El dissabte 5 de febrer de 2005 TVE-1 va oferir dins del programa Informe semanal un reportatge d'uns quinze minuts de durada sobre la sessió celebrada l'1 de febrer al Congrés espanyol en què es va debatre i votar si el projecte de reforma de l'estatut basc aprovat pel Parlament de Vitòria era admès a tràmit o era retornat a aquesta institució. El reportatge, segons va explicar la conductora del programa, pretenia oferir les reaccions dels diversos sectors de la societat basca al que havia passat a Madrid.

El reportatge va començar amb un breu fragment del discurs del lehendakari basc, Juan José Ibarretxe, i de les intervencions del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i del cap del Partit Popular, Mariano Rajoy. A continuació es van veure unes imatges filmades en una seu del PNB i es van sentir les valoracions de dos militants d'aquest partit. El següent a intervenir va ser Txema Montero, director de la Fundació Sabino Arana, propera al PNB, que va ser presentat com a expert que analitzava el debat de les Corts espanyoles. Després de Montero vam sentir les opinions de dos membres del PP basc, l'alcalde de Vitòria, Alfonso Alonso, i un diputat al Congrés, i de dos representats de la societat civil integrats dins el que els mèdia anomenen bloc constitucionalista, el llibreter Ignacio Latierro i el professor universitari Mikel Iriondo. Els minuts següents van ser per al president del PNB Joseba Egibar i una altra vegada per a Txema Montero. Entremig, unes imatges comentades de l'última acció d'ETA. A continuació intervingué l'alcalde d'Ermua, el socialista Carlos Totorica, que va parlar d'ETA i de la possibilitat que aquesta organització declari una treva. Tot seguit el programa informà sobre la convocatòria d'eleccions i donà la paraula al lehendakari Ibarretxe, que va proclamar la conveniència que Batasuna hi pugui concórrer, i a l'editor Ernesto Santolaya, pròxim a Basta ya. El reportatge va arribar al tram final, és a dir, a la part de les conclusions, amb una nova intervenció de Txema Montero, on apuntava la seva convicció que el pla Ibarretxe seria modificat i passaria de ser nacionalista a ser nacional (basc), i del socialista Totorica, que insistia en la idea que la independència és igual a exclusió dels que no la volen, El reportatge es va cloure tornant a la sessió del Congrés de diputats i afirmant que la proposta d'estatut per al País Basc va ser derrotada, però que la democràcia va sortir-ne reforçada.

Si deixem de banda el punt de vista del reportatge, els temes que s'hi tracten i els que en queden exclosos, i ens centrem únicament en els protagonistes de la política basca que intervenen en el programa, podríem reduir-lo a l'esquema següent:

Partidaris del pla: nou intervencions

El lehendakari (tres intervencions)
Dos militants del PNB
Txema Montero (tres intervencions)
Joseba Egibar, president del GBB (Gipuzko Buru Batzar)

Contraris al pla: nou intervencions

El president espanyol
El secretari general del PP
Alfonso Alonso, alcalde de Vitòria
Un diputat basc del PP
L'alcalde d'Ermua (dues intervencions)
El llibreter Ignacio Latierro
El professor universitari Mikel Iriondo
L'editor Eduardo Santolaya

La distribució de les 18 intervencions a parts iguals entre allò que els periodistes i polítics espanyols anomenen constitucionalistes i nacionalistes no és més que la continuació d'aquell argument del discurs espanyolista que diu que la societat basca està dividida en dos blocs numèricament iguals. Tanmateix, aquest 50% de la societat basca que segons els espanyols no és nacionalista basca no existeix, atès que els tres partits que integren el govern basc de la legislatura 2001-2005 representen gairebé el 50% dels vots -exactament el 48'2%-, i a aquests cal afegir-hi els votants de l'esquerra abertzale, que se situen al voltant del 10% del total -el 10'1%, per ser precisos. Això vol dir que els partidaris de superar l'Estatut de Gernika i d'adoptar una línia sobiranista representen el 58'3% dels votants bascos a les eleccions del 2001, mentre que el PP i el PSE van obtenir el 40'8% dels vots a les últimes eleccions basques. Amb aquestes dades no es pot dir que la societat basca estigui dividida en dos blocs idèntics. Per això, quan el reportatge d'Informe semanal assumeix la tesi dels dos locs idèntics, falseja la realitat, ja que no reflecteix la majoria política partidària de superar l'estatut de Gernika.

Els partits bascos que mantenen unes posicions polítiques més nítidament sobiranistes, Eusko Alkartasuna i la il·legalitzada Batasuna, no van ser inclosos en el reportatge de TVE-1. Tampoc ho va ser el tercer membre de l'actual govern basc, Izquierda Unida-Ezker Batua. Es tracta d'un altre aspecte de l'estratègia utilitzada pels mèdia en relació al conflicte plantejat pel document elaborat pel govern basc i aprovat pel Parlament de Vitòria. Consisteix a presentar el nou projecte d'estatut com un projecte d'un partit, el PNB, i d'una persona, Ibarretxe, per tal de treure-li tota legitimitat i representativitat.

Una de les persones que nosaltres hem classificat en el grup dels partidaris del nou text estatutari basc és Txema Montero. I ho hem fet així perquè coneixem la seva trajectòria política i pel càrrec que ocupa al capdavant de la Fundació Sabino Arana, no pas perquè en les seves tres intervencions faci defensa del pla Ibarretxe. La participació de Montero en el programa és en qualitat d'analista polític i la seva posició mostra el distanciament propi de l'home de ciència en relació a l'objecte d'estudi.

A això cal afegir-hi que els dos militants del PNB entrevistats no defensen el nou estatut, sinó que tan sols es mostren satisfets perquè s'hagi celebrat el debat. D'alguna manera, doncs, qui surt indirectament reforçat d'aquestes intervencions és el govern espanyol i el partit que el sustenta, el PSOE, que han fet possible la celebració del debat parlamentari. Per contra, l'alcalde de Vitòria, el diputat del PP, el llibreter i el professor universitari sí que es mostren decididament bel·ligerants contra el pla utilitzant l'argument de la divisió: l'estatut de Gernika uneix, el d'Ibarretxe, divideix.

Més enllà dels polítics i de l'analista polític, la societat civil basca està representada en el reportatge per tres personatges: un llibreter i un professor universitari amenaçats per ETA i un editor pròxim a Basta ya. Aquests tres ciutadans bascos existeixen i són represantatius d'un sector de la societat basca, però no ho són de tota la societat basca. En conseqüència, trobem a faltar en el reportatge la participació de representants de la societat basca que veuen amb bons ulls la proposta de nou estatut o que la troben curta.