culminar amb el fet que apareguessin les informacions
sobre l'autoria dels atemptats abans en els Blogs
que en els mèdia convencionals.
3.1. Experiències digitals
Una de les crítiques més
severes que van rebre els mitjans escrits es van abocar
contra les seves versions especials de la tarda del
dia 11 de març. La justificació, més
enllà de lectures partidistes, ofereix l'interrogant
de si els mitjans es van equivocar per ignorància
o per precipitació.
En l'era dels mitjans digitals, els
mitjans tradicionals haurien d'adaptar-se a la nova
realitat, i el que va passar el dia 11 de març
és una bona prova d'això. L'edició
d'un diari en paper necessita d'un procés industrial
i de distribució que dura una hores, durant
les quals els periodistes no poden rectificar la informació.
Si tenim en compte que durant una
crisi les notícies són canviants cada
minut, no sembla molt avantatjós treure una
edició vespertina només per a dues grans
ciutats (Barcelona i Madrid), amb alts costos econòmics
i humans. Per tant, sembla que la ràdio i la
televisió són els mitjans que han de
suplir aquesta deficiència i deixar per a la
premsa la reflexió i l'anàlisi del dia
posterior.
Però a més de l'actualització
constant, el públic també requereix
alguna cosa més que informació, precisa
anàlisi immediata, que també pot oferir
en menor o major mesura la ràdio i la televisió.
A més, el públic precisa opinar o interactuar
davant la catàstrofe, i és aquí
on cap altre mitjà convencional pot ajudar
en la mesura que ho pot fer Internet.
3.2. Proposta per a millorar l'edició
digital davant una crisi
Vegem algunes recomanacions i pautes
a seguir per a editors digitals a partir de l'experiència
de l'11-S i l'11-M. Els atacs terroristes a Nova York
van tenir una allau immediata i interactiu de materials
multimèdia. Els lectors es van entrar massivament
en els webs per a conèixer més de prop
què havia passat.
El repte dels editors digitals en
cas de crisi és doble, perquè, a part
de redactar, editar i publicar, ho han de fer amb
dinamisme per a poder treure i posar notícies
de forma constant. Un dels problemes que detallen
els responsables de mitjans americans va ser el de
les malapteses tècniques, com, per exemple,
l'ample de banda.
Tal com relata l'editor del Star
Tribune de Mineapolis, Rusty Coats (2001), els
lectors eren redireccionats a pàgines d'error
o es quedaven penjats. Ràpidament, van modificar
les pàgines d'inici i les plantilles de notícies
i van oferir oferint una pàgina sòbria,
ràpida i funcional. El primer i més
necessari, és crear una pàgina d'inici
amb gràfics de menys qualitat i unes plantilles
de notícies. És millor tenir-lo sempre,
com explica Coats, com qui té una roda de recanvi
en el maleter del cotxe.
És important organitzar els
titulars, la grandària dels gràfics
i la integració del material multimèdia
i interactiu. Durant les crisis de l'11-M i l'11-S
alguns mitjans electrònics van trigar fins
a tres hores a posar la primera notícia perquè
no havia arribat el personal a la redacció.
També és important que tot el personal,
si només es compta amb un redactor cap o editor,
sàpiga actualitzar una pàgina.
En referència a l'apartat multimèdia
és necessari establir acords sobre l'ús
d'arxius de video. Està demostrat que aquest
material atreu més visitants en els llocs web.
També és imprescindible la interactivitat.
Obrir els forums virtuals per a oferir als internautes
la possibilitat d'interactuar. The New York Post
i The New York Daily News van ser dos dels
millors exemples durant la catàstrofe del 11-S.
És convenient formar especialistes en el programari
dels apartats d'interactivitat, és una de les
bases dels llocs d'Internet davant una crisi.
L'altra gran aposta dels mitjans digitals
són les informacions que provenen d'altres
mitjans. D'aquesta forma és important tenir
un bon acord amb una agència de notícies
que proporcioni material informatiu, però també
gràfics de qualitat. Si és possible,
com adverteix Coats, cal disposar de més d'una
agència de notícies, per a evitar col·lapses
com el del 11-S, quan importants agències no
van poder servir els seus clients, amb la qual cosa
tots aquells que només disposaven d'un proveïdor
van passar unes hores sense poder transmetre informació.
Igualment és vital la predisposició
del mitjà per a veure, i si cal reproduir,
allò que fan altres mitjans de comunicació,
sobretot de l'estranger. Aquest va ser un dels punts
en el qual els mitjans digitals van guanyar més
adeptes durant la crisi dels atemptats de Madrid.
El retard del Govern espanyol a reconèixer
que era Al-Qaida la responsable del sagnant atemptat
va ajudar a la complementarietat de mitjans digitals.
Així molts ciutadans van trobar en els portals
digitals la possibilitat de contrastar informacions
d'altres mitjans espanyols, que no van seguir la versió
oficial, o bé visitar pàgines de diaris
estrangers que van apuntar cap a la pista islàmica
des del primer moment de l'atemptat.
4.- Conclusions
Internet ha acabat amb la unidireccionalitat
dels mitjans informatius convencionals. En situacions
de crisis la implicació dels visitants de la
WWW augmenta. També creix el feedback en fòrums,
enquestes i xats, i trenca amb la tradicional participació
dels lectors de diaris en les cartes al director o
la intervenció en semidirecte en els mitjans
audiovisuals. Internet permet l'anonimat, per tant
opinió lliure i interactivitat. A més,
la participació i implicació en els
comentaris, suggeriments o puntualitzacions és
d'un grau de compromís més alt que en
altres mitjans convencionals.
