Jorba manté que hi ha una diferència de comportament entre els mitjans de comunicació francesos (pel context s'entén que es refereix tant als públics com als privats, encara que després l'argumentació se centri en la televisió pública) i els d'Espanya. (1) Dit simplificadament, per a Jorba (i també J. B. Culla) en un lloc hi va haver obertura de debat i en l'altre no.

Les reflexions del columnista de La Vanguardia ens permeten de fer-hi uns comentaris:

En primer lloc, si tenim en compte l'argument (les característiques del debat que va tenir lloc a la televisió pública francesa) que Jorba usa per mantenir la seva tesi sens dubte la diferència és notòria. Ara bé, no cal magnificar-la ja que una ullada al web de l'observatori de mitjans de comunicació Acrimed (www.acrimed.org) permet comprovar que a la majoria de mitjans de comunicació i de l'elit mediàtica francesos, especialment els privats, no només no hi hagut, ni de bon tros, aquesta igualtat de condicions de les diferents opcions davant d'un referèndum, sinó que alguns fins i tot ho han justificat. És a dir, en relació amb el debat sobre el Tractat interestatal, hi ha hagut més obertura del debat a l'Estat francès que no pas a l'espanyol, però encara s'està molt lluny de la igualtat de les posicions enfrontades, sobretot als mèdia privats. Fins i tot, per molt que les característiques del debat amb què Jorba fonamentava la seva tesi siguin inimaginables als Països Catalans del sud de les Alberes (ni tampoc a Espanya), en el cas dels mitjans públics francesos, és arriscat de donar per vàlida la seva tesi a partir només d'aquesta dada, ja que per molt significativa que sigui caldria analitzar tota la informació oferta per aquests mateixos mitjans durant, si més no, la campanya del referèndum per comprovar-ne la validesa.

En segon lloc, la valoració (segons el nostre parer, exagerada) positiva que Jorba (i també J. B. Culla) fan del comportament dels mèdia francesos està estretament relacionada amb la valoració negativa dels mèdia de l'Estat espanyol en relació amb el referèndum del passat 20 de febrer. No cal dir que compartim aquesta apreciació: una ullada, per exemple, a la premsa (2) de les dues setmanes de campanya demostra que no hi va haver obertura del debat ni, per descomptat, igualtat de condicions de les diferents opcions, més aviat el contrari.

Ara bé, davant d'aquesta constatació no ens podem estar de fer-hi dues apreciacions:

a) Aquesta diguem-ne crítica del comportament dels mèdia de l'Estat espanyol no es va fer ni abans ni després del 20 de febrer, quan se suposa que pertocaria i hauria tingut més incidència. Així, ni Jorba, ni tampoc Culla, van dedicar-hi ni una línia dels seus articles a La Vanguardia i El País anteriors ni posteriors a la data suara esmentada. El cas de Jorba és més greu perquè, després del referèndum, aquest articulista va publicar tres articles per parlar-ne. Per tant, la manca d'obertura del debat i d'igualtat d'oportunitats als mèdia no mereixien cap comentari i eren, doncs, irrellevants, tot i que a la tertúlia de Catalunya Ràdio el columnista de La Vanguardia afirma que es tracta d'una "qüestió important".

b) Caldria esperar que després de les reflexions al programa de més audiència de Catalunya, s'esmenés aquest error i a la premsa es comentés el paper dels mèdia en els dos referèndums comparats. Doncs bé, una vegada més cap dels dos articulistes no va dedicar ni una línia a comentar aquesta qüestió. Aquesta omissió és encara més significativa si hom es pren la molèstia de llegir la columna de Rafael Jorba del dia 31 de maig: hi apareixen gairebé fil per randa les consideracions polítiques sobre el referèndum celebrat a l'Estat francès que l'articulista havia fet el dia anterior a la tertúlia de Catalunya Ràdio. És a dir, s'omet la part de les reflexions que té a veure amb els mèdia i això que, com ja hem vist, segons Jorba es tracta d'una "qüestió important". (3)

En definitiva, sembla talment com si de tant en tant alguns membres de l'elit mediàtica catalana es poguessin permetre de criticar a les tertúlies els mèdia, però ja és més difícil que els reprenguin als seus articles, ja sia per autocensura, ja sia perquè ho consideren irrellevant. Ja se sap: verba volant, scripta manent.

NOTES

(1) Evidentment, Jorba inclou Catalunya dintre d'aquesta entitat política, en tant que subconjunt que no és concebut autònomament i, per tant, no pot ser comparat amb els estats d'Europa, per exemple, ja que quan entrem en l'esfera internacional el subconjunt desapareix.

(2) Contrastant està elaborant en aquests moments un informe sobre aquesta qüestió.

(3) El mateix pot dir-se del seu contertulià J. B. Culla, que en el seu article setmanal a El País (3 de juny de 2005), dedicat al referèndum francès, va reprendre gran part del que havia dit a la tertúlia d'El Matí de Catalunya Ràdio, excepte les crítiques al comportament dels mèdia de l'Estat espanyol.