En aquest programa hi van participar Carmen Gurruchaga, Julen Madariaga, Iñaki Gonzàlez, Martxelo Otaemendi i Francisco Llera. En un determinat moment del debat, Llera va afirmar (1):

Una mica més tard, interrompent la intervenció d'Iñaki Gonzàlez, subdirector del diari Deia, que volia replicar la intervenció de Llera, aquest va afirmar:

Si analitzem aquestes dues intervencions, Llera hi manté dues tesis interelacionades

a) L'abstenció de (si més no) l'any 1980 (2) fou deguda a la por (d'ETA) que sentia una part de l'electorat.

b) L'abstenció afectava fonamentalment el que Llera anomena "no nacionalistas"..

Sobre la segona tesi, no hi entrarem a fons perquè ha estat un tòpic repetit per la sociología política i que va ser desmentit parcialment pels resultats electorals de les eleccions de 1998 (amb una abstenció del 30 davant del 40,3 de 1994)(3) i sobretot pels resultats de 2001 (amb una abstenció del 21%). En tot cas, afirmar que només s'abstenien els nacionalistes espanyols és més que discutible tant per a l'any 1980 com per al 1990, per exemple. Abans d'haver fet una afirmació d'aquesta mena Llera hauria d'haver recordat el que ell mateix va escriure sobre la problemàtica de la abstención el 1994 a la pàgina 50 del llibre Los vascos y la política (1994):

Pel que fa a la primera tesi, el primer que és pot dir és que és novedosa. Segons Llera, ETA seria la causa de l'alta abstenció de si més no el 1980. Llera reforça aquesta tesi afegint que "en aquellos años ETA mataba del orden de ciento y pico personas al año". Deixant de banda el fet que aquesta darrera afirmació és falsa,(4) Llera no va aportar cap prova (com ara estudis sociològics, de caire qualitatiu especialment) per demostrar la influencia d'ETA en aquest resultat electoral. I dubtem que en presenti mai cap, entre d'altres raons perquè entraria en contradicció amb d'altres afirmacions seves sobre aquestes eleccions realitzades en l'àmbit acadèmic. En un article publicat a Papers: Revista de Sociología el 1983 explicava diferentment l'abstenció dels anys 1979 (forals/municipals) i 1980 (Parlament basc):

No entrarem a valorar aquestes dues explicacions, especialment la segona, que ens sembla molt discutible. En tot cas, tenen ben poc a veure amb el que va dir al programa Àgora. El que hi va afirmar no passa de ser una explicació ad hoc i basada en una única variable per sortir-se'n airós en un debat polític. A més, el seu carácter ad hoc s'evidencia si pensem que:

a) L'abstenció va ser el 39,1% el 1990 i el 40,3, el 1994, anys en què les víctimes d'ETA van ser 25 i 12 respectivament. A Los vascos y la política, analitza l'abtenció de l'any 1986 i 1990 a partir de dues enquestes. Pel que fa al 1990 extreu aquestes conclusions: (5)

b) El 1980 l'abstenció a les eleccions al Parlament català va ser del 38,6%, molt semblant, doncs, a la produïda el mateix any al País Basc (41,2%). Aquesta comparació apunta que el motiu (o més ben dit, motius) per abstenir-se tenen a veure amb factors com per exemple la importancia (tant estructural com conjuntural) atorgada a unes eleccions, que no pas amb la variable ETA. En aquella conjuntura podia influir-hi, a més, també el cansament per l'acumulació de processos electorals entre 1978-1980. En un article publicat a El País el 27 d'abril de 2001, Llera assenyalava que en relació amb la mobilització electoral:

c) Si l'abstenció depengués de la por provocada per ETA, com s'explica que, per exemple, aquesta fos del 34,05% (6) a les eleccions al Parlament espanyol de juny de 1979, tenint en compte que les víctimes d'ETA van ser 65 el 1978 i 78 el 1979 segons el mateix Llera (7) ?

d) En el supòsit que ETA hagués contribuït, encara que fos parcialment, a l'augment de l'abstenció de 1980 (cosa que considerem si més no no provada fins ara), res no ens obliga concloure que la major part de l'abstenció voluntària fos deguda a aquesta variable com es pot despendre de les l'argumentació de Llera, que parla d'"una parte muy importante de la población vasca", una expressió vaga i imprecisa, que revela la manca de fonamentació empírica de la seva tesi.