La participació dels visitants
en la pàgina web, moltes vegades és
fins i tot periodística, hi ha persones que
relaten o envien informacions del que han vist o del
que està passant en un determinat escenari
de la catàstrofe, a semblança del que
passa a la ràdio. Però això sí,
amb el valor afegit que, si es vol, el missatge pot
ser anònim. Per tant, el ciutadà és
receptor i emissor d'informació al mateix temps.
Moltes vegades Internet facilita la no lectura d'un
mitjà, en canvi permet la recerca d'informació
de diversos mitjans i la construcció d'una
realitat d'acord amb el que vol saber l'usuari.
L'altra fórmula que ofereix
Internet ha quedat ja apuntada en aquest treball,
però ara donarem algun detall més. Parlem
dels weblogs o blog que permeten opinar i incloure
textos, fotos o enllaços a gust del propietari.
Com recull Edo (2003: 230) diversos ciutadans van
contar les seves experiències del 11-S a través
del seu blog. Bob Mintz, comptable de Wall Street,
va rebre més de 25.000 visites, utilitzant
la seva pròpia informació i fotografies.
D'igual forma, l'estudianta de Florida, Jessica White,
va idear una pàgina d'homenatge per a recordar
als afectats en la catàstrofe i va rebre més
de 90.000 visites en pocs dies, superant Tribute to
Heroes, la pàgina web oficial del concert que
es va celebrar per a ajudar les víctimes de
l'atac de les Torres Bessones.
En aquest modest treball hem apuntat
algunes pistes del que va suposar la cobertura digital
de la crisi del 11-M pel que fa a audiència.
S'ha pogut comprovar que tots els mitjans convencionals
han tingut també en la seva versió digital
un fort augment de visites. Però més
enllà d'aquesta apreciació creiem que
la WWW ha contribuït a democratitzar el missatge.
D'aquesta forma s'ha pogut comprovar com moltes webs
van augmentar les seves visites, sobretot aquelles
que representen mitjans convencionals, com la cadena
Ser, amb una línia editorial molt clara de
distanciament amb la versió oficial del Govern
durant aquells dies. Però el més interessant
és veure fins a quin punt Internet va facilitar
la recerca de la veritat.
Un disseny experimental que proposem
és una anàlisi de les visites que van
rebre les webs de diaris estrangers durant el 11 de
març de 2004 i els tres dies posteriors per
part d'usuaris espanyols. Així, si analitzem
les visites que van obtenir mitjos com Le Monde,
Washington Post, The Guardian, i punts
altres, tal vegada obtinguem fins a que punt és
important Internet per a poder accedir i contrastar
informacions que es donen en altres països sobre
la mateixa notícia.
Això va succeir durant el 11-M
i una fórmula de contrastar-lo és poder
veure la procedència dels visitants de les
webs de mitjans estrangers per part d'usuaris espanyols.
En altre ordre de coses, en aquest
article no hem volgut abordar els sistemes informatius
com els missatges de text, els denominats SMS. Aquests
també van jugar un paper important en la convocatòria
davant les seus del Partit Popular el dissabte 13
de març i en la manifestació Contra
la Guerra d'abril de 2003, però en qualsevol
cas van ser més un canal de difusió
d'un missatge unidireccional -no per això menys
important- que un receptor útil d'informació,
com sí ho ha estat Internet des de la seva
creació.
L'abast planetari del web, l'alta
tempestivitat, la interactivitat i la immediatesa
amb què es pot oferir informació, fa
de la WWW un mitjà a tenir molt en compte en
les cobertures de situacions crítiques. El
canvi de paradigma informatiu en una situació
de crisi ja està a l'abast de qualsevol, només
fa falta un ordinador i una connexió a la xarxa,
la resta és qüestió de voluntats
5. Bibliografía
Álvaro, Francesc-Marc. "Temps
històric, temps mediàtic i temps real
en l'11-M" a
Trípodos. Núm Extra (p. 81-84), 2004.
[http://www.tripodos.com/especials/11M-14M/] Consulta:
Septiembre de 2004.
Beck, Ulrich. Sobre el terrorismo
y la guerra. Barcelona: Paidós, 2003.
Crespo, Martí. Declaraciones. Entrevista personal
Abril 2004
Coats, Rusty. Crisis Journalism. A
Handbook for Media Response. American Press
Institute, 2001. [Consulta el 20 de abril de 2004].
Disponible en: WWW:
http://www.americanpressinstitute.org/content/512.cfm
Curley, Rob. Crisis Journalism. A
Handbook for Media Response. American Press
Institute, 2001. [Consulta el 20 de abril de 2004].
Disponible en: WWW:
http://www.americanpressinstitute.org/content/512.cfm
Díaz Noci, Javier y Meso Ayerdi
Koldo. Periodismo en Internet. Bilbao, Servicio de
Publicaciones de la UPV, 1999
Edo, Concha. Periodismo informativo
e interpretativo. El impacto de Internet en la
noticia, las fuentes y los géneros. Sevilla,
Comunicación Social ediciones y
publicaciones, 2003
González Herrero, A. Marketing
preventivo: la comunicación de crisi en la
empresa.
Barcelona: Bosch Casa Editorial, 1998.
Oficina de Justificación de
la Información (OJD) [Consulta el 20 de abril
de 2004].
Disponible en : http://www.ojd.es/f_medios_electronicos.htm
Partal, Vicent y Otamendi, Martxelo.
11-M El periodisme en crisi. Barcelona. Ara
llibres, 2004
Pont , Carles. "La World Wide
Web y el cambio de paradigma informativo ante las
crisis" [en línea]. "Hipertext.net",
núm. 2, 2004. <http://www.hipertext.net>
[Consulta:
12 oct. 2004]. ISSN 1695-5498.
Sylvain Lafrance y otros. Communications
en temps de Crise. Sainte Foy: Presses de
l'Université du Québec, 1999.