Hem analitzat les argumentacions de Francisco Llera en un programa de debat polític, no pas perquè aquesta persona no pugui emetre-hi les opinions que vulgui, encara que s'ajustin poc a la realitat, sinó perquè Llera hi és presentat com a catedràtic de la UPB i/o director de l'Euskobarómetro, amb la qual cosa sembla que les seves afirmacions estiguin revestides d'un plus d'objectivitat de què no gaudeixen d'altres participants en aquesta mena de programes.

En l'exemple concret que hem analitzat, aquesta confusió (entre el discurs més o menys acadèmic i el polític) es fa més greu perquè es tractava d'unes afirmacions que tenien a veure, aparentment, amb la sociología electoral, l'especialitat universitària de Francisco Llera. Quan aquest professor parlava de l'abstenció a les eleccions al Parlament basc ho feia més aviat en qualitat de militant del PSE i estava produint un discurs polític, no pas un discurs acadèmic (8).

Per evitar aquestes confusions, fora bo que en un debat d'aquestes característiques s'optés per presentar els participants d'acord amb les seves afinitats politiques i/o ideològiques.

NOTES

1. La intervenció de Llera, que responia a la de Julen Madariaga, tenia a veure amb el tema que el presentador havia plantejat en aquell fase del debat: si Batasuna no es podia presentar a les properes eleccions al Parlament basc, una part important de vots quedaria sense representació.

2. Ens referim a aquell any tot i que Llera parla en un principi "en los años ochenta, al comienzo del autogobierno en el País Vasco".

3. En un article publicat a El País el 17 d'octubre de 1998, preveia uns resultats diferents si votava aquest 10% de diferència: "Por otra parte, la observación del comportamiento electoral nos indica que un tal equilibrio e incluso la alternancia de la mayoría sólo son posibles, y me atrevería a afirmar que seguros, con una alta participación, aunque no mayor que la habida en las elecciones legislativas, de ahí la importancia del compromiso democrático de los vascos, sobre todo de ese casi 10% del electorado que prefiere quedarse en casa en las autonómicas tras haber votado en las generales, yendo a votar el día 25 de octubre, siendo fieles a su ideal político y a su sentido práctico." Per cert, què volia dir Llera amb l'expressió "sentido pràctico"?

4. Segons les dades del mateix Francisco Llera a la pàgina 99 del llibre esmentat més amunt, "en aquellos años" les víctimes d'ETA van ser 65 (1978), 78 (1999), 96 (1980), 30 (1981), 40 (1982), 40 (1983), 33 (1984) i 37 (1985).

5. Algunes, com afirma el mateix Llera, coincideixen amb les conclusions extretes de l'estudi de l'abstenció de 1986.

6. Segons el web del Ministerio del Interior espanyol, la mitjana de l'Estat espanyol va ser del 31,96, és a dir només dos punts inferior a la del País Basc, sense incloure-hi Navarra, perquè aleshores la diferència seria més reduïda. El juny de 1997 l'abstenció va ser del 21,17% per al conjunt de l'Estat espanyol i del 22,77% per al País Basc. Aquesta comparativa (que es podria estendre a les municipals de 1979) permet concloure el següent: a finals dels anys 70 l'abstenció al País Basc era només lleugerament superior a la del conjunt de l'Estat espanyol. Es tractava d'una diferència que es situava al voltant de les 30.000 persones i que, per tant, no resultava significativa. A més, aquesta comparativa permet també constatar l'existència d'un cicle de desmobilització electoral durant els anys 1979 i 1980 que afecta el conjunt de l'Estat. Les eleccions de març de 1980 al Parlament basc es van celebrar, doncs, enmig d'aquest cicle.

7. Cal tenir en compte que, seguint el raonament de Llera que vincula el nombre de víctimes d'ETA en un determinat any amb la suposada por que retrauria "una parte importante" de la població basca de votar, per a l'any 1980 caldria considerar la xifra de víctimes de 1979 ja que les eleccions al Parlament basc es van celebrar el 9 de març.

8. Un discurs acadèmic que en el cas de Francisco Llera voreja, si no hi entra plenament, la ideología, tal com hem mostrat en diverses análisis de l'enquesta semestral que dirigeix, l'Euskobarómetro. Després d'aquestes análisis i dels continus errors en les seves predicciosn electorals, no entenem per què la majoria de mèdia convencionals hi continuen donant-hi credibilitat i atorgant-hi atenció. No entenem que un programa com De la nit al dia il·lustrés l'entrevista amb Antoni Batista sobre les posible perspectives d'un procés de pau amb els resultats de l'Euskobarómetro.